Phillip Crawley, l’anglès que dirigeix ​​la capçalera nacional canadenca The Globe and Mail, aposta per ser creatiu de cara al futur del periodisme i encomanar les seves idees a la redacció. “Si m’ho haguessis preguntat fa deu anys, hauria dit que les redaccions serien en gran manera resistents al fet d’ordenar-los-hi què fer”, explica a Press Gazette en una entrevista telefònica.

Posant en pràctica una de les seves idees, Crawley ha aconseguit que un robot hagi ajudat el seu diari a aconseguir 170.000 subscriptors digitals. “La màquina”, com anomena el director de The Globe and Mail al seu robot, es diu Sophi, que en realitat és un programa d’intel·ligència artificial (IA) desenvolupat pel Globe per augmentar les subscripcions digitals.

A més de gestionar el mur de pagament del Globe, el robot Sophi també és un editor eficaç de pàgines d’inici de llocs web i consultor de xarxes socials, de manera que proporciona “eines de suport a la presa de decisions per als editors”.

Al valor real, Sophi pot semblar un malson distòpic per a alguns periodistes tradicionals. Però és difícil discutir amb els resultats de la tecnologia. Però la realitat és tossuda: The Globe reconeix Sophi haver-lo ajudat a arribar als 170.000 subscriptors digitals i per haver ingressat milions de dòlars.

Crawley també diu al periodista de Press Gazette que, amb “la subcontractació” d’un robot per a l’edició de pàgines d’inici i la gestió de xarxes socials, els seus periodistes “poden dedicar més temps a trobar i informar sobre noves històries.

El director del periòdic canadenc reconeix que, quan va ser nomenat, va voler inspirar la seva gestió en el New York Times i el Blackberry. Així que la línia que va captar més la seva atenció estava centrada en la creació del negoci de subscripcions digitals del Globe. Amb perseverança, el diari no només ha aconseguit arribar als 170.000 subscriptors digitals, sinó que a més té prop de 100.000 subscriptors de l’edició impresa.

“El Globe”, diu Crawley, “té com a objectiu arribar el 2023 als 350.000 subscriptors entre digital i paper. Amb la impressió en lent declivi, el pròxim parell d’anys ens centrarem en vendre més subscripcions digitals”. I aquí és on entra Sophi.

El diari dirigit per Crawley va situar el seu lloc web darrere d’un mur de pagament el 2012, inspirant-se aleshores amb The New York Times, líder avui en el camp de les subscripcions a notícies. “Vam veure com el New York Times feia el seu mur de pagament mesurat, i aquest va ser el model que vam adoptar per començar”.

Sis anys després, el Globe canadenc va contractar persones amb experiència prèvia a Blackberry, quan aquesta era una fortalesa. Els nous fitxatges van començar a construir la capacitat interna del Globe per aplicar la IA. La carretera es convertiria en autopista.

El programari Sophi del Globe –que després donaria nom al robot–, creat durant diversos anys i recolzat per un equip de 50 científics de dades, ofereix a la capçalera canadenca un “mur de pagament dinàmic”, diu Crawley en la referida entrevista.

Dit d’altra manera, basant-se en el contingut de l’article i la informació del lector, Sophi decideix si els articles haurien de tenir accés lliure o posar-se darrere el mur de pagament. “Això és realment el que ha estat el principal responsable de conduir el creixement”, reconeix Crawley.

The Globe and Mail ven ara Sophi com a servei a altres editors i empreses de diferents sectors, afirmant que pot actuar eficaçment com a editor de llocs web, prenent decisions sobre on s’hauria de col·locar el contingut amb absoluta “professionalitat”.

El Globe també diu que Sophi pot proporcionar “eines de suport als editors que han de prendre decisions de cara al futur i que necessiten entendre què fer més i què fer menys. El robot, diu el diari, és “la millor manera de promocionar el seu contingut més valuós”.

La clau de l’èxit, ens preguntarem? La defineix Crawley quan diu en l’entrevista: “Crec que l’impacte més gran ha estat la connexió entre aquesta tecnologia i la redacció, que ha adoptat amb seny el fet que Sophi li dona la intel·ligència per triar el contingut adequat”.

