cultura21, el portal català del sector de la cultura

el portal català del sector de la cultura

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Pau Vidal | Actualitzat el 19 Desembre 2017 a les 16:59

Denunciar a tort i a dret. Aquesta és una de les estratègies de l'unionisme visceral per empantanegar la situació, que és el terreny (el llot, el fang, la brutor) on es mouen millor. Denunciar qualsevol cosa, des del suport als presos polítics fins a les campanyes nadalenques dels ajuntaments.

Encara que aquest verb porta el seu mateix origen incorporat de manera ben vistosa, no és fàcil que ens vingui al cap si ens ho preguntem. Denunciar ve de nunci, en llatí nuntius, 'emissari, receptor'. Modernament aquest càrrec ha quedat circumscrit al de 'legat del papa en un estat amb el qual manté relacions diplomàtiques', perquè de nuncis dels de trompeta i tabal ja no se'n veuen. Avui aquesta feina la fan els mitjans de comunicació. Però en canvi sí que ha deixat una família rica i molt present en la vida quotidiana. A més de denunciar, hi ha anunciar (amb els corresponents anunci i anunciant), que es mou en un dels sectors econòmics més dinàmics, el de la publicitat; renunciar, un tot-terreny de gran utilitat; i dos de molt estimats pel meu gremi, enunciar (amb el pertinent enunciat) i pronunciar (que té un correlat polític en pronunciament). I m'aturaré un moment en aquest últim per fer una reflexió al voltant de la normalització de la llengua en aquests trenta-cinc anys d'adoctrinament. Si us en recordeu, cap als anys setantes i vuitantes, en temps de sellos i bussons, les formes verbals 'jo denuncio, tu renuncies, ella anuncia', les pronunciàvem amb l'accent reculat: denúncio, renúncies, anúncio (els més grans encara ho fan). Per influència del castellà, no cal dir-ho. El desplaçament accentual o prosòdic, encara que menys vistós que els barbarismes o les locucions, és una forma més de calc que desnaturalitza el codi i per tant convé esforçar-se a corregir-lo, tant si ens en sortim (tèxtil) com si no (imbecil). I en això, en aquesta victòria col·lectiva sobre una situació de dominació (política, cultural i social, i per tant també lingüística) perpetuada manu militari durant tres segles, hi ha tingut un pes molt destacat l'ensenyament. L'escola catalana, ara anomenada adoctrinament pels anticatalans. L'escola que ells voldrien reprendre per la força per tornar a col·locar els accents allà on els agradaria: a la capital del Reino.

Deixem-los que denunciïn tant com vulguin, que es rabegin en el llot tant com els plagui, mentre nosaltres defensem allò que és i ha de ser nostre: la prosòdia, l'escola, la llibertat.

Pau Vidal, filòleg, traductor i escriptor.

Article de la secció Roda el món i torna el mot de l'AMIC.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Comments are now closed for this entry

+ NOTÍCIES

El concurs literari 'Ficcions' de l'AMIC fa deu anys

La desena edició del concurs literari Ficcions, l'aventura de crear històries, impulsat per [...]

La UPF Barcelona School of Management impulsa un festival d'animació

El Màster Universitari en Animació de la UPF Barcelona School of Management organitza dijous [...]

El Premi Crexells es reformula

L'Ateneu Barcelonès ha obert la convocatòria de la 47a edició del Premi Crexells de Novel·la, [...]

Mor l'empresari de cinema i teatre Pere Balañá

L'empresari de cinemes i teatres Pere Balañá Forts va morir la matinada de dimarts als 93 [...]

Les arts escèniques catalanes desembarquen a Santiago de Xile

Una vintena de companyies, entitats i certàmens de les arts escèniques catalanes participarà [...]

Els Premis Sant Jordi distingeixen 'Tierra firme' i 'Estiu 1993'

El jurat de la 62a edició dels Premis RNE Sant Jordi de Cinematografia ha decidit distingir [...]

9 anys i 8 mesos de presó per a Millet i 7 anys i 6 mesos per a Montull

L'Audiència Provincial de Barcelona ha fet pública la sentència per l'espoli del Palau de la [...]

Llucia Ramis guanya el 3r Premi Anagrama de novel·la en català

Les possessions, de la periodista i escriptora Llucia Ramis, ha estat l'obra guanyadora de la [...]

La UdG rep el fons de Joan Ferraté

La família del filòleg, poeta i traductor Joan Ferraté (Reus, 1924 - Barcelona, 2003) ha [...]

L'audiovisual reclama un pla de xoc per salvar TV3 i el sector

L'ofegament econòmic al qual s'enfronta Televisió de Catalunya, que aquest any ha de retallar [...]

EL + LLEGIT

EL + COMENTAT

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.