Visibilitat, precarietat i el joc de les quotes: les dones als mitjans

El col·lectiu #OnSónLesDones va omplir dilluns a la tarda l’Espai Línia de Barcelona per presentar el darrer informe sobre la presència femenina en els mitjans. Elena Fonts i Fúlvia Nicolás, membres del col·lectiu, van obrir la jornada amb algunes de les dades més rellevants, mentre que les periodistes Laura Aznar i Montse Armengou, en una conversa moderada per la guionista i escriptora Anna Manso, van compartir opinions sobre la representativitat femenina.

En el quart informe que elabora #OnSónLesDones, les xifres indiquen una milloria, tot i que continguda. Precisament, per tractar-se d’un creixement tímid, cal seguir testimoniant quina és la presència de les dones. Així ho deien Elena Fonts i Fúlvia Nicolás, que coincidien a destacar que la seva feina passa per “documentar el paper de les dones”, segons Nicolás. Fonts ho argumentava explicant que la seva missió és oferir un mirall de l’ecosistema comunicatiu i que “les dades són irrefutables”. Ambdues recordaven que els mitjans privats també reben subvencions públiques i que han de complir la Llei 17/2015 d’igualat efectiva de dones i homes, un fet que no està succeint.

“El silenciament sistemàtic de les dones i el #MeToo són dos tipus de violència”, va admetre Anna Manso

Quant a la conversa de Laura Aznar, Montse Armengou i Anna Manso, es van detallar algunes de les dificultats de les dones per accedir als espais d’opinió, l’efecte del col·lectiu #OnSónLesDones i la llista de testimonis d’assetjament que s’han destapat les darreres setmanes. En aquest sentit, Manso va admetre que “el silenciament sistemàtic de les dones i el #MeToo són dos tipus de violència” i que no és casualitat que hagin coincidit en el temps.

Armengou, una de les periodistes que va denunciar a les xarxes socials un d’aquests casos, va sorprendre’s que “aquestes violències encara segueixin passant”. I Aznar, qui presenta el pòdcast on Ana Polo va relatar la seva experiència i va obrir la porta a què ho fessin més dones, va reconèixer la seva generositat, així com la de Mar Bermúdez, a l’hora de fer el primer pas, perquè creu que va ser l’“espurna” que va despertar la reacció de la resta de testimonis.

Montse Armengou va afirmar que “les dones portem la militància molt endins”

A la pregunta de “què suposa, actualment, ser una dona periodista?”, Armengou va respondre que implica una manera diferent d’entendre la vida i que no comptar amb elles suposa perdre el seu punt de vista. Aznar va afegir que dedicar-se al periodisme des de la vessant femenina significa patir “les mateixes precarietats que els homes però amb un topall més gran per accedir a llocs de poder i a tertúlies”. Per això, el treball que fa #OnSónLesDones, va dir Aznar, ha fet surar “les vergonyes d’aquells mitjans on se silencia un 50% de la societat”.

Menys postureig i més militància

Armengou i Aznar també van analitzar el canvi que s’ha viscut en els mitjans de comunicació i el creixement, sostingut, de la presència femenina. Alguns, segons Armengou, practiquen el postureig: “S’han sentit apel·lats, però no del tot, perquè passen de celebrar el 8 de març durant tota una setmana a tenir veritables problemes per programar documentals sobre dones”.

Aznar va afegir que “una part dels homes que ocupen posicions de poder i llocs en les tertúlies et fan saber que la teva presència els molesta, per això cal la veu femenina, la que representa un contradiscurs”. “La militància la portem molt endins”, va reblar Armengou, qui recomana a les dones que es treguin pressió i deixin enrere la síndrome de la impostora.

Amb una mirada al futur, Laura Aznar va reivindicar que “la base és l’organització col·lectiva, perquè només així tindrem capacitat de pressió i de denúncia”. Armengou, qui va confessar que és optimista per la xarxa de sororitat que s’ha generat, va tancar la jornada recordant que “estem pencant molt dur i el que s’està fent és increïble”.

Els programes d’actualitat dels mitjans públics catalans són els més paritaris, i els diaris impresos els que menys