El centre cívic de les Cotxeres de Sants va acollir fa 25 anys la constitució del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC). Aprofitant les mateixes sigles, l’any 2009 vam afegir al nostre nom, el ‘cognom’ Sindicat de Professionals de la Comunicació. El 5 de novembre, el centre cívic Parc Sandaru serà on celebrarem aquests cinc lustres de vida amb un acte institucional.

Escric aquest article el 2 de novembre, Dia Internacional contra la Impunitat dels Crims Contra Periodistes, instaurat per les Nacions Unides l’any 2013. Quatre anys abans, el 23 de novembre de 2009, s’havia produït a les Filipines l’atac massiu més greu contra periodistes, conegut com ‘la massacre de Maguindanao’. En aquella acció van morir 32 persones, i per recordar aquesta tragèdia l’ONU va fixar a instàncies de diverses organitzacions internacionals la data del 2 de novembre per lluitar contra l’escassa persecució d’aquests delictes. La Junta de l’SPC hem cregut que ni volem ni podem oblidar el patiment de tants companys i companyes en la commemoració del nostre XXV aniversari. Hem de recordar que aquest any, segons dades de la Federació Internacional de Periodistes (FIP) han perdut la vida 74 professionals de la Informació.

Per què serveix avui un sindicat? I per què serveix un sindicat de periodistes? Un sindicat no és més que l’agrupació de persones en defensa dels seus interessos. No ha de ser específicament laboral. Els amics i amigues del Sindicat de Llogaters i Llogateres en són un bon exemple. I fa un grapat d’anys a Barcelona hi havia una entitat bancària –desapareguda ja fa anys– que es deia Sindicato de Banqueros de Barcelona.

Però com que la paraula ‘sindicat’ s’associa principalment a qüestions laborals, des de certs àmbits se’ls ataca com si fossin una cosa obsoleta, una relíquia del passat perquè –argüeixen– les relacions laborals van per una altra banda. Això és el que volen les empreses, moltes d’elles en crisi per les seves estructures, aquestes sí, obsoletes i antiquades. Però el que no és obsolet ni una relíquia del passat són els drets dels treballadors i de les treballadores i la necessitat de defensar-los. I per això els sindicats segueixen sent tan necessaris com quan van néixer. Certament s’han comès errors –uns més que altres– però negar la utilitat dels sindicats –tots– com a eina d’organització dels treballadors i les treballadores només es pot fer des de la ignorància o des de la mala fe. O des de les dues alhora.

I per què un sindicat de periodistes? L’SPC ens definim com a organització Democràtica, Professional, Independent, Pluralista i Unitària. Ser un sindicat professional vol dir que a la nostra faceta laboral, de lluita per la millora de les condicions de treball dels i les periodistes hi ha afegit un decidit combat en defensa del dret de la ciutadania a rebre una informació veraç, plural i de qualitat. Un sindicat amb dues potes: no es pot fer periodisme independent sense unes condicions laborals dignes. Aquesta és també la fórmula majoritària d’organització dels periodistes arreu del món, tret dels països on els sindicats són il·legals. A través de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), formem part de la Federació Europea de Periodistes (FEP) i la Federació Internacional de Periodistes (FIP), l’organització de periodistes més important del món, amb prop de 600.000 membres que participen dels seus sindicats afiliats.

La professió viu moments difícils, amb diversos problemes de tota mena. Em voldria centrar ara només en un. Temps (i espai) hi haurà per parlar d’altres. Vull referir-me a la precarietat, que castiga especialment els i les periodistes a la peça. Una injustícia històrica que a molts països del nostre entorn fa temps que han trobat la fórmula per corregir l’absoluta desprotecció social d’aquest col·lectiu, d’altra banda indispensable per als mitjans de comunicació. Amb sindicats i col·legis professionals, a través del Fòrum d’Organitzacions de Periodistes (FOP) –d’àmbit estatal– es va elaborar fa anys una proposta de Llei de Drets Laborals dels Periodistes que justament pretenia donar cobertura a col·laboradors i col·laboradores de manera similar a com ho està a França o a Itàlia. Però el Congrés dels Diputats encara no ha afrontat la qüestió. Només el grup d’Esquerra Verda (IU-ICV) ho va intentar el 2006, però la resta de grups ho van fer inviable.

En aquests anys, el Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació s’ha convertit en un referent indispensable a la professió. I com no ens cansem de repetir en molts moments de la nostra història, si l’SPC no existís, l’hauríem de tornar a inventar. En aquest XXV aniversari fem una crida a reforçar-lo i potenciar-lo perquè sigui la millor representació sindical unitària de la professió, entesa en el sentit més ampli de la paraula.

Francesc Ràfols, president del Sindicat de Periodistes de Catalunya.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram