M’ha sorprès positivament l’optimisme del secretari general de l’ACPG, Josep Ritort, a Comunicació 21. És, això si, un optimisme moderat. Ni una frase arrauxada, sinó il·lusionada, bon precedent per a encarar el desbrossament del jardí periodístic per començar a gaudir de brots verds. Les tiges són primes, però, si hem de fer cas a la inversió publicitària d’aquest 2014: un bon gener, un febrer que fa les paus amb l’any passat, i una lleugera millora per aquest març.

El fenomen que apunta en Ritort (el naixement de noves capçaleres) també es dibuixa a la premsa de pagament. Les noves publicacions van essent presentades, lentament, des de les pàgines d’El Butlletí de l’ACPG. No hi ha trampa, hi són, en paper i en format digital (perquè, lectors, hi ha parts de paper aquest 2014!). Veiem que l’excés d’oferta informativa, juntament amb la creixent oferta de mitjans i suports, provoca la descomposició dels models de masses cap a models de “masses crítiques” (formades a partir de criteris d’afinitat entre els lectors). Es veia venir, és el rebrot de la premsa “de casa”.

La reacció dels lectors a favor dels mitjans que recullen la informació més propera a ells i que li expliquen tot el que succeeix al seu entorn més immediat (territorial, cultural, sociopolític, econòmic, professional…) continua essent la gran oportunitat pel periodisme de proximitat, a través dels diversos tractaments informatius (general, especialitzat, professional…). L’audiència és el millor baròmetre que les coses es van fent bé.

Si l’optimisme d’en Ritort es compleix, els editors es tornaran a llançar –il·lusionats, també– cap a la captació i fidelització de lectors per als seus mitjans de proximitat. Tot un repte de periodisme intel·ligent a través d’una proposta de continguts que captin la seva atenció i el seu interès…
Recordo una presentació de l’expert en màrqueting de premsa comarcal i local Celestino Manzano. Ens deia fa un lustre que la premsa d’informació general de proximitat tenia una fórmula: “Opinió + informació + promoció comercial + servei públic”. Totalment vigent.

Els brots verds, hi són? La primera passejada pel jardí de la premsa propera ens diu que la publicitat, la principal font d’ingressos dels periòdics locals, es mou a l’alça; poquet, però es mou. Quan acabi el trimestre es veurà el veritable creixement del brot. Recordem que la publicitat ha estat fins al 2010 entre un 60-63% dels ingressos de la premsa comarcal de pagament (Llibre Blanc 2010) i el 65-75% de la premsa gratuïta (estudi del sector 2009).

El Baròmetre EGM constata que l’audiència de la premsa de proximitat ha crescut, mentre que la dels diaris ha baixat. És un bon senyal, també; tenir lectors és la base per atraure anunciants. Com conèixer els lectors és la base per negociar la inversió dels anunciants i conèixer els anunciants és la base per rendibilitzar els mitjans i la principal garantia per mantenir la independència periodística.

En ple 2014, immersos en la crisi, vulguem o no, la convergència informativa del paper i d’internet s’ha fet més necessària en el periodisme de proximitat. La generalització en l’ús d’internet i la gratuïtat de l’accés als continguts fa que els lectors tinguin accés a la informació al mateix temps de la seva creació (alertes). Això no obstant, el potencial del paper com a suport publicitari encara no ho ha pogut superar cap altre mitjà, malgrat el creixement brutal de lectors mitjançant la xarxa. Això és més rellevant a la premsa de proximitat, perquè representa una oportunitat perquè els editors “reinventin” els seus productes informatius, sota una oferta multicanal però on el paper pugui trobar una segona oportunitat (tal vegada com a productes més especialitzats en els continguts o en el tractament d’aquests). Ja ha estat tallada la cinta que dóna accés a aquest nou camí.

Internet ha obert una nova etapa al periodisme de proximitat, tant per l’edició com per l’accés als continguts. S’ha sabut crear una estratègia adequada de distribució de la informació multicanal i aquí l’ACPG hi ha tingut molt de mèrit per quan ha tingut molt clar que al quiosc de premsa el lector hi busca el mitjà i a internet tots els mitjans vénen a trobar al lector.

A la premsa associada a l’ACPC, que és la de pagament, li ha costat més veure que internet té coses positives (avantatges) per al periodisme de proximitat. Però ara ja ho té clar: reducció dels costos de producció i de distribució; accés més ràpid a la informació; interacció amb els lectors (oportunitat per conèixer-los); accés a nous segments de població que puguin ser lectors (joves, immigrants, públic local que treballa/viu fora, etc.), ampliació de cobertura informativa del mitjà (mateix aparador que els grans mitjans) i noves modalitats publicitàries per als anunciants. Inputs que comparteixen, per a bé, tant els editors de premsa de pagament com els de la gratuïta.

Per acabar, i retornant a l’optimisme de la premsa gratuïta, penso que aquí hi té molt a veure la joventut, i amb aquest motiu he buscat –i trobat– una ponència del professor de la Universitat de Vic i bon amic, Xavier Ginesta, que va presentar a Santander, crec recordar que un mes d’agost de fa un parell d’anys, o potser tres. Deia en Ginesta que “gràcies a la premsa gratuïta”, joves que no consumien premsa escrita ara sí que ho fan. Entre els factors més importants de l’atractiu per als joves dels suports gratuïts es troba “l’impactant del seu format i disseny i la concisió de les seves notícies”. Per contra, els “joves, moltes vegades, perceben a la premsa gratuïta local com a mitjans” oficiosos “dels ajuntaments i altres administracions públiques”, però això va millorant.

Estic convençut que acabada la crisi, la premsa de proximitat tornarà a viure un esclat, en bona part mercès a la feina ben feta pels editors i per la tasca a l’ombra –però immensa i poc agraïda– de les associacions que els donen suport. Es torna als orígens amb les eines d’avui: hiperlocalització geogràfica, especialització i interactivitat. Sobre aquests tres eixos és per on girarà el futur de les empreses de comunicació local i comarcal.

Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.