Linia Nord ed. Barcelonès Nord
barcelonesnord Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Pol Carrion i Huguet | Actualitzat el 30 Novembre 2017 a les 10:16

Un mes després de la declaració d’independència del 27 d’octubre, de la intervenció de l’autonomia catalana per part del govern espanyol a través de l’article 155 i de la convocatòria d’eleccions el dia 21 de desembre, les forces independentistes debaten sobre com recompondre el full de ruta per avançar cap a la materialització de la República.

Sense entrar a debatre’n les raons, cal tenir present que totes les forces polítiques i socials el projecte de les quals passa per la República Catalana han acatat la intervenció de la Generalitat: des de la CUP fins al PDeCAT, passant per ERC, Demòcrates, MÉS, Avancem, l’ANC, Òmnium Cultural i la resta de forces independentistes. Acatar, en qualsevol cas, no significa acceptar. Les paraules són importants.

Partint d’aquesta realitat il·legítima, el debat sobre com fer efectiva la República és més viu que mai. En aquest context ara torna a estar sobre la taula la discussió sobre si cal seguir apostant per la política de fets consumats o via unilateral.

Podem renunciar a la unilateralitat en el camí cap a la independència? El context, el coneixement i les experiències acumulades durant set anys, i la intuïció ens diuen que no. L’Estat espanyol mai no seurà a negociar per voluntat pròpia i de grat una separació pactada, ja que l’autoritarisme que corromp els seus fonaments li impedeix d’acceptar qualsevol realitat que posi en qüestió la idea de la seva unitat, essència sobre la qual s’ha construït el projecte polític de les elits que controlen el poder a Madrid.

Ara bé, tot i saber que no podem renunciar a la unilateralitat, podem aplicar-la en qualsevol cas? Des del meu punt de vista, la resposta també és no. La unilateralitat implica avançar en la materialització de la República sense un acord amb l’Estat, i per tal de fer-la efectiva, és condició sine qua non que la major part de la població hi doni suport i estigui disposada a desobeir l’Estat i, per exemple, ingressi els impostos a la hisenda catalana en lloc de la hisenda espanyola. Al seu torn, per tal de fer efectiva la República també necessitem que la població que no hi és favorable l’accepti com a nova realitat en resposta al principi de majoria que regeix qualsevol democràcia, és a dir, que l’acceptin perquè la majoria dels seus conciutadans han optat per una opció que no és la que ells defensen.

En base a aquest raonament, considero que l’aposta per la via unilateral només seria legítima a partir del dia 22 de desembre si els partits independentistes obtenen la majoria absoluta dels vots a les eleccions del dia 21. Això implicaria haver guanyat el referèndum de facto en què s’han convertit aquestes eleccions, ja que una majoria del cos electoral hauria donat suport i validat el resultat del referèndum. Només amb aquesta majoria absoluta de vots podem aspirar que la comunitat internacional reconegui les aspiracions legítimes del poble català i que aquella part de la població contrària a la independència accepti la República Catalana, tot i que ho faci de forma resignada.

Bastir la futura República sobre el principi de la majoria democràtica és una obligació que ens imposem tots aquells que creiem en ella, justament pel fet que aspirem a esdevenir un Estat construït sobre les espatlles de ciutadans i ciutadanes lliures i no en base a la força i la coerció sobre la qual s’han construït Estats com l’espanyol. Certament, aquesta autoimposició potser fa que haguem de transitar per rutes més llargues per assolir el nostre objectiu. Recordem, però, que la independència no és un fi en si mateixa, sinó una eina que volem emprar per a objectius més elevats, i per tant, tan important és l’estació d’arribada com la manera com hem transitat el camí per arribar-hi.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Un incendi crema l’antiga fàbrica de la Piher a Badalona

Un incendi ha calcinat aquest dimarts a la nit bona part de l’antiga fàbrica de la Piher. [...]

El Turó de l’Enric, entre el tanatori o ser un gran parc

L’Ajuntament de Badalona ha fet passos importants per la consolidació del Turó de l’Enric com [...]

El líder de VOX a Andalusia va exercir de jutge a Badalona

El líder de l’ascens de l’extrema dreta a Andalusia té vincles amb Badalona. Arran d’un [...]

Encara no hi ha solució per al Punt de Nouvinguts de Sant Roc

Han passat ja gairebé dues setmanes i el Punt d’Informació i Assessorament de Persones [...]

Jornada de reflexió a Sant Adrià sobre els menors no acompanyats

El Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MHIC), ubicat a Sant Adrià, farà aquest [...]

Mig segle després: recordant la revista Grama

La societat colomenca recorda aquests dies una de les primeres experiències de periodisme [...]

ERC es podria quedar amb només un regidor a Tiana

El grup municipal d’ERC a Tiana podria quedar-se amb només un regidor al Ple. El passat 5 de [...]

Una tarifa plana metropolitana per al transport públic

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) farà realitat, a partir de l’1 de gener de 2019, la [...]

El PSC evita que Sant Adrià demani abolir la monarquia

Sant Adrià es manté al costat de Felip VI. Els grups municipals del PSC, Cs i PP van evitar [...]

Neix a Badalona una xarxa per defensar les dones agredides

Un grup de dones de Badalona estan fartes de sentir-se indefenses davant les institucions. [...]

El Ple de Badalona reprova Albiol per una piulada xenòfoba

El Ple de Badalona ha reprovat Xavier García Albiol. Amb els vots favorables de tots els [...]

Open Arms s’alia amb dues ONG per salvar vides al Mediterrani

L’ONG badalonina Proactiva Open Arms va presentar divendres passat una aliança internacional [...]