Després d’una llarga i dilatada polèmica entre el Govern espanyol i els representants de les televisions privades estatals, dimarts 6 de maig desapareixeran definitivament nou canals de la TDT. A aquesta reducció de l’oferta televisiva –tot i que afectarà canals amb poca o molt poca audiència– se li sumarà aviat, a finals d’any, un canvi de freqüències que, en el cas de l’àrea de Barcelona, afectarà el canal múltiplex (MUX) pel qual s’emet la major part de l’oferta televisiva de la CCMA, i que obligarà molts edificis a intervenir en la seva antena col·lectiva.
Sí, se sabia de feia molt de temps que els canals situats entre el 61 i el 69 (la banda dels 800 MHz) havien de passar a les operadores de telefonia mòbil, el famós “dividend digital”, però una cosa i l’altra il·lustra la barreja de grans anuncis governamentals, llargs períodes d’incerteses, contradiccions i calendaris incomplerts, i un final amb dures acusacions dels grans grups televisius privats contra el Govern espanyol per entendre que l’obligació de tancar canals obeeix a l’interès per beneficiar l’oligopoli de les companyies de telefonia mòbil. Empreses que han decidit apostar a fons pel negoci audiovisual, amb les seves ofertes triple i quàdruple play de la mà de la fibra òptica que s’està desplegant a les grans ciutats.
Els mateixos que tant van guanyar amb la Llei General de l’Audiovisual, que va posar ràpidament d’acord a PP i PSOE, consideren que l’actual gabinet a la Moncloa ha canviat de parella de ball. Certament, hi havia solucions jurídiques per evitar el tancament ordenat judicialment, però no s’han posat en marxa, després d’any i mig de negociacions i vacil·lacions ministerials.
Com he comentat en altres ocasions, el gran anunci que la TDT portaria sota el braç una oferta generosa de canals en HD s’ha quedat en poca cosa. D’oferta en HD de veritat, i no de canals que ho diuen i només ho semblen, la cosa queda reduïda als grans canals públics, i el futur de la TDT espanyola no anirà pas a millor; cosa ben diferent a l’àmplia oferta de canals en HD en obert que poden veure els nostres veïns francesos o britànics.
No dedicaré més que dues ratlles a recordar com l’altre gran anunci, la interactivitat, va quedar en no-res i els qui van apostar per invertir en equips o serveis MHP van perdre bous i esquelles (esperem que l’HbbTV tingui un recorregut ben diferent).
Finalment, el gran argument justificatiu de maniobres exprés i a mida, com les de donar noves llicències abans de l’apagada analògica, que era la pretesa consecució d’un escenari televisiu de gran pluralisme en la seva oferta, s’ha demostrat que ha estat un gran bluf, certificat a partir de les absorcions de Cuatro i La Sexta. A grans trets, tornem al panorama espanyol de finals del segle XX.
Si en el seu dia la Llei General de l’Audiovisual espanyola es va fer a gust dels grans grups televisius privats, aquest desmantellament parcial de l’oferta en obert de la TDT beneficiarà els dos grans grups de serveis de telefonia, que podran oferir paquets d’IPTV molt atractius, amb multitud de canals en HD i continguts en exclusiva. No és casual que, enmig d’aquest procés, s’hagi produït la incorporació d’ONO i la seva xarxa de fibra òptica a Vodafone.
I Catalunya? En el seu dia, el Govern i les televisions del país, de TV3 a les locals, van fer un gran esforç per fer bé la feina, i es va anar superant l’escassetat de competències estatutàries amb determinació política, davant la voluntat de Madrid que la Generalitat actués d’administració subalterna i sota el principi tan conegut de l’ordeno y mando.
La substitució de la TV analògica per la TDT va significar, de retruc, la universalització de la recepció televisiva arreu del territori, millorant la cobertura que havia assolit TV3 en analògic després de vint-i-cinc anys de desplegaments de la xarxa d’emissors. Un esforç que va anar acompanyat per moltes empreses i professionals de diversos àmbits, que van garantir que la TDT arribés i bé a cada llar.
Una de les accions sectorials va ser la creació del segell de qualitat “Agent TDT” per als instal·ladors de telecomunicacions, que donava garanties a les comunitats de veïns que havien de fer canvis a les antenes i equipamentw associats a les teulades, i evità i molt l’intrusisme professional. Ho esmento perquè ara que hauran de tornar als terrats i teulades, l’actual Govern ha decidit suprimir aquestes acreditacions que tan bons resultats van obtenir.
Ah! I aquestes actuacions no seran sufragades pels beneficis de la subhasta del “dividend digital” del 2011, com així va ser compromès des del Govern espanyol, sinó que finalment anirà a càrrec de la butxaca de les famílies. Un altre anunci a bombo i plateret de Madrid desmentit per la realitat.
Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.
