En una data singularitzada com la del 8 de març els mitjans de comunicació ens proporcionen tota mena d’articles, reportatges, programes especials de debat i tertúlies amb la intenció de diagnosticar i reconèixer en quina mesura avança o retrocedeix al nostre país l’equitat entre dones i homes. Afloren les estadístiques que descriuen els desequilibris encara existents, els manifestos i les denúncies. I al costat de tota aquesta informació que despleguen, a tall d’exemplaritat i massa sovint d’excepcionalitat, també històries de vida i de superació d’algunes dones singulars. En la majoria de casos es tracta però de dones que no tenen res d’anònimes –totes tenen identitat, noms i cognoms– i no són tampoc excepcionals, per més que els mitjans tendeixin a presentar-les així molt sovint. L’ús d’aquestes categories, anònimes i excepcionals, que els mitjans relacionen amb els recorreguts vitals i professionals d’aquestes dones, denota una incomprensió palmària de la naturalesa dels seus trajectes i del seu esperit combatiu.

Per parlar amb claredat hauríem de dir que ni anònimes, ni excepcionals, sinó invisibilitzades i no reconegudes, igual que moltes altres amb qui han compartit i comparteixen, en la majoria de casos, gran part de les seves passes. I que si ho són, d’excepcionals i anònimes, és, entre altres coses, per la forma amb què les narratives convencionals articulen la construcció de la informació. Quan es tracta de parlar dels fets de les dones molts mitjans estan massa subjectes a unes rutines en el marc de les quals sembla que elles només puguin ser notícia si són presentades com a víctimes, o com a exemples de vides extraordinàries o desconegudes.

Seria recomanable que els mateixos mitjans que en aquestes dates aposten, conseqüentment, per obrir finestres a l’experiència i el fer de les dones, puguin alhora reflexionar i reconduir també les convencions i pràctiques rutinàries del seu treball envers una altra direcció. La que permeti situar els gestos i les accions de les dones en lluita en una dimensió allunyada dels estereotips comunicatius, tot fent possible que puguem avançar col·lectivament en la comprensió del significat de la seva tasca civilitzadora i feliçment transformadora.

Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació