Actualment hi ha una gran quantitat d’iniciatives encaminades a combatre la informació errònia i restablir la confiança, per una bona raó. La Xarxa Global d’Editors (GEN) també es va involucrar recentment en la iniciativa per a la confiança del periodisme, una iniciativa innovadora d’autoregulació mediàtica dissenyada per combatre la desinformació, liderada per Reporters Sense Fronteres (RSF), juntament amb l’Agence France Presse (AFP) i la Unió Europea de Radiodifusió EBU).
Per fomentar la implicació de la Xarxa en el treball relacionat amb la transparència i la confiança, s’ha fundat un organisme, en col·laboració amb la Xarxa de Periodisme Ètic, la Unió Europea de Radiodifusió, el Fòrum Global per al Desenvolupament de Mitjans, l’Associació de Notícies en Línia i la WAN-IFRA. El Consell Global per Construir Confiança en Mitjans de Comunicació i lluitar contra la informació errònia es va anunciar el 10 d’abril en el Projecte Internacional de Periodisme fet a Perugia. Té com a objectiu establir connexions entre les moltes iniciatives de desinformació que ja existeixen i que continuaran creixent amb el pas del temps.
La iniciativa ha estat batejada com a Journalism Trust Initiative, i és oberta des d’aquesta setmana a la participació de les parts interessades, com ara mitjans de comunicació, associacions professionals i sindicats, entitats autoreguladores com consells de premsa i organismes reguladors, així com plataformes digitals, anunciants i representants d’interès dels consumidors.
He llegit una entrevista amb el coordinador del Consell Global, Fergus Bell, on parla de la missió d’aquest nou organisme. Em queda clar que hi ha dos factors que prevaldran sobre els altres: si les interfícies de veu poden generar confiança i per què hauríem de dedicar menys temps a definir “notícies falses” i més temps a solucionar el problema. Entenc que es vol anar a fons. I em sembla bé, perquè en el nou sistema d’arena pública, en què, com dèiem, la informació falsa circula més de pressa que les notícies reals, la defensa del periodisme requereix invertir aquesta tendència, donant un avantatge real a tots aquells que produeixen de manera fiable informació i notícies, independentment del seu estat. Ho estem veient de manera palpable els darrers mesos en tota informació que es produeix arreu sobre el procés català.
Intueixo la previsió que les normes resultants reflecteixin la transparència de la propietat dels mitjans i les fonts d’ingressos, així com els mètodes periodístics i el compliment de les normes ètiques i la independència. Si es fa així –que vol dir anar a fons– a l’Estat espanyol hi haurà un índex molt desagradable, el que demostrarà que nosaltres –els catalans– hem de ser allà dins, començant pel Col·legi de Periodistes i passant pel Consell de la Informació, les associacions d’editors i el Consell de l’Audiovisual, com a mínim. L’adopció de les normes amb participació catalana ens obriria el camí cap a un procés de certificació que en aquesta etapa del procés, que intueixo força llarga, esdevé pràcticament imprescindible vist el tracte que se’ns dona, en general.
Diuen els fundadors que han ideat un mecanisme d’autoregulació basat en una anàlisi global del domini de la informació i la formació, que permetrà combinar ètica amb les preocupacions econòmiques. Plausible i encara més si ens ho fem nostre. Estic convençut que aquesta iniciativa ajudaria a fomentar la integritat en el debat públic i garantiria el pluralisme i la independència.
Un organisme d’aquesta mena està destinat a convertir-se en un referent voluntari i líder de l’autoregulació mediàtica i bones pràctiques per a tots aquells que produeixen continguts periodístics, des de bloggers individuals i editors de mitjans de proximitat fins a grups de mitjans d’àmbit nacional i estatal. I, a més, l’adopció de les normes emeses obriria el camí cap a un procés de certificació, pur i real, el que ens permetria anar encara més lluny: aquest mecanisme també podria servir com un instrument transparent per a l’assignació de fons públics als mitjans de comunicació, com a eina per als organismes i les autoritats reguladores, així com la base d’una etiqueta de mitjans de confiança tan plausible com “som la premsa de casa”.
Com diu Bertrand Pecquerie, conseller delegat de la Global Editors Network, “definitivament necessitem més transparència sobre els proveïdors de contingut, i estem d’acord que un punt de referència autoregulador i voluntari per a totes les fonts de continguts periodístics és part de la solució. La Xarxa Global Editors està preparada per participar –amb altres organitzacions de premsa– en el debat obert per la Iniciativa per a la confiança del periodisme”. Qui s’anima des de Catalunya?
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
