Aquests dies, coincidint amb el dia mundial de la ràdio, s’ha presentat una molt interessant iniciativa per dotar Barcelona d’un museu específic per aquest mitjà que, d’aquí no gaires anys celebrarà el seu centenari al nostre país. Una proposta molt justificada però que, per ser viable en un proper futur, hauria de plantejar-se estratègicament, sumant esforços amb altres de similars que malden de fa anys per dotar Catalunya d’un gran centre museístic, divulgatiu i de serveis al conjunt del sector audiovisual.

Un centre totalment viable econòmicament pel seu potencial atractiu per a famílies d’aquí i turistes de tot el món, i que podria dotar-se d’instal·lacions i equipaments on les noves generacions universitàries fessin unes primeres passes de l’imprescindible R+D+I que mou el macrosector audiovisual + TIC. Un museu de l’audiovisual del qual Comunicació 21 ja en va publicar un ampli reportatge fa uns anys.

En paral·lel, tot i meritòries iniciatives dels darrers temps com l’EduCAC, la cultura de l’audiovisual i l’alfabetització mediàtica a les nostres escoles és encara ben lluny de situar-se al nivell que li reserva la Llei d’educació. I això per diversos motius, alguns endògens del món docent. Una situació ben distinta a la dels nostres veïns del nord, amb una llarga trajectòria de programes generalitzats a les escoles i instituts que –i és només un d’aquests programes– celebrarà la setmana de la premsa i els mitjans a l’escola.

En tot cas, un gran equipament com aquest amb tot l’enorme atractiu patrimonial i d’experiències que podria oferir seria una eina de primer ordre per dinamitzar i generalitzar aquesta cultura mediàtica i audiovisual que en altres països europeus ja forma part del paisatge acadèmic, enfortint la consciència crítica i democràtica dels seus ciutadans i reforçant la vinculació d’aquests amb la producció audiovisual de la seva pròpia indústria.

Properament, una de les escoles de referència del sector, l’EMAV de Barcelona, inaugurà una nova i gran seu en una de les naus de l’antiga fàbrica barcelonina de Can Batlló. Potser, potser, seria més que interessant pensar que els espais encara per urbanitzar de les antigues naus industrials poguessin acollir aquest necessari museu. Hi pensem?

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram