Aquest dilluns els espectadors de TV3 descobriran la sèrie Crims. S’endinsaran en crims reals del nostre país, amb víctimes i delinqüents amb nom i cognoms, casos que formen part del nostre imaginari, que en el seu moment van ser titular als diaris que fullejàvem, van ser notícia a la ràdio que escoltàvem i a la televisió que miràvem. Els espectadors de TV3 s’encisaran amb històries truculentes de casa nostra, i ho faran amb la narració insuperable de Carles Porta. Quan es plantin davant de la pantalla, quedaran impressionats per la qualitat dels capítols, amb una realització d’altíssima qualitat, d’una modernitat espectacular que contrasta amb les imatges d’arxiu d’aquells crims que, en el seu dia, ens van impactar o espantar. Probablement una part de l’audiència televisiva de Crims desconeixerà que la nova sèrie de true crime de TV3 sorgeix del programa de Catalunya Ràdio del mateix nom i dirigit i presentat pel mateix Porta. Probablement una part dels espectadors ignoraran que Crims els impactarà a la televisió gràcies a l’èxit previ, un èxit rotund i inqüestionable, del programa radiofònic i, especialment, del podcast de la ràdio pública. Probablement una part dels espectadors i també dels oients i dels usuaris de la versió sonora de Crims desconeix que la coreografia completa d’aquest producte es culminarà, ben aviat, a les llibreries amb un volum que també duu el títol de Crims, i que recull els casos emesos per la ràdio.
No existeix, avui a Catalunya, cap contingut audiovisual més 360 graus que aquest. Segurament si en lloc de dir-se Crims i d’estar centrat al nostre país, i de ser emès per la ràdio pública i ara per la televisió catalana, segurament si el programa dugués un títol en anglès i tractés d’assassinats llunyans, segurament aleshores aquest contingut seria estudiat en facultats i esmentat en conferències sobre comunicació audiovisual i digital com un exemple a seguir. La ràdio pública ha estat pionera en aquest àmbit, el del digital first i el 360 graus. Perquè Crims, i també altres continguts de Catalunya Ràdio com Revolució 4.0 o Adolescents iCat, han nascut en l’entorn digital, han evolucionat a l’FM i, ara finalment, han fet el salt a la televisió. D’això se’n diu digital first. Tant el podcast Tor, tretze cases i tres morts de Carles Porta, com Revolució 4.0 de Xantal Llavina i Adolescents iCat de Roger Carandell han aparegut primer a la web i l’app i després han assaltat els mitjans tradicionals (ràdio i televisió), amb derivades de 360 graus com el paper (el llibre de Crims i també el d’Adolescents). Però el gran encert és que aquest pas a la televisió no ha suposat renunciar a l’aposta digital, tot el contrari.
La grandesa de Crims és que té una audiència fidel, enganxada al contingut, amb més de 300.000 reproduccions. És una audiència transversal generacionalment parlant. En canvi, Adolescents iCat, que s’emet a iCat i també a Catalunya Ràdio per FM, té una audiència més circumscrita a una franja d’edat. En tots dos casos, tant amb Crims com amb Adolescents iCat, la dependència i sintonia de l’audiència amb el contingut és total. Hi ha una comunitat a l’entorn d’aquests programes. Aquesta fidelitat, però, no ens ha dut a menystenir un dels eixos de la línia d’actuació de la direcció de la ràdio pública: situar l’oient, l’usuari, en el centre de les nostres decisions. Això vol dir, generar i distribuir el contingut pensant en com el consumeix l’usuari. Això vol dir no pensar un contingut de ràdio només per a la ràdio convencional, l’FM, sinó concebre’l per ser consumit en els dispositius que usen habitualment els usuaris.
En el cas del nostre Adolescents iCat, des del primer dia emetem el contingut en directe per YouTube i a Instagram, atès que els joves utilitzen bàsicament aquestes xarxes per escoltar, o veure, si se’m permet l’expressió, la ràdio. Els joves són a YouTube i a Instagram i el gran programa dels mitjans públics catalans adreçat a aquest públic es penja directament en aquestes plataformes, a més de la web i la pròpia app, esclar. Així hem aconseguit arribar a nous usuaris, nous oients o espectadors, d’aquest programa que sacseja cada dia els joves del nostre país. Els sacseja i els fa pensar. Per triomfar amb l’aposta de ‘l’hormona i la neurona’, hem estat valents amb el digital first i no l’hem reduït a una difusió a la nostra pàgina web o app, sinó que hem innovat apostant per les xarxes socials on són els joves.
Youtubers, tiktokers, instagramers, influencers… tots els referents d’aquest món digital vertiginós i addictiu per als joves apareixen a la ràdio pública a través de les xarxes socials, la web, l’app i l’FM. Però recentment hem acabat de reblar el clau i hem dut Adolescents iCat a la televisió, al canal 33, en una aposta que té a veure amb les sinergies internes entre ràdio i televisió pública, però que també té a veure amb la potenciació del que anomenem ‘ràdio visual’. Des que el passat setembre vam estrenar l’estudi 2 de Catalunya Ràdio, que és l’estudi habitual d’iCat, amb quatre càmeres, un espai per a actuacions en directe i una distribució innovadora del que tradicionalment era un estudi de ràdio, hem aconseguit que molts oients no escoltin la ràdio sinó que la mirin en la pantalla del seu ordinador, mòbil o tauleta.
Cada dia fem ràdio visual, això vol dir imatge i so, això també vol dir un video world a l’estudi que actua com a pantalla per enriquir el contingut o generar motiu de conversa a l’estudi. Cada dia, des de la ràdio pública innovem amb Els experts, a la web, l’app, Facebook, Instagram i YouTube. Cada dia, pengem el contingut dels Adolescents iCat en el format multiplataforma esmentat. Però cada setmana fem el mateix, amb la complexitat que això suposa, amb Generació digital, d’Albert Murillo, que s’ha enriquit gràcies a l’estudi d’iCat i des que ha fet el pas de Catalunya Ràdio a iCat. També cada setmana pengem, amb l’aposta de ràdio visual, el programa per a preadolescents iCat Kids, que presenta Pau Guillamet.
Els mitjans públics tenim el mandat d’adreçar-nos als joves. Però aquest mandat és impossible de complir sense una estratègia digital clara i valenta. Just l’estratègia que estem aplicant a Catalunya Ràdio i des dels Mitjans Digitals de la CCMA. Digital first i 360 graus. Una combinació exitosa i de la qual ens sentim molt orgullosos i que mereix una felicitació a tots els professionals que cada dia la fan possible i la fan créixer. Enhorabona!
Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio i dels Mitjans Digitals de la CCMA.
