Si el periodisme no vol perdre la batalla pels usuaris, hi ha d’haver nous mètodes. L’Escola Danesa de Mitjans i Periodisme des de fa uns pocs anys ha provat i condensat eines basades en el diàleg, de tal manera que fa poques setmanes va presentar una guia gratuïta per a professors, mitjans de comunicació i proveïdors de cursos.
Hi ha un potencial enorme per crear un periodisme més proper als usuaris. Fa anys que se’n parla a les facultats de Periodisme de la Pompeu Fabra, Blanquerna, Rovira i Virgili, i Jaume I. N’he escoltat personalment classes magistrals. El diàleg és sobre la taula de la mà de professors com Josep Lluís Micó, Andreu Casero, Isabel Villegas i Bernat López, entre d’altres. En desconec, però, la seva profunditat.
En la meva modesta docència al postgrau de Periodisme de Proximitat de la Universitat Autònoma de Barcelona, havíem assajat el que avui l’Escola Danesa en diu “mètode periodístic” basat en diàleg. Entenc que està estretament relacionat amb la implicació del periodisme, el periodisme de compromís i el periodisme amb l’usuari, on el denominador comú és escoltar l’audiència, involucrar-la en el procés periodístic des de la idea fins a la pista de comentaris. Fet a mida per als futurs –i actuals– periodistes de proximitat.
Segons m’explica en un e-mail el professor Dan Hansen, responsable de premsa i comunicació de l’Escola Danesa, durant els últims tres anys, diversos professors del programa de Periodisme han treballat juntament amb socis de la Hogeschool Windesheim als Països Baixos i la Hochschule der Medien d’Stuttgart, Alemanya, per desenvolupar eines, mètodes i material didàctic basats precisament en el diàleg, en un gran projecte al qual la UE ha donat suport amb 1,3 milions de corones.
Els resultats es van presentar en una conferència internacional organitzada per l’Escola Danesa. Paral·lelament, es va publicar una pàgina web que ve a ser com una guia d’inspiració, que mostra el camí de manera gratuïta i educativa per començar a utilitzar el periodisme basat en el diàleg a la pràctica i sobretot per ensenyar-lo.
Entre altres coses, la guia aborda les oportunitats, els dilemes i els reptes del mètode basat en el diàleg i ofereix una sèrie d’exemples de com funcionen els mitjans danesos i internacionals, que són capdavanters en aquest tipus de mètodes.
El tema de la conferència de què em parla el professor Hansen va ser Com ensenyar periodisme de compromís i posar-se en contacte amb el vostre públic. Els tres dies van oferir nombroses presentacions i tallers per a uns 100 participants. Un denominador comú que crida l’atenció i que em sembla genial és que tots els participants van coincidir en el fet que cal implicar el públic en la creació del periodisme.
El web que dona a conèixer la investigació ofereix un títol inequívoc: Diàleg. I allà llegim que el periodisme basat en el diàleg és un enfocament periodístic ampliat amb l’objectiu d’apropar l’audiència al procés de producció de notícies des de la idea fins a l’avaluació, fer que els ciutadans participin en la creació d’històries, incloure veus diverses i esbrinar quins problemes són rellevants per a l’audiència. Tot i que es manté crític.
Segons el web esmentat, “l’ambició del periodisme basat en el diàleg és empoderar i comprometre els ciutadans per superar els sentiments de desesperança i d’alienació de la societat”. Estimo que els mitjans locals i comarcals catalans haurien de prendre’s ben seriosament aquest mètode. Com escrivia al començament, hi ha un potencial enorme per crear un periodisme cada vegada més proper als usuaris, i els alumnes més avantatjats són els periodistes dels nostres mitjans de proximitat.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
