Afortunadament, ja és una realitat l’acord definitiu per a la posada en marxa de la federació d’associacions de premsa en català (ACPC, ACPG i APPEC). Amb paciència i bona voluntat s’han superat esculls i ara es discuteixen serrells, alguns de força entitat, però tot en to positiu i amb l’ombra allargada de la Secretaria de Comunicació fent la vetlla.

El  29 de maig del 2009, en el decurs de la 5a Convenció de la Premsa Comarcal, es va presentar públicament el manifest signat per l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), l’Associació Catalana de la Premsa  Gratuïta (ACPG), l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), l’Associació de Premsa Forana, de Mallorca, i l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, amb l’adhesió de Coneqtia i Escacc, en el qual s’expressava la voluntat de les esmentades associacions a federar-se i treballar unides.

Finalment, per diferents raons que podrem analitzar un altre dia, només s’han assegut a la taula amb la Generalitat les tres associacions esmentades a l’inici. L’objectiu comú no ha variat: la promoció de la premsa en català. Aquest és un principi bàsic que les uneix totes.

Hi ha moltes maneres de col·laborar i de tenir protagonisme en la federació que s’està gestant. Cada associació participant té les seves pròpies característiques i singularitats que s’han de respectar, això fa que tinguin interessos molt diferents, i trobar punts de coincidència per al conjunt no ha estat fàcil.

Per tant, el paper de cadascuna dins de la federació és de molta responsabilitat perquè, per una part, la resta d’associacions es podran “aprofitar”, en el millor sentit de la paraula, de tasques i experiències realitzades per les tres associacions, i per altra part, cadascuna pot acusar l’altra de ser reactiva davant de propostes que no siguin del seu interès.

Vistes així les coses, el procés s’ha fet molt llarg perquè la rellevància de les tres en el seu mercat les ha portat a nadar i guardar la roba, buscar coses que puguin reunir el consens de totes, i protegir el respecte a la independència de cada membre de la futura federació.

Cal dir que el recorregut que pot tenir aquesta federació és una incògnita, per quan tot depèn de la veritable voluntat de les diferents associacions i que siguin capaces de trobar tasques d’interès comú, no només ara, que ja hi ha acords que auguren un bon inici. És imprescindible pensar en el mig i el llarg termini.

Dins del paper definit anteriorment i de la rellevància de cada una de les associacions, han quedat clars alguns punts de treball:

“Lobby” per a les inversions publicitàries de l’Administració pública catalana.

La política del Govern català és la de donar suport als grans mitjans. La premsa que edita en català a poblacions petites està discriminada i rep un percentatge petitíssim en comparació amb els grans mitjans. Per això, en fer les associacions un front comú tindran més força per negociar que no pas individualment.

Tenint clar l’objectiu d’aquest punt de treball, crec que s’està pilotant de manera correcta, partint de la base que les tres associacions (ACPC, ACPG, APPEC) tenen participacions diferents en les inversions publicitàries del Govern català, i per tant no podia ser que el resultat d’aquest punt es traduís en un nou repartiment dels recursos públics destinats a comunicació entre aquestes associacions, derivant-se una batalla entre elles, sinó augmentant la quota de participació de les tres associacions, les més importants en la inversió publicitària de l’Administració catalana després de la premsa diària.

Formació

Cadascuna de les associacions està invertint recursos perquè els seus associats estiguin el millor formats possible en els diferents àmbits de l’empresa periodística. Segurament, els esforços de cada associació de manera individualitzada no han estat suficients i, a vegades, fins i tot, l’esforç també ha estat poc valorat pels diferents associats.

Per tant, es tendeix a agrupar els esforços individuals de cada associació i consensuar un programa o programes comuns de formació que ajudarà a donar més importància a la vessant formativa de totes les persones que hi treballen, permetrà trobar millors ajuts/subvencions i ajudarà a millorar la percepció dels diferents associats vers la formació de cada associació.

El pla de formació pot anar des de cursos bàsics relacionats amb el periodisme, l’edició, el màrqueting o la comercialització publicitària, fins a preparar d’acord amb alguna universitat o escola de negoci màsters i/o postgraus especialitzats per àrees temàtiques, amén de l’acord subscrit per totes tres associacions amb el Col·legi de Periodistes i la seva àrea de formació.

Món digital

El món digital segueix essent el gran desconegut, tothom és profeta i es veu en cor d’afirmar que això és el futur, però encara ningú ha trobat el model de negoci per fer rendible el desenvolupament digital, i molt menys en publicacions de petit abast territorial.

Amb independència de les posicions individuals o empresarials que té cadascú en aquest apartat, el grup de treball que es crea a l’efecte es dedicarà a l’intercanvi d’experiències i l’anàlisi de les novetats que hi ha en el mercat i per on van els corrents d’opinió i l’evolució de totes les eines necessàries per al desenvolupament de la premsa digital.

No es tracta d’un grup de treball per buscar proveïdors de serveis digitals, sinó d’entendre per on va el mercat i descobrir les seves necessitats. Si fa falta compartir proveïdors o no, ho dirà el temps i l’evolució del món digital.

Tots els temes relacionats amb audiències i eines de medició creiem que són avui per avui decisions individuals de cada associació, sense descartar que es puguin convertir determinats d’aquests serveis.

Les eines de mesurament tenen un resultat important per a l’ACPC i l’ACPG, però dificultós per a l’APPEC; l’OJD (que ara, a més, fa les funcions del Baròmetre) no és suficient, ni a vegades necessari, per a moltes publicacions, i les eines digitals encara no satisfan el món local i cal esperar els nous canvis que s’aproximen. Tot plegat evidencia que entrar en el camp de les eines per mesurar l’audiència és un terreny problemàtic i pel qual s’ha de caminar amb peus de plom i buscar sempre el suport de la Secretaria de Comunicació de la Generalitat.

Una altra qüestió important és l’intercanvi de continguts entre editors i/o associacions. No hi ha consens, perquè per a uns no és un tema prioritari i per a altres s’obre la porta a què l’evolució i el grau d’enteniment de la pròpia federació marquin el camí a seguir a mitjà termini.

Trencats els recels, i “collats” per l’Administració, la recta final es troba aquí mateix. I que per molts anys!

Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.