Si el so és el material amb què es construeix la música, la paciència ha estat la matèria primera que permetrà culminar la federació d’associacions de premsa catalanes. El procés ha estat llarg i feixuc, amb estira-i-arronsa (en alguns moments vorejant el patetisme), però al final els editors disposem d’un instrument més eficient i potent al servei d’un bé comú: l’enfortiment del mapa comunicatiu català.
Ja hi ha acord verbal (des d’aquest dimecres al vespre) i ara han de ser les respectives assemblees les que el ratifiquin. Hi ha voluntat i consens, i es pretén fer públic en un acte institucional en uns vint dies. Construir des de la necessitat de sumar ha estat una idea-força tan evident com difícil de portar a terme… I per què? Si tothom en l’àmbit individual accepta que les coses han de canviar perquè tot continuï igual, per què ha costat tant un procés carregat de sentit comú? La federació permetrà enfortir-nos i ajudarà el sector a plantar cara a totes les capes de les crisis que patim (tantes com la pell d’una ceba).
L’arquitectura del canvi (per dir-ho pomposament) ha superat les discrepàncies històriques, els complexos de superioritat, les quotes, les identitats no inclusives, les ganes de posar pals a les rodes, les travetes, la tossuderia i, en algun cas extrem, la mala llet. Però s’ha arribat a un acord i ens hem de felicitar col·lectivament.
Un acord que permetrà vehicular millor el diner públic (escassíssim, però gens menyspreable) a partir de la concreció dels projectes, del qual es beneficiaran més editors, i no mitjançant de quotes prefixades. Per blindar que tothom estigui còmode, la federació avançarà amb majories reforçades: es buscarà la unanimitat i, si no és possible, la majoria aclaparadora. Dos membres de cada associació conformaran una junta que té com a objectiu ser útil als editors, al sector i al país.
Lògicament, des del Govern s’ha de veure amb molts bons ulls la culminació d’aquest projecte, però cal recordar que qui l’ha gestat és el sector privat a partir de les complicitats (i paciència) d’alguns membres de les associacions que ho han vist clar i ho han defensat amb fermesa fins a aconseguir-ho. L’èxit és de les pròpies associacions, sí, però seria injust no recordar l’empenta i la visió del secretari de Comunicació, Josep Martí.
Últimament, penso que el terme “estructures d’Estat” s’utilitza amb certa lleugeresa, però la veritat és que la federació aporta un altre granet de sorra i ens apropa una mica més a l’objectiu nacional de construir un Estat. El sector demostra lucidesa i culmina un projecte que supera el naufragi anunciat per alguns. Sí senyors, així se sobreviu.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
