líniaeixample
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Laura Pelay | Actualitzat el 12 abril 2018 a les 11:10

Al carrer fa dies que hi ha molt de soroll. I com sempre, això és un bon termòmetre de la situació social. Més enllà de les enquestes, les manifestacions ajuden a crear estats d’ànim i també d’opinió. I Rajoy sap molt bé que la vaga feminista va ser una gran mobilització i que els jubilats i jubilades han decidit prendre’s la seva pèrdua de poder adquisitiu com una qüestió gairebé personal. I tenen temps, molt de temps, per fer posar vermell el govern del Partit Popular. En aquest còctel de convulsions falten els joves, que en qualsevol moment i pel fet menys important o senzillament per mimetisme, poden encendre una guspira i afegir-se a la gresca contra M. Rajoy. De fet, ja tarden, i se’ls troba a faltar.

I davant d’aquest escenari, arriben les urgències. Al govern central se li acaba l’excusa de Catalunya i sap que ha de sortir de la paràlisi i aprovar uns pressupostos. I que ho tenen ben magre. El PNB sempre ha sigut possibilista, però en aquests moments els seus dirigents saben perfectament que les seves bases no els perdonarien que giressin l’esquena a Catalunya. Si fos per ells, donarien suport als comptes del Partit Popular. Però els militants, fortament ideologitzats, volen donar una oportunitat al nostre país. En aquest context, les urgències del PP han fet que s’implorés la cessió de cinc diputats al PSOE. Pedro Sánchez també sap que deu la seva victòria a les seves bases, i que ara que les ha atiat amb el tema de les dones i les pensions difícilment perdonarien una concessió com aquesta a Rajoy. Però, al final, per tot plegat, sempre es pot acomodar al sentit d’Estat.

Com sempre, les urgències electoralistes han fet caure en alguns paranys els pressupostos presentats per Cristóbal Montoro. I, evidentment, hi ha algunes trampes escandaloses. Pel que fa als ingressos tributaris, el govern espanyol admet una pèrdua de capacitat recaptatòria de 1.256 milions d’euros via impost de societats. Si hi ha recuperació econòmica, per què no creixen els ingressos en aquest concepte? Trampa. En canvi, el projecte de pressupostos incrementa la recaptació en concepte d’IVA (un 30%), un impost que afecta tothom per igual i que és més regressiu per a les classes baixes. Ara bé, parlar d’IVA superreduït o hiperreduït per productes bàsics com els bolquers per als nadons, ni parlar-ne. És a dir, reduïm ingressos a empreses mentre gravem més la societat en general. Mentrestant i en paral·lel, també es projecta una reforma de l’IRPF que vol millorar el tractament fiscal de les rendes entre els 14.000 i 18.000 euros i que pot tenir un impacte en la recaptació de 2.000 milions d’euros d’entrades. Menys ingressos a les arques públiques, un sistema fiscal més regressiu i menys polítiques socials, que equival a menys estat del benestar.

Heus aquí l’equació màgica de Rivera i Rajoy. Ells diuen que són els pressupostos més socials de la història, mentre fem pagar més a qui menys té. Però a més a més, el duet liberal ens vol aixecar la camisa a tots i especialment als pensionistes. Del clam dels jubilats, en volen sortir amb una reforma clarament electoralista i arbitrària. És cert que és important elevar les pensions als qui menys cobren. Però això no seria necessari si es derogués la llei actual i es tornés a indexar la revalorització de les pensions segons l’IPC. Apuntar les solucions als pressupostos és posar un pegat a una via d’aigua. Tapar el forat per moments mentre els ingressos disminueixen i vols fer veure que t’importa la sort i la vida dels 9 milions de pensionistes. I tant Rajoy com Rivera saben que no poden anar aprovant cada any subterfugis legals per anar acontentant els jubilats. I han de saber els jubilats que no es poden quedar cada any a mercè de decisions pressupostàries fetes de cara a la galeria.

És per aquest motiu que cal continuar la lluita per unes pensions dignes i perquè es revalorin d’acord amb l’IPC. Cal que s’elimini l’índex de revalorització i el factor de sostenibilitat, i que Rajoy i Rivera vagin amb propostes sòlides i consensuades perquè el Pacte de Toledo afronti el futur amb garanties i asseguri el sistema públic de pensions.

Rajoy i Rivera ens volen aixecar la camisa. Fent-nos pagar més als treballadors i treballadores i donant almoina als pensionistes. Ens han aixecat la camisa. O això creuen. Per això cal continuar la lluita. Aquest 14 d’abril els jubilats, estudiants i treballadors sortirem al carrer per unes pensions dignes. Perquè és la lluita de tots. Traguem-los la careta. No ens enganyen.

Publicat a El Nacional.cat

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

L’Ajuntament ha trobat 1.027 pisos turístics il·legals en dos anys

El pla de xoc municipal contra els pisos turístics il·legals ha permès, durant els darrers [...]

Aurea Social pot perdre el seu local del carrer Sardenya

L’espai autogestionat Aurea Social d’educació i salut podria perdre el seu local del número [...]

Nacho Carretero presenta Fariña en català a la Laie

La llibreria Laie va acollir el passat 11 de juliol la presentació de l’edició en català del [...]

El Consorci d’Educació descarta crear 25 places extra de P3

El Consorci d’Educació de Barcelona ha rebutjat recentment la proposta de crear 25 places [...]

Tornen a exigir una ubicació definitiva per a l’escola Entença

L’Associació de Famílies d’Infants (AFI) de l’Escola Entença va fer arribar a finals de juny [...]

400.000 nascuts a l'estranger: una ciutat (encara més) cosmopolita

Barcelona és una ciutat cada vegada més diversa. Aquesta és una de les principals conclusions [...]

Colau: “Jo no volia que es trenqués cap pacte, però el PSC ha fet coses molt greus”

L'alcaldessa Ada Colau ens rep en un forat d'una agenda que treu fum. Se la veu cansada, però [...]

Les famílies sense plaça de P3 ocupen el Consorci d’Educació

Una desena de pares de l’Esquerra de l’Eixample que han vist com els seus fills s’han quedat [...]

Colau compra un bloc al carrer Aragó per a lloguer social

L’Ajuntament va anunciar el passat 6 de juny la compra de la finca del número 317 del carrer [...]

Càrregues policials en un desnonament a Sant Antoni

L’execució d’un desnonament en un bloc del número 1-3 del carrer Parlament, al barri de Sant [...]

Sant Antoni serà punt de referència per al col·lectiu LGTBI

Sant Antoni es a punt de convertir-se en un punt de referència per al col·lectiu LGTBI. I és [...]

Munté: “Conec molts sectors clarament decebuts amb Ada Colau”

Neus Munté, candidata del PDeCAT a l'alcaldia, ens rep setmanes després d'haver guanyat les [...]