liniamar
mar Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Laura Pelay | Actualitzat el 15 Març 2018 a les 10:54

Hi ha conceptes que moltes vegades cauen en desgràcia. Es decideix sobtadament que estan passats de moda i que ja no són importants. Que parlar d’aquell tema està superat, i fins i tot et poden arribar a etzibar que estàs antiquada i que vius fora de la teva era. Doncs bé, des del meu punt de vista, una d’aquestes víctimes és la famosa lluita de classes. Mentre ens diuen que està caducada, la realitat s’entossudeix a demostrar la seva vigència. Amb la crisi, les classes socials s’estan polaritzant i els pobres som més pobres i els rics més rics, mentre les classes mitjanes han estat escanyades i avui en dia la frontera entre ser classe mitjana i pobre és difusa. Però dintre d’aquesta segmentació social hi sobreviuen encara més submons. Si ets dona i de classe baixa, ho tens molt més complicat. Si ets dona, jove i de classe baixa, pitjor. Però si ets dona, discapacitada i de classe baixa, pinta fatal. I podríem anar sumant: vídua, pensionista... al final de tot plegat t’adones que no calen més eufemismes. Ni tal sols maquillatges: t’estan explotant perquè ets mà d’obra barata. Estàs al graó final de la societat. És igual que et formis. Que siguis la millor preparada. La que té més talent. La teva capacitat intel·lectual es veurà superada per la teva condició biològica. I això, senzillament, és una aberració en una societat que es vulgui reconèixer com avançada i igualitària.

Visc en una societat que vull entendre que té valors. El valor de la igualtat i de la justícia social ha d’estar gravats en l’ADN de qualsevol poble que es vulgui civilitzat. I avui, malauradament, tenim el 50% de la població sense avançar al mateix ritme que l’altre 50%. I perquè sigui possible caminar al mateix ritme necessitem la complicitat dels homes. No us vull darrere de les meves reivindicacions, us vull al costat. Vull que entengueu que quan negocieu un conveni col·lectiu és tan important la categoria eternament feminitzada com la que no. Que entengueu que els plans d’igualtat de les empreses no són quelcom secundari, sinó imprescindible. I que les excedències per cura de gent gran o menors són per a tothom. Malauradament, el fet de néixer amb un determinat sexe et condiciona vitalment. I en una societat que sempre fa gala de la meritocràcia, aquest condicionant et limita, i fa que aquesta societat perdi la meitat de la seva capacitat. En altres paraules, com ja reconeix la Unió Europea, perdem talent, competitivitat i tots plegats som una mica més pobres.

Molt s’ha parlat de la desigualtat entre sexes a la feina i a la societat. Estadístiques en tenim per donar i per vendre. Som la generació que segurament ha aconseguit posar rostre a la precarietat femenina. Som qui hem analitzat millor la realitat. I com que hem detectat on fallem i on no, és imprescindible que actuem. No podem deixar aquest combat per al futur. Perquè no ens ho perdonaríem mai a nosaltres mateixes ni a les que ens han de succeir.

Fa molts anys que el 8 de març és un dia de celebració o de commemoració. Tant se val. Apostant per una vaga (amb les diferents modalitats) es fa un salt endavant: estem en el combat. S’han acabat les anàlisis. Saltem de pantalla. Hi ha guerres ideològiques que s’han de guanyar: la lluita de classes implica necessàriament la lluita per la igualtat i la justícia social. La batalla pot ser llarga. Hem de generar complicitats socials i fer canvis culturals. Però la història no ens perdonaria que no féssim d’aquest segle el de la lluita per la igualtat. Deixem el tema resolt per al futur. Perquè, com diria Maria-Mercè Marçal, sóc dona de classe baixa i nació oprimida. I això em porta a ser tres voltes rebel. Tant de bo algun dia no massa llunyà pugui dedicar-me a altres combats. És el moment de passar a l’acció i deixar de mirar a una altra banda.

Publicat a El Nacional.cat

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Castelldefels s’encara amb la Sareb per un edifici en desús

Al carrer Santiago Rusiñol 39-41 hi ha un edifici que l’Ajuntament vol rehabilitar per fer-hi [...]

Gavà posa fi a les seves falles amb una multitudinària Cremà

Des de ja fa 30 anys, la ciutat viu l’esperit de les falles com si es tractés de València. [...]

Mostres de suport a la noia del CDR detinguda a Viladecans

El món sobiranista viladecanenc va viure una setmana intensa amb la detenció el dia 10 de la [...]

Un gavanenc en estat crític per la baralla a Cornellà

Un veí del barri de Ca n’Espinós està ingressat en estat crític a l’Hospital de Bellvitge per [...]

Donen d’alta els viladecanencs intoxicats a Sant Hilari Sacalm

Diumenge 15 d’abril la ciutat es despertava amb un ensurt. I és que 41 joves del grup escolta [...]

El Prat és la tercera ciutat metropolitana que més recicla

L’any passat el Prat va ser el tercer municipi de l’àrea metropolitana més gran de 50.000 [...]

Cruel i costós: l'Alzheimer serà una epidèmia els pròxims anys

La malaltia d’Alzheimer suposarà un cost d’entre 7.000 i 7.700 milions d’euros a la societat [...]

Castelldefels lidera la pujada del preu del lloguer al Delta

Castelldefels i Gavà són les dues ciutats del Delta on més han pujat els lloguers en els [...]

La pèrdua de sorra marca l’inici de la neteja de les platges

Regressió important i accelerada d’algunes platges metropolitanes al llarg dels últims anys. [...]

El 83% dels contractes signats el 2017 van ser temporals

Creix la temporalitat en els contractes laborals signats al Baix Llobregat. Segons dades de [...]

L’aeroport està limitat per motius mediambientals?

El creixement de l’aeroport del Prat està limitat per motius mediambientals? Una pregunta que [...]

El jutge arxiva la causa del tiroteig del tanatori de Gavà

El jutge ha arxivat de forma provisional la causa oberta pel tiroteig del juliol de l’any [...]