Tothom té definit un mapa del món de forma inconscient. Sovint, aquest mapa ja ha caducat i no s’adiu a la realitat. Els meus pares, per exemple, quan vaig anar de viatge pels Balcans, deien que jo era per Iugoslàvia. Ells ja no havien assimilat al seu mapa mental els nous països sorgits durant la dècada dels noranta, i el seu referent era el d’un país que ja no existeix com a tal.

Des de que visc a França, m’he adonat que els meus conciutadans saben localitzar perfectament la ciutat de Barcelona: els Jocs Olímpics, el Barça, la Rambla, Gaudí, etc., més o menys, tenen una imatge força acurada de la realitat. Catalunya, però, encara no existeix com a referent geogràfic ni polític per a la majoria de francesos, i asseguraria que tampoc per a gran part de ciutadans europeus.

Per aquest motiu, la manifestació d’aquest 11 de Setembre ha estat d’una importància vital. Catalunya, com a subjecte polític, s’ha situat al mapa dels mitjans de comunicació internacional; i ho ha fet d’una manera agradable, tranquil·la, i diria que fins i tot simpàtica. Aparèixer a la Une del telenotícies de més audiència de França és el millor màrqueting que ens podem fer. Anem pel bon camí!

David Abelló i Bajós. Periodista.