Aquest mes de setembre he pogut viure novament l’experiència del mercat anual de la producció audiovisual francesa, adreçat a les distribuïdores, operadores de serveis audiovisuals en línia i televisions de tot el món. Un Le Rendez-Vous de TV France International, amb seu a Biarritz, que creix en cada edició en nombre d’ assistents i expositors, gràcies a una organització impecable i a una oferta indubtablement atractiva. Un mercat internacional que esdevé una de les principals eines que han permès que els nostres veïns del nord siguin ja el tercer territori exportador de tot el món, i el primer de llengua no anglesa, amb una facturació total que l’any passat ja s’acostava als 350 milions d’euros (sense comptar el negoci estrictament cinematogràfic).

I com ho han aconseguit? Per què els documentals, series de ficció i d’animació franceses triomfen internacionalment? Doncs gràcies a un molt ben dissenyat cercle virtuós de suma de talent i recursos financers. Recursos i suports institucionals que es posen en funcionament des de molt abans de l’inici del procés productiu fins a les seves vendes o coproduccions internacionals. En saben, s’hi posen i se’n surten molt bé.

I aquí? Perquè de talent en tenim. Aquí continuem formant part d’un Estat que no creu en el sector de la comunicació audiovisual. Amb una diferència només d’un 40% entre la població francesa i l’espanyola, la institució gala que dona suport al conjunt de la indústria audiovisual (des dels videojocs al cinema, passant per la televisió) té un pressupost anual de prop de 700 milions d’euros; mentre que el seu homònim amb seu a Madrid, l’ICAA, se situa –sumant-ho tot– per sota dels 70. Ens entenem, oi?

No només és bo, sinó imprescindible per a molts milers de professionals i empresaris catalans posar fi a les traves que tenen, tenim, pel fet de formar encara part d’un Estat espanyol que menysprea la cultura catalana i les seves empreses. Com deixem de patir un Estat que ha bloquejat absurdament un impost –la taxa audiovisual catalana– que aportava uns 20 milions de d’euros anuals en favor d’un sector comunicacional i industrial estratègic? Com poder-nos plantejar què farem amb els 400 milions d’euros que aconsegueixen de Catalunya les TV privades espanyoles, via publicitat vinculada a l’audiència (als quals cal sumar-hi els milions facturats pels serveis de VOD o SVOD de les operadores d’internet) i que tenen un baixíssim, baixíssim, retorn al nostre país en forma de coproduccions o contractacions de serveis a empreses catalanes?

Ser un país normal també convé als professionals i al conjunt del sector de la indústria audiovisual. Sens dubte. Diumenge 1 d’octubre hem de fer “allò” i guanyar-nos-ho. Fem-ho.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram