liniasants
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Laura Pelay | Actualitzat el 10 Gener 2018 a les 10:15

El dia 1 de gener de cada any és de rituals. Els primers nadons de cada hospital, els maleïts accidents de trànsit, el concert de Cap d’Any des de Viena... i, malauradament, el reguitzell de preus a l’alça.

A vegades una pensa que els marcs mentals dels nostres governants i els de la població en general estan completament desincronitzats. L’economia continua en fase expansiva: la catalana creix a un ritme del 3,5% per tercer any consecutiu (3,1% a Espanya) i tot i que sembla que el 2018 hi haurà un petit alentiment, les dades continuaran sent positives. Paral·lelament, els salaris han crescut a través dels convenis col·lectius un 1,42% de mitjana.

Del 2009 al 2016, la devaluació salarial ha fet perdre de mitjana un 5,4% de poder adquisitiu a cada treballador; i així estem. La recuperació del creixement i els baixos costos de les empreses han fet que aquestes ja hagin recuperat els nivells de benefici d’abans de la crisi. Així, en la composició del PIB, els salaris han perdut vora el 5% del seu pes mentre que els beneficis empresarials han guanyat un 2%.

I les xifres, com sempre, ens transmeten realitats i símptomes. La realitat està en els mons paral·lels. En la constatació que t’apujaran l’aigua un 11,8%, o el transport públic o els carburants o l’electricitat, per la qual ja paguem un preu indecent, i tu cobres el mateix o menys.

Els subministraments bàsics són un dret fonamental. Poder escalfar la casa, rentar-se o el dret a la mobilitat no són cap luxe sinó una necessitat. Molts cops ens diuen que els barcelonins i les barcelonines paguem els transports més barats d’Europa. Segurament amb raó. Però també tenim els salaris més baixos del vell continent. No podem guanyar sous de misèria i que viure als nostres barris, pobles i ciutats sigui prohibitiu.

I ara parlem del símptoma: hi ha la impressió que estem construint vides excloents. Mentre sempre s’ha defensat la ciutadania inclusiva, els darrers anys està fent forat la concepció de persones expulsades, amb la sensació que per molt que remis, per molt que busquis feina, tinguis la sort de trobar-la i guanyis un salari, el corrent, sempre tornes al punt de partida. La constatació que per molt que la vida avanci tu sempre ets al mateix lloc, cobrant un salari de misèria per sobreviure, mentre que a l’Ibex li van bé les coses. I tu, al mateix lloc o una mica més endarrere.

L’alça dels preus no és cap broma. Ni la creixent sensació d’injustícia. Moltes de les grans revoltes cíviques dels catalans i catalanes han anat en paral·lel a actes percebuts com a greuge per a la ciutadania. Com la vaga dels tramvies de l’any 1951 o el tancament de caixes protagonitzat pels industrials catalans. La història és tossuda. I els que ara es neguen a apujar salaris i els que incrementen els preus d’elements bàsics s’ho haurien de plantejar. Perquè no hi ha res pitjor que tenir internament la ràbia creixent que les decisions que es prenen estan basades en realitats que no són les teves perquè et sentis tractat com a ciutadà o ciutadana de segona.

Diuen els Txarango que quan tot s’enlaira pots tocar els somnis de puntetes. Doncs bé, quan tot s’apuja i el teu esforç no es veu recompensat i tu cada cop vius pitjor, pots arribar a l’infern; i és aleshores quan la revolta ha germinat i pot ser imparable. Compte a posar a la gent contra les cordes. Perquè, avui, la sensació és invisible i es construeix a cada casa, a cada barri, ciutat o poble. Però qualsevol guspira pot encendre la ira de la població. I els que es creuen que el patiment que ens estan inflingint es resisteix amb resignació, es poden quedar amb un pam de nas.

Publicat a El Nacional.cat

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Rebutgen l’acord econòmic pel cas del cementiri de Montjuïc

Els afectats per l’enderrocament d’ara fa un any al cementiri de Montjuïc d’un bloc de 144 [...]

Un avi del Poble-sec mata la seva dona i després se suïcida

Els cadàvers d’un matrimoni de 81 i 71 anys, tots dos de nacionalitat espanyola, van ser [...]

El Ple debat avui les possibles retallades al districte

El Districte celebrarà avui un Ple extraordinari, forçat pel Grup Demòcrata, ERC i PSC, per [...]

La Marina ja gaudeix del metro amb les parades de Foc i Foneria

Dia històric el que es va viure als barris de la Marina el passat 8 de setembre amb l’estrena [...]

Jorba: “Volem ser una entitat de barri, no només per als nostres socis”

El president del Centre Catòlic de Sants ens rep pocs mesos després de celebrar el seu 140è [...]

Recta final per a l’inici de la Festa Major d’Hostafrancs

El barri d’Hostafrancs es prepara per celebrar una nova edició de la seva Festa Major, que [...]

Un de cada tres joves d’entre 13 i 15 anys ha patit bullying a l’escola

És març i encara fa fred. La Marta i la seva mare han sortit a passejar pels carrers del [...]

La Marina es prepara per a un dia històric: arriba el metro al barri

Diumenge serà un dia històric als barris de la Marina. I és que, després de dècades de [...]

Prostitució: abolir-la o legalitzar-la? Un debat espinós

La prostitució, al conjunt de l’Estat espanyol, és alegal. És a dir, ni és un delicte [...]

Tanca el centre de menors d’Hostafrancs un mes després

El Departament d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat ha decidit tancar el centre de [...]

‘Llibertat i República’, lema de la Marxa de torxes de dilluns

Sants tornarà a ser un any més un dels punts de la ciutat que viurà amb intensitat el dia [...]

Sants diu adeu a una Festa Major marcada per l’alta participació

La Festa Major de Sants va viure el seu punt final el passat 25 d’agost amb la celebració [...]

EL + LLEGIT

 

HEMEROTECA