liniasantandreu
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Marc Antònio i Llobet | Actualitzat el 10 abril 2018 a les 10:05

Quan escrius i es publica en un mitjà veïnal i a l’abast, l’efecte que es produeix entre l’escriptor i el lector és ben curiós. Sí, el fet que tots dos interlocutors ens coneguem comporta un apropament i facilita entrar en conversa quan ambdós ens creuem al carrer.

El ventall de punts a parlar és ampli i variat. Va des del: “no sabia que escrivies”, “el teu últim article m’ha agradat molt”, “has estat molt sagaç quan deies en el teu article”, “hauries de parlar d’això o d’allò” i el clàssic: “Quan parlaràs d’aquest o aquell tema?”. I així, a poc a poc, t’adones que hi ha gent que et segueix i connecta amb el que expresses i la manera com ho escrius.

He de confessar que en el meu cas, aquest fet, el considero un reconeixement i un veritable elogi, el qual mai he pretès merèixer. És més, de vegades jo mateix em sorprenc de la força de les meves paraules escrites. Tanmateix, tampoc us sorprendrà que havent tingut preferències, en anteriors èpoques d’estudi i formació, en àrees considerades científiques i matemàtiques, ara, brollin de la meva ment escrits que haurien estat considerats més propis de les àrees de lletres. En aquest sentit, no sóc l’únic cas ni tampoc seré l’últim.

La meva primera experiència literària va sorgir d’una decisió plantejada a la direcció de l’escola pública a la qual treballava a principis dels anys noranta. Començava el curs 1992-93, la meva capacitació em permetia fer l’assignatura de Català als alumnes de 7è. d’EGB. Amb una permuta pactada em vaig fer càrrec d’aquesta matèria i aquest nivell.

Segons establia la llei d’educació vigent, els alumnes d’EGB, en acabar la seva estada a l’escola havien de finalitzar el vuitè curs amb l’ús i coneixement per igual de les dues llengües bàsiques i d’expressió a Catalunya.

Els meus alumnes de 7è, a un any de la finalització dels seus estudis i estada a l’escola, tenien grans mancances en l’ús del català, pel poc ús en el seu àmbit familiar i veïnal, de relació i esbarjo. Calia doncs, treballar i aprofundir en els aspectes d’expressió, especialment en el seu vessant oral.

El destí va voler que arribés a l’escola la possibilitat de fer una obra de teatre dins d’un concurs del Congrés de Cultura Catalana. Podíem fer una obra coneguda o una obra nostra. Els alumnes van votar fer una de pròpia. Les propostes dels nois i noies, algunes irrealitzables treatralment, van arribar a la decisió que m’ocupés del tema adaptant-lo a la seva edat i interessos.

Així va néixer La Caputxeta Verda o El conte del compte enrere (1993-2016). L’ecologia entrava a l’escola en català. També hi entrava molta feina, acceptada i assumida per tots els implicats amb bon humor i molta il·lusió.

Decorats, estris, disfresses, assajos els matins dels dissabtes a la mateixa escola fins a superar diverses actuacions classificatòries. Aconseguir un valuós desè lloc amb la nostra obra inèdita a la classificació final del concurs va ser un bon premi. Aquest lloc ens va fer sentir a tots molts satisfets per la nostra feina.

La Caputxeta Verda va tornar a escena a una altra escola per la voluntat d’un pare que li va tornar a donar vida quan es va proposar fer teatre, ara com a activitat extraescolar. Una nova satisfacció i un nou reconeixement que demostrava que l’obra tenia arguments i elements que interessaven.

Avui, aquella primera obra teatral és un llibre. No ha estat fàcil. Publicar un llibre és una llarga història. Un món de silenci, sense respostes, cap ni sí ni no, un món on els llibres nous entren a les editorials i es perden entre els escrits per autors més coneguts i populars... Els anònims passarem tota la vida sense aparèixer, ningú ens reclamarà... Som i serem anònims, ningú sap que hi som.

Si voleu, La Caputxeta Verda i quatre llibres més, els trobareu el 23 d’abril a la plaça Orfila, a la parada de la Biblioteca Can Fabra. Us hi espero i a reveure!

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Maragall: “Vull retornar l’Ajuntament a la ciutat; s’ha perdut la complicitat”

Ernest Maragall ens rep en un forat d’una agenda que ja dona símptomes de campanya electoral. [...]

Baró de Viver homenatja Edu Colmena i demana justícia

Més d’un centenar de veïns del barri de Baró de Viver van sortir al carrer el passat dissabte [...]

Les eleccions i els animalistes marquen els Tres Tombs

La tradicional celebració dels Tres Tombs de Sant Andreu va tornar a treure el passat 13 de [...]

El projecte per fer fora els legionaris decep els veïns

El projecte de l’Ajuntament que preveu la construcció d’una zona esportiva per a atletes [...]

Deu atesos per un incendi a la Torre del Fang

La Torre del Fang, l’edifici d’origen medieval situat al barri de la Sagrera, propietat de [...]

Demanen explicacions pel cas del pis tapiat amb tres menors a dins

La FAVB i l’Associació de Veïns i Veïnes de Ciutat Meridiana van exigir el passat dilluns 7 [...]

Oposició al Pla d’Estratègia de Màrqueting Turístic de la ciutat

L’objectiu no ha de ser repensar el model turístic de la ciutat, sinó limitar l’impacte que [...]

Collboni: “Governar Barcelona no és apte per a activistes”

Jaume Collboni ens rep a l'Ajuntament a primera hora del matí. Com a candidat del PSC? "Sí, [...]

Nova protesta per exigir que s’acabi l’estació de Sant Andreu

L’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar va organitzar el passat 24 de [...]

Sant Andreu de Palomar viu una nova Festa Major

A diferència de la majoria de barris de la ciutat, Sant Andreu de Palomar celebra la seva [...]

Les famílies de l’Escola Mestre Gibert augmenten les protestes

La polèmica al voltant de l’estat del mur del pati de l’Escola Mestre Gibert i l’ampliació [...]

Noves queixes per la situació de la residència del Bon Pastor

Els familiars dels avis que viuen a la Residència per a Gent Gran del Bon Pastor es van [...]