Diu l’ACE Project Org. que els mitjans de comunicació són essencials per a les eleccions democràtiques. “Una elecció lliure i justa no es tracta només de votar en les condicions adequades, sinó que també és necessari comptar amb informació rellevant sobre els partits, les polítiques, els candidats i el mateix procés electoral, a efecte que els electors estiguin en condicions de fer una selecció informada. Per tant, parlar d’una elecció democràtica sense que hi hagi llibertat en els mitjans de comunicació seria una contradicció”.
La definició de l’ACE coincideix plenament amb el paper que han tingut els mitjans de proximitat catalans en les eleccions-plebiscit del 27S. El poble ha estat testimoni del trist paper de la premsa estatal i d’alguns periòdics –en paper i a internet– de Barcelona i així ho ha denunciat des de les xarxes socials amb solvència i contundència. La claredat dels mitjans de confiança, identificats com la premsa de casa a comarques, ha estat fora de dubte tot afegint el seu editorial conjunt dels que ‘fan país’ i incentiven a creure-hi.
La principal preocupació és el dret que tenen els electors a obtenir informació completa i exacta, encara que aquest no és l’únic dret en qüestió. Els partits i candidats tenen dret a utilitzar els mitjans de comunicació per fer arribar els seus missatges a l’electorat, mentre que els mitjans tenen dret a informar lliurement i a indagar sobre tot el procés electoral (sense mentides ni fal·làcies!). En general, els mitjans de proximitat han tret bona nota.
Aquestes eleccions, viscudes des de la premsa local i comarcal, han testimoniat igualment que la convergència informativa del paper i d’internet ha estat assumida també en el periodisme de proximitat. La generalització en l’ús d’internet i la gratuïtat als continguts ha fet que els lectors hagin tingut accés a la informació al mateix temps de la seva creació (alertes). Té sentit crear una edició en paper al cap de sis, vuit o deu hores? Quant temps es pot mantenir l’edició en paper sota la modalitat informativa actual? I quant a internet, sense canvis? Lliçó apresa i assignatura aprovada. Simbiosi paper-internet ben feta i ben acceptada.
Altra cosa que camina paral·lela amb la informació en unes eleccions és la publicitat. Sembla que el potencial del paper com suport publicitari encara no l’ha pogut superar cap altre mitjà. Això ha estat més rellevant a la premsa de proximitat, i especialment a la premsa especialitzada i temàtica. En aquestes eleccions, això ha representat –i representa– una oportunitat perquè els editors d’aquest sector poguessin reinventar els seus productes informatius, sota una oferta multicanal, però on el paper ha pogut trobar encara una segona oportunitat.
El 27S, des del punt de vista de la indústria dels mitjans de comarques, ha posat de manifest com es van assolint els reptes del periodisme de proximitat avui. Certament, la crisi ha accelerat els canvis i quan aquesta acabi moltes coses no tornaran a ser com abans. Com hem pogut veure en el decurs d’aquesta darrera campanya electoral, els canvis es refereixen a l’àmbit de l’edició dels continguts, al de la relació amb els lectors i a la manera de negociar dels anunciants (que ja no volen pagar per posar anuncis sinó per la rendibilitat de la seva inversió). Tot plegat ens porta cap a un nou model de gestió dels ingressos, que tot just comença, passant del negoci de la informació al de la comunicació, i passant de gestionar ‘continguts’ a gestionar ‘serveis de comunicació’, tant pels lectors com pels anunciants.
A manera de conclusió, recupero uns inputs de l’estudi Com es fa el negoci periodístic, del consultor especialitzat en premsa de proximitat Celestino Manzano (Marketing Media Europe). El professor afirma, sobre la premsa comarcal i local: “Canvien les maneres d’accedir i de llegir la informació. Canvien les maneres de redactar (i el mateix perfil dels periodistes). Canvien les funcions de l’editor. Canvia la distribució (multicanal, per tant anem cap a multiformats informatius). Canvia la publicitat (però, canvien les necessitats dels anunciants)”. Com el país mateix, els editors de proximitat van fent camí.
Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.