I sembla que, efectivament, la redacció del diari confia en les dades que Sophi els lliura cada dia. Veuen que els dona els resultats. Ho comproven en veure què passa quan promocionen un contingut concret i generen subscripcions o més trànsit.

El director canadenc reconeix que “ha canviat la manera de treballar de la gent. Sophi pot automatitzar una gran part del lloc web. Per tant, si mireu la pàgina d’inici, la major part del contingut es col·loca automàticament en funció del que Sophi indica què serà més probable que es llegeixi”. Tot plegat, diu, “Sophi col·loca de manera autònoma el 99% del contingut al lloc web del diari”.

Cada deu minuts, el programari examina tot el contingut en línia de The Gobe and Mail per analitzar si certs articles mereixen una més gran promoció al lloc web o a les xarxes socials.

Certament, pel que es veu, Sophi ha permès al Globe automatitzar gran part de les seves publicacions a les xarxes socials, especialment a Facebook (plataformes com Twitter i Instagram encara requereixen una mica més de toc humà). També els ajuda amb els butlletins i la distribució del diari.

Vaja, que Sophi no només és un robot per aconseguir subscriptors digitals. Fa de CEO, d’editor i de redactor. Un somni per a molts que s’ha fet realitat. Però aquest és realment el camí que ens duu cap al futur del periodisme?

Cert que la producció automatitzada de notícies és la part més visible d’aquest fenomen i, sens dubte, és la que ha suscitat el debat més encès dins de la professió periodística. Sovint esmentat per la metàfora del “periodista robot”, això ha ajudat a forjar imaginaris tan distòpics com utòpics. Sophi, però, és aquí, clarament.

Fins ara no hi ha proves que la pèrdua de llocs de treball estigui relacionada amb l’automatització de la producció d’informació. L’única empresa que ha recorregut a un acomiadament col·lectiu, motivat per un canvi cap al “totalment automàtic”, és un gran jugador tecnològic, Microsoft, en el marc de les activitats del seu portal MSN News. Però les rares pistes sobre els autònoms que han perdut una col·laboració o altra per un sistema d’automatització indiquen que no existeix risc zero, en el context de fragilitat econòmica per als mitjans de comunicació que la Covid ha acabat de posar en relleu.

No es pot negar que la intel·ligència artificial ja és al moll de l’os del món periodístic i acabarà fent tant de bé als editors com mal a la professió. Crec que les tecnologies d’IA haurien d’integrar els valors periodístics des de la seva concepció. Això mitigaria la part negativa dels robots. A més, entenc que periodistes i lectors mereixen tenir accés a una metodologia transparent sobre com s’han utilitzat les eines d’aquesta intel·ligència postissa per fer anàlisis, identificar un patró o informar d’un descobriment. I aquesta descripció s’ha de traduir en termes no tècnics i s’ha d’explicar de manera concisa i transparent.

Benoît Raphaël, investigador de Digital Media, va visitar la redacció de La Dépêche, a Tolosa de Llenguadoc, per parlar sobre intel·ligència artificial i el futur dels mitjans de proximitat amb la direcció i els periodistes. La intel·ligència artificial encara es veu massa sovint com un simple mitjà per reduir els costos en els sectors més afectats per la crisi, va dir, afirmant que “hem de pensar-hi en termes de creació de valor”. Com? “Ajudant els periodistes a aprofundir més ràpidament i a entrar a fons en el territori amb més freqüència. Un intercanvi nutritiu i fascinant amb professionals de la premsa local regional, però també sacsejat per la crisi de confiança”.

És evident, després de tot plegat, que l’evolució del periodisme va molt de pressa. El periodisme va més enllà. Les grans capçaleres estan començant a usar robots com Sophi per a l’automatització de webs de notícies, redacció d’informes bàsics, cròniques esportives i d’última hora. I captant nous subscriptors. Afegim l’augment de les recerques per veu pels altaveus intel·ligents, la qual cosa ens aboca a la necessitat de posar veu a les notícies escrites. Una veu fruit de la IA que sortirà de Sophi o qualsevol altre robot. Seran els humans o els robots els encarregats d’acostar-nos les informacions? El temps –no molt llunyà– ho dirà.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.