cultura21, el portal català del sector de la cultura

el portal català del sector de la cultura

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Daniel Condeminas i Tejel | Actualitzat el 13 Octubre 2016 a les 10:36

Fa pocs dies finalitzava, amb un incontestable èxit de públic, la fira comercial dels videojocs BCN Games World. Una fira de presentació de novetats mundials que s’ha organitzat a Barcelona després de marxar de Madrid, sumant-se al congrés internacional Gamelab, que aterrà fa uns anys al nostre país, després d’una encertada negociació del llavors director de l’ICEC, Fèlix Riera.

Aquests dos esdeveniments certifiquen i alhora dinamitzen la plaça de Barcelona com a hub del sector de videojocs; més encara si hi sumem el mateix Mobile World Congress i el paral·lel 4YFN, destinat a les start-ups, on aquest sector hi té un paper destacat. De fet, una quarta part de les empreses de videojocs existents a l’actual Estat espanyol les tenim aquí, malgrat la política de moltes multinacionals de tenir la seu peninsular a Madrid, amb alguna comptada excepció com és el cas de l’important estudi que té Ubisoft a Catalunya. Comptem amb una indústria en continu creixement, que compta amb empreses de prestigi internacional que tenen establerts acords amb les grans multinacionals del negoci digital, des de Sony a Apple, amb noms con Novarama o Digital Legends. I a nivell formatiu, disposem d’una dotzena de centres amb oferta de graus i postgraus sobre videojocs que aportaran en els propers anys prop d’un miler de titulats universitaris al mercat.

La dimensió econòmica dels videojocs és prou coneguda. Ja fa anys que escoltem el missatge que ha superat al negoci del cinema. La xifra de diners que mouen els videojocs al món és estratosfèrica, situant-se al voltant dels 100.000 milions d’euros i no para d’augmentar.

El fet és, però, que al nostre país a aquest sector li cal normalitzar-se en tres àmbits claus. El primer és el social. Els videojocs són un importantíssim sector de la creació que influeix i es relaciona amb el conjunt de les indústries de la cultura i la comunicació, amb exemples ben propers i recents com la decidida entrada del grup Mediapro en el negoci de l’organització i retransmissió de les competicions d’eSports. Però encara és vist amb recel, com una mena de factor negatiu en les dinàmiques familiars i no com un element aliat de l’aprenentatge d’aptituds, i en eina de socialització i educativa. El sector dels videojocs sempre ha estat amatent a la seva responsabilitat social, impulsant per autoregulació un sistema de catalogació obligatori dels seus productes a nivell de recomanació d’edats i d’identificació de continguts que poden ser ofensius, el codi PEGI, que posteriorment ha estat adoptat parcialment pel sector de l’exhibició cinematogràfica.

El segon àmbit pendent de normalització és el de les polítiques públiques. Caldria que se li reconegués definitivament el seu paper clau d’indústria cultural i no només tecnològica, que potser ha de ser una potent aliada de la resta, i que com les altres necessita també d’instruments de suport fiscal i a la seva internacionalització, sigui directament o via coproduccions. Una mostra d’aquesta importantíssima doble dimensió cultural i econòmica la tenim en la propera estrena del film basat en la nissaga Assassin’s Creed, coproduït per una de les major nord-americanes i la gran multinacional francesa creadora d’aquest videojoc: Ubisoft. El 2007 vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del tràiler de la seva primera versió a París, i no pas en cap fira de videojocs, sinó en un congrés professional del món de la creació digital i dels efectes especials, París FX (actualment denominat Paris Images Digital Summit) al costat de pel·lícules, sèries de ficció o films d’animació. Una visió estratègica ben consolidada que hauríem d’assumir aquí com a pròpia, tot i els avenços assenyalats a l’inici de l’article. Fa anys que França no només aposta decididament pels videojocs, sinó que els ha homologat normativament amb les polítiques d’impuls i suport aplicats a la resta de la indústria cinematogràfica i audiovisual. El mateix CNC (una mena d’ICEC de talla XXXL) hi destina en suports directes prop de 4 milions d’euros, que superarien els 10 milions si li sumem les deduccions fiscals que hi gestionen en favor seu.

I la tercera normalització pendent... és lingüística. La situació és lleugerament millor que la lamentable situació de l’oferta de cinema en català, però molt lluny del que hi pertocaria. Segons un estudi de la Plataforma per la Llengua, només el 9% dels videojocs estan disponibles en català, xifra que arriba al 15% en els produïts a l’Estat espanyol, segons dades del sector. Pocs dies abans del BCN Games World en sortia un, Aragami, creat per una nova empresa sorgida de la incubadora GameBCN. Aquesta notícia, ben positiva per moltes raons, és però una meritòria excepció dins l’oferta de videojocs en català per a consoles.

Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

La Mostra d'Igualada treu a concurs la direcció artística de 2019 i 2020

L'Ajuntament d'Igualada ha posat en marxa un procés de licitació per adjudicar la direcció [...]

Raül Garrigasait guanya el primer Premi Òmnium a la millor novel·la en català

L'obra Els estranys, de Raül Garrigasait, ha guanyat la primera edició del Premi Òmnium a la [...]

À Punt treu a licitació el doblatge de llargmetratges i minisèries

La Societat Anònima de Mitjans de Comunicació ha posat en marxa una nova tongada de processos [...]

'Catalunya i futur' debat la cultura catalana del segle XXI

Si la societat fos un cos, la cultura seria el seu sistema circulatori. Poca gent [...]

'El bosc de les columnes' de la C-31 continuarà creixent

El bosc de les columnes de la part inferior de l'autopista C-31, al seu pas per l'avinguda [...]

À Punt impulsa un 'pitching' audiovisual entre universitats i indústria

L'Aula Magna de la Universitat de València acollirà el 14 de juny el primer Pitching de [...]

Sants tindrà escola de música el 2021

La nova escola municipal de música del barri de Sants, situada a la cantonada dels carrers de [...]

L'ICEC convoca els ajuts a la producció editorial en català i occità d'especial interès

L'Institut Català de les Empreses Culturals ha obert la convocatòria per a la concessió de [...]

Tatxo Benet compra l'obra de Santiago Sierra i l'ofereix a museus i galeries

L'empresari Tatxo Benet, soci fundador de Mediapro, va adquirir l'obra Presos políticos en la [...]

25 festivals catalans programen Valtònyc

Els festivals i les sales de concerts de Catalunya han rebutjat la condemna de tres anys i [...]

EL + LLEGIT

EL + COMENTAT

ICUB districte cultural
Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.