2025 i el periodisme local, un àmbit professional amb futur

Any nou i un reguitzell d’estudis i informes sobre tendències en periodisme, amb la intel·ligència artificial com a pilar central en la majoria dels que es fan públics. També destaquen la creativitat estratègica com a motor de les tendències en comunicació de 2025, l’excel·lència en el contingut com a prioritat i les xarxes socials com a eix de la propensió en comunicació…

Ara bé, sobta agradablement que es valori positivament el periodisme de proximitat. D’una manera o altra, però sempre en positiu, el periodisme local és present en estudis de Reuters, Nieman, MX, Mediasal o Hauda, i segurament en algun més.

L’Acadèmia Alemanya de Premsa, que és molt considerada amb el periodisme de proximitat, afirma en el seu treball de prediccions per al 2025 que, a diferència de la independència local del periodisme general, el tret característic del reportatge local és la connexió temàtica amb el que està passant dins d’una àrea limitada com un municipi o un districte, que sovint inclou també l’entorn immediat, és a dir, la demarcació o la comarca.

Hi ha una correspondència entre el periodisme local i el general –diu– perquè tots dos tracten els mateixos àmbits com la política, la cultura, l’esport o l’economia. No obstant això, com que és tasca del reporter local establir un referent local en els seus articles sobre aquests temes, mentre que el periodista generalista acostuma a informar de manera orientada als fets; una altra característica distintiva rau en el seu treball de recerca preparatori.

És ben cert. En molts casos, per poder escriure al diari sobre esdeveniments que tenen lloc en una comunitat, cal la presència de la premsa o d’un representant in situ, la qual cosa crea una proximitat estreta entre el reporter local i el lector. En el periodisme general, però, aquesta immediatesa del que està passant no és un requisit previ necessari per informar, ja que les agències o comunicats de premsa, així com la recerca telefònica, d’arxiu o d’internet són sovint fonts suficients per a això. És evident que, des d’aquest vessant de recollida activa d’informació i antecedents, el periodista local es correspon més a la imatge del “reporter delirant” (textual del text de l’Acadèmia d’Alemanya), mentre que el periodista general duu a terme la tasca de difondre les notícies d’una manera factual i sòbria.

Pràcticament, la totalitat dels treballs destinats a predir l’any nou, recorden que la tasca quotidiana dels mitjans locals és resumir retrospectivament esdeveniments individuals al seu territori o anunciar esdeveniments o desenvolupaments propers. Es detecta, però, una possible debilitat: només s’aprofundeix en un tema en casos excepcionals, ja que el periodisme local se centra en notícies diàries concretes que poden ser d’interès per al gran públic local.

“El debat actual reconeix cada cop més la importància creixent del periodisme local, l’abast del qual ha canviat i s’ha ampliat significativament a causa de l’augment de la responsabilitat”

Les característiques i expectatives del lector de notícies locals són invariables, no canvien amb els anys. La majoria de les persones que se subscriuen o compren un diari local, físicament o digitalment, estan molt arrelades a la comarca, ciutat o poble on viuen. En molts casos, sobretot en les comunitats més petites, s’hi identifiquen com una mena d’extensió de la llar. Una expressió del sentiment emocional de convivència és el compromís social, cada cop més voluntari, amb la població local o la pertinença a clubs, com detecta l’estudi MX.

Una de les conclusions de les tendències per a 2025 que sobresurt ens diu que l’interès pels esdeveniments locals és més pronunciat entre els ciutadans de més edat que entre els més joves, la qual cosa es deu en part a la seva vinculació més llarga a la zona relacionada amb l’edat, però també a canvis socials greus com l’augment de la demanda de mobilitat a l’hora de buscar feina. Els canvis d’ubicació són més freqüents i això afecta predominantment la generació més jove.

Per als estudiosos, l’estreta connexió entre els editors locals i els lectors pot fins i tot augmentar. Té l’avantatge evident que la democràcia es pot practicar activament proporcionant als ciutadans una plataforma en la qual es poden iniciar i dur a terme debats, amb el reporter que serveix de portaveu per als qui els envolten. I gràcies a l’estret contacte, el reporter local també està informat sobre els problemes locals i pot obrir solucions, fins i tot perquè, a causa de la interconnexió del periodista amb el seu entorn, els reportatges dels mitjans locals demostren una gran autenticitat, que no és necessària i potser tampoc és habitual en el periodisme general.

I la recerca?

