A l’espera que –a finals de març de l’any vinent– es conegui la xifra final de donatius a l’edició 2018 de La Marató de TV3, de ben segur que superarà i de molt els 11 milions d’euros. Una xifra extraordinària que demostra l’íntima connexió de valors com el de la solidaritat entre la ciutadania i Catalunya Ràdio i TV3, manifestada any rere any des de 1992.

La força que s’expressa amb el milió llarg de persones que han participat en alguna de les múltiples activitats organitzades arreu del territori per entitats i associacions de tota mena, o les més de 5.000 xerrades celebrades als nostres centres escolars per sensibilitzar sobre aquesta malaltia, no només són l’expressió d’un país solidari amb els seus, sinó de dues coses més i molt importants també.

Primera, la credibilitat que la ciutadania reconeix a TV3 i Catalunya Ràdio quan planteja demanar diners per a la investigació de malalties. Uns diners, per tant, que no suposaran una acció immediata en favor de tal o qual causa, sinó que tindran un recorregut pausat i discret en laboratoris i centres mèdics durant els propers anys. Aquesta auctoritas, en un terreny tan sensible com el de la salut i la vida, només és possible si hi ha una directa identificació d’aquests mitjans com a plataformes de solidaritat. De solidaritat efectiva.

I segona, unes elevades audiències radiofòniques i televisives, resultat de la bona feina dels seus professionals –els de dins i els vinculats a la indústria audiovisual independent–, molts d’ells involucrats en els preparatius, la producció i la realització del programa especial de TV3 i Catalunya Ràdio d’aquest diumenge. Sense grans audiències no pots fer un bon servei públic, cada hora, cada dia. I La Marató de TV3 és un exemple magnífic i absolutament lloable de servei públic, cridant a l’acció solidària un any més. Vaja, un exemple de manual.

És un bon moment per recordar com, quan alguna televisió privada espanyola ha plantejat organitzar una acció solidària similar, i malgrat adreçar-se potencialment a molta més gent, no ha aconseguit precisament cap èxit clamorós. I si abans dèiem que el servei públic audiovisual s’expressa a partir de grans audiències, aquestes no t’atorguen per si soles la credibilitat per impulsar, des de la teva televisió, una acció solidària de primera magnitud. Podràs aconseguir molts seguidors a les teves xarxes socials, plataformes en línia i canals de la TDT; podràs tenir grans èxits amb els teus programes, sí; però ser reconegut, legitimat, com a vehicle de valors humans com la solidaritat és una altra cosa. Una cosa ben diferent.

Ben diferent, sí; sobretot si veiem com una bona part d’aquests canals es dediquen aquests dies a difondre el darrer capítol –que no serà pas l’últim– de la propaganda negra sobre Catalunya: els suposats preparatius paramilitars dels imaginaris escamots violents que corren per aquí amunt i avall. Tot quadra, com també quadra qui són i què representen els que continuaran demanant la intervenció o lobotomització de TV3 i Catalunya Ràdio. Tot en ordre.

PS. I si encara no ho heu fet, teniu encara unes setmanes per poder fer el vostre donatiu a La Marató.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram