Quan hi ha tensió informativa, els mitjans públics audiovisuals guanyen la partida als privats pel que fa als programes informatius. Amb la crisi sanitària de la Covid-19, això no ha estat cap excepció; tot i que davant la magnitud de la situació i la possibilitat d’explotar els elements més morbosos d’una tragèdia humana que, malauradament, en podia oferir a raig diàriament, han fet que s’hi hagin posat de valent.
Veiem algunes dades a nivell nacional i estatal. Segons les xifres de Kantar (la companyia que actualment gestiona els audímetres), la cadena que més ha crescut percentualment durant les primeres setmanes de confinament a tot l’Estat espanyol ha estat el 3/24, augmentant la seva audiència en dues terceres parts; tot compartint programació amb TV3 a totes hores. Pel que fa als informatius, segons les dades que es desprenen del darrer butlletí del CAC, el mes de març els TN van aconseguir el 42% de l’audiència dels informatius diaris de les grans cadenes (sumant els de La 1, Antena 3, Telecinco, laSexta i la mateixa TV3). Pel que fa al consum de vídeos a les plataformes en línia corporatives, la CCMA es va acostar als 2,5 milions al març; una xifra molt destacada, sobretot si la comparem amb les dades de les dues grans cadenes espanyoles, que han fet un gran esforç aquests darrers anys per aconseguir audiències digitals: prop de 16 milions en el cas d’Atresmedia i quasi 11 en el de Mediaset.
Més enllà dels espais informatius per al conjunt de la ciutadania, els mitjans públics continuen jugant un paper fonamental en els seus altres dos compromisos fundacionals: el de l’entreteniment i l’educació. Pel que fa a aquest darrer, l’excepcional situació de tenir tancats durant setmanes les escoles i els instituts en època escolar ha mogut a establir acords d’urgència entre les corporacions públiques i les autoritats educatives per oferir programes especials, modificar graelles i fins i tot crear plataformes digitals específiques amb continguts audiovisuals específics.
El cas català és prou conegut: programació especial a ràdio i televisió, nous continguts digitals com les píndoles educatives Avui aprenem. Tot plegat ha portat a un fortíssim creixement de les visites al web del Super3 i al consum de vídeos dels seus programes, entre els quals i de forma molt destacada a l’InfoK.
A nivell europeu, tenim diversos exemples de primer nivell d’aquesta estreta col·laboració amb el món educatiu durant aquesta pandèmia. En destacaria dos per la potència de l’oferta sorgida. Per una banda la BBC ha creat una plataforma digital específica, Bitesize Daily, amb una oferta de continguts segmentats per etapes educatives i repartits en 14 setmanes d’aprenentatge, que ha comptat amb la participació directa d’un parell de centenars de mestres i la col·laboració de personatges mediàtics de primer nivell, entre ells un dels noms històrics dels documentals de la BBC: Sir David Attenborough. L’altre cas és el de France Télévisions que, a més de mobilitzar els seus canals, especialment France 4, ha creat també un portal formatiu adreçat a l’educació primària i secundària, La maison Lumni, que facilita la continuació dels curs escolar des de casa.
La potent i ràpida resposta de les televisions públiques britànica i francesa no seria explicable si no tenim present amb quins pressupostos treballen. Mentre la BBC gestiona més de 4.000 milions d’euros, France Télévisions ho fa amb uns 2.600 aproximadament. Recordem que la CCMA té un pressupost total de poc més de 300. I, salvant totes les distàncies que es vulguin, per aquí plora la criatura de fa dies.
Houston… tenim un problema
El nostre país disposa de fa anys d’un portal de continguts escolars en línia per a nens i joves, l’Edu365.cat, que depèn directament del Departament d’Educació. Un web molt utilitzat per alumnes, mares, pares i mestres, i que aquestes setmanes està esdevenint un recurs de primer ordre, especialment en tot allò que són aplicacions, vídeos i jocs, on el lleure i l’aprenentatge vagin de la mà.
I per què en parlo? Doncs perquè si es va a l’apartat dedicat a continguts per a infants, la primera proposta destacada t’adreça al portal de jocs en anglès de Peppa Pig, una famosa sèrie d’animació infantil… que no emet pas el Super3, sinó Clan TV, el canal infantil de TVE! Que aquest web de Peppa Pig estigui en castellà no deixa de ser la cirereta del pastís. Les sinergies entre les administracions educatives i les respectives televisions públiques que hem analitzat abans, tindria aquí un antiexemple, en què qui hi perd més és, lògicament, la CCMA.
Es podria pensar que l’exemple assenyalat és una “anècdota”, però la realitat és que ens indica un problema de fons. Fem-ne una mica d’història. El 2007 neix el portal Edu3.cat, gràcies a l’acord entre la ‘Corpo’ i el Departament d’Educació. Un portal web que oferia un ampli ventall de petits vídeos temàtics, editats a partir de programes infantils, culturals i informatius dels canals de la CCMA, i que esdevenien un ampli repertori de recursos pedagògics de gran qualitat. Ens hem de situar en una època en què tot just s’iniciava el consum massiu de vídeos per internet en infants i joves, i els ordinadors gairebé no havien entrat a les aules. Parlem d’uns anys en que la ‘Corpo’, amb en Joan Majó al capdavant, es bolcava en l’aposta digital i n’era capdavantera en molts àmbits, com va ser el primer portal d’iCat, entre altres apostes innovadores. Certament, cal recordar-ho, era un moment on els nostres mitjans nacionals disposaven de recursos econòmics prou suficients per fer-ho. Però allò que fa prop de 13 anys era un acord estratègic, pel qual la CCMA esdevenia el referent dels continguts audiovisuals vinculats a l’aprenentatge, dins i fora de les aules, va anar esllanguint-se. El catàleg de vídeos es van deixar d’actualitzar el 2015 i el seu blog té la seva darrera entrada datada el 2013… Ara, aquest portal és poca cosa més que una peça de museu virtual; un interessant arxiu de vídeos antics, amb alguns recursos i enllaços encara operatius. Quan es pensa amb un portal educatiu amb continguts audiovisuals, la resposta és Edu365.cat… i llavors tornem a la garrineta Peppa i el sentit agraïment de RTVE per fer-los-hi promoció.
Si un dels principals reptes que té la CCMA és que el Super3 torni a ser al podi de les preferències audiovisuals dels menuts, com hem assenyalat en anteriors articles, “anècdotes” com aquesta ens il·lustren de la magnitud del problema. Parlem del Super3 no des de la visió restrictiva del seu mig canal a la TDT, sinó entès com el que és, una marca transmèdia que inclou la seva plataforma en línia, la resta de la seva presència digital, el seu històric Club –un tresor per a futures estratègies de fidelització familiar– i el conjunt dels seus productes de marxandatge. I amb la recent posada en marxa Disney+ i el creixent ritme de subscripcions en altres OTT amb una àmplia oferta infantil i juvenil com Netflix, si no s’hi actua en breu i amb contundència, podrem passar d’un greu problema a una trista tragèdia.
I com apuntàvem abans, sense finançament, no és possible respondre exitosament al repte. Perquè de talent, dins i fora de la CCMA, n’hi ha i molt. Els sectors catalans de la producció d’animació, el dels videojocs, el del còmic, el de la literatura infantil i juvenil… estarien encantats a ser coprotagonistes de la resposta. Segur.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