En les suposades novetats per aquest any que acabem de començar, he trobat a faltar que algun estudi dels que han caigut a les meves mans parli de recerca. Recerca cap a la premsa de proximitat i recerca des d’aquests mateixos mitjans.

Forma part del treball pràctic del periodista local. És necessària. El periodista local descobreix temes que interessen a la població local de diferents maneres. D’una banda, els detecta a través de la seva proximitat immediata a la vida quotidiana del seu entorn. D’altra banda, les cartes a l’editor –una secció de prestigi en els mitjans en paper de la premsa local catalana– també serveixen com a paraules clau per al contingut. A més, sovint rep invitacions a actes públics. Internet també ofereix ara una plataforma per als periodistes locals on poden intercanviar noves idees.

En última instància, el seu desenvolupat instint i els seus anys d’experiència professional, que transmeten als joves periodistes, decideixen quines històries val la pena imprimir i quines és millor deixar-les al calaix per tornar-les a treure a l’estiu, quan baixen les notícies, o que potser acaben immediatament a les escombraries.

Constato que la presència de la informació local entre els estudis de tendències és el resultat, segurament, dels constants treballs de recerca d’algunes universitats i instituts europeus i nord-americans, destacant Reuters, Nieman Lab i les universitats de Navarra, Elx, Sevilla, Santiago i l’Autònoma de Barcelona. L’Associació Catalana de la Premsa Comarcal va ser pionera a incentivar els treballs universitaris de recerca en premsa local, amb un premi que avui té un gran prestigi. I la UAB la primera en estudiar a fons, valorar i predir el futur del periodisme de proximitat a Catalunya. També cal destacar en treballs de recerca, si més no, la tasca de l’Institut de Comunicació (InCom-UAB).

Es revalora la impressió

La caiguda de les xifres de tiratge, unida al desinterès dels joves pels mitjans impresos, fan que el futur del mitjà imprès no sembli de roses. No obstant això, encara no ha sonat la seva mort, almenys per a la premsa local catalana. Només la dada que les capçaleres locals de Catalunya sumen el 50% de lectors per subscripcions allunya el pessimisme. Però sembla un cas únic al món, un cas digne d’un estudi profund, per cert.

Estem d’acord en el fet que, d’una banda, és impossible predir com evolucionarà el comportament lector dels joves d’avui en dia a mesura que envelleixin i formin famílies, a mesura que s’instal·lin després d’haver buscat feina amb èxit i a mesura que creixin en l’entorn on viuen. Aleshores també els pot interessar el cor del periòdic local, perquè volen saber si a la seva comarca, ciutat o vila s’està construint una carretera de circumval·lació o aerogeneradors, o com és l’oferta de places de guarderia a la seva comunitat.

I, d’altra banda, encara es dona el cas que moltes persones, quan parlen d’esdeveniments del seu entorn, fan referència al mitjà local imprès, que també està disponible en molts llocs públics, per exemple al cafè o a la sala d’espera d’uns pocs –cal dir-ho– consultoris mèdics.

Segons el Llibre blanc de la premsa comarcal i local, un altre punt que parla de la pervivència del suport imprès és la compacitat i la claredat del seu format. El llibre té anys, però la realitat és tossuda i es manté. El lector no ha d’anar cap a l’article que l’interessa amb nombrosos clics, com passa amb internet, sinó que amb un periòdic imprès sap immediatament en quina pàgina pot trobar determinades àrees temàtiques, i també pot trobar-ne una més ràpidament. La mida del paper imprès en els mitjans locals també ha ajudat a proporcionar una millor visió general.

Les tendències del periodisme publicades aquestes darreres setmanes parlen amb claredat. La necessitat de la gent de saber què passa al seu entorn immediat està fermament ancorada i, com a tal, no ha canviat al llarg dels anys ni pensa canviar, com a mínim aquest 2025. El que ha canviat, però, és el mitjà que li serveix com a portaveu i mirall del seu món, tant petit com gran.

El debat actual reconeix cada cop més la importància creixent del periodisme local, l’abast del qual ha canviat i s’ha ampliat significativament a causa de l’augment de la responsabilitat. Com a resultat de les xarxes digitals globals, la funció del periodista com a vigilància dels esdeveniments polítics locals ja no la fan només uns quants lectors, sinó que està sota l’observació de molts consumidors de notícies, la qual cosa significa que els esdeveniments comarcals o de demarcació també poden tenir un impacte més enllà del local, saltant fronteres. Quedi clar, per acabar, que periodisme en línia i periodisme local no són pas una contradicció. O així ho constaten els estudiosos del futur del periodisme “de casa”.