Iris Chyi és investigadora i professora de l’Escola de Periodisme de la Universitat de Texas, un entorn que en els darrers temps tots qualifiquem de “prodigital”; és a dir, en sintonia amb idees que postulen que, en el futur, el consum de la informació serà fonamentalment a través de dispositius electrònics. Doncs en la tribuna d’aquesta universitat és on aquesta especialista es va posicionar fa uns dies en el camí oposat, sostenint que el futur dels diaris està en el paper.

La ponència porta un títol agosarat, sobretot pel públic al qual anava dirigida: Una revisió de l’aposta dels diaris en la digitalització i les implicacions per al futur. Segons llegeixo en el butlletí de l’ADEPA (Associació d’Entitats Periodístiques Argentines), Chyi va recordar tot just començar que The New York Times va tenir la seva versió digital el 1996 i que, tres anys més tard, els mitjans nord-americans que tenien presència al web ja superaven els 2.600. “Més de 25 anys després de l’inici d’aquella transformació, la major part dels ingressos dels diaris encara prové del paper. Davant aquesta dada concreta de la realitat, les empreses tenen dos camins: continuar amb la transformació o repensar la seva estratègia”.

Basada en investigacions pròpies, a les quals s’hi porta dedicant dues dècades, així com en mesuraments d’entitats periodístiques, Chyi va aportar a l’auditori xifres que revelen que la performance dels diaris impresos nord-americans és superior a la dels digitals en matèria d’ingressos per venda d’exemplars, així com pel que fa als ingressos per subscripcions, igual que en quantitat de lectors i temps de lectura. “Fins ara, tots els pronòstics que anunciaven la mort del diari imprès han fallat. I això tot i que la posició dels diaris impresos no ha estat la millor durant tot aquest procés que anem analitzant fa tant temps”.

Segons l’especialista (autora del llibre Trial and Error: U.S. Newspapers’ Digital Struggles toward Inferiority, en català Prova i error: els esforços digitals dels diaris nord-americans cap a la inferioritat), el viratge cap al digital va implicar no només la reducció –en alguns casos dràstica de molts planters a les redaccions–, sinó també un notable augment de valor de l’exemplar imprès. “Els augments de preus sempre disminueixen la demanda. Llavors hem de reconèixer que la baixada en la venda de diaris en paper no es deu al fet que estan passant de moda, sinó que intervenen altres factors”.

Però què va passar, en paral·lel, amb el comportament dels diaris digitals? Segons Chyi “la mitjana de temps de lectura és bastant escassa. Fins i tot entre els joves que, segons les nostres investigacions, prefereixen llegir en paper”. Posteriorment, i preguntada pel públic, la investigadora va sostenir que el comportament dels lectors nord-americans es replica pràcticament a tot el món occidental i, naturalment, a Europa.

De fet, durant la seva ponència va aportar un treball realitzat pel periodista i investigador anglès Neil Thurman el 2016. Segons aquesta investigació, els lectors britànics d’entre 18 i 34 anys distribuïen el temps dedicat a la lectura de diaris de la següent manera: 35% per a la lectura de mitjans digitals i el 65% per a mitjans impresos.

Segons la informació del programa de l’acte, després de 20 anys d’investigació, Chyi ha desenvolupat algunes teories sobre les raons que han incidit en el perquè la sentència de mort del diari imprès –amb la consegüent expansió del digital– no s’ha complert en l’ecosistema de mitjans occidentals. Algunes d’aquestes teories van ser exposades en la seva ponència.

Davant gairebé un centenar de directius, periodistes i acadèmics reunits a l’Espai Digital Multimèdia de l’ADEPA, Chyi va desmuntar moltes premisses que se solen adoptar acríticament. Per exemple, “el diari digital no aconsegueix ser percebut com un producte que està a l’altura del diari imprès. És considerat inferior en part perquè històricament va ser gratis, i el gratuït tendeix a ser considerat de menor qualitat. Pesen també qüestions físiques: difícilment l’experiència de lectura en una pantalla sigui igual de plaent i relaxada que en el paper”.

He de reconèixer que alguna de les teories de Chyi coincideixen amb la meva valoració i percepció del periodisme de proximitat que he exposat des de Comunicació 21 una pila de vegades. Per exemple, quan la ponent confessa que “en major o menor mesura, tots estem repensant la nostra relació amb el digital”. I crec que té raó. També tornen els vinils, les càmeres fotogràfiques instantànies, i fins als llibres en paper es consoliden a Catalunya entre les preferències; fixeu-vos que fins i tot la venerada Amazon ha començat a obrir llibreries físiques.

I Catalunya, que és diferent –tot i que possiblement la senyora Chyi ho desconeix– té l’honor de la premsa local, que marca diferències i que és molt sòlida en format paper. Malgrat la crisi, malgrat tots els atzucacs, malgrat la caiguda espectacular de les vendes dels grans diaris de Madrid i Barcelona, a Catalunya la premsa de proximitat en paper aguanta fort i la seva davallada ha estat continguda, mantenint també bona part dels subscriptors.

Poso alguns exemples agafant la difusió, que és la venda real controlada per l’OJD de tot l’any 2017: El 9 Nou d’Osona, 8.281 exemplars; El 9 Nou del Vallès Oriental, 3.856; el Setmanari de l’Alt Empordà, 4.003; La Veu de l’Anoia, 2.249; La Comarca d’Olot, 2.015 exemplars, etcètera, etcètera. Altres exemples poden ser els diaris catalans no estatals, com El Punt Avui, amb una difusió de 21.693 exemplars, o el diari Ara, 16.634 exemplars; Segre, 8.427; Diari de Tarragona, 7.919; Diari de Girona, 4.854; Diari de Terrassa, 2.510. Mentrestant, els grans diaris nacionals, com La Vanguardia i El Periódico, han perdut bous i esquelles, i després d’haver arribat a superar de llarg difusions de 200.000 exemplars ara estan en 105.813 exemplars La Vanguardia i 72.787 El Periódico.

Mirant cap al futur, que és cap on hem de mirar sempre, Chyi recomana superar les postures prodigital-antipaper. “Cal avaluar racionalment tots dos formats i valorar-los com es mereixen. Jo, personalment, crec que cal prioritzar el diari imprès”. Una opinió ben respectable si repassem el mapa de la premsa impresa de proximitat a casa nostra.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram