El Parlament ha finalitzat la seva activitat en un darrer ple que ha servit tant per aprovar importants lleis socials com la de la igualtat de tracte i la no-discriminació i l’eradicació de la violència masclista, com el segon mandat marc del sistema públic audiovisual, quan l’anterior ja portava més de dos anys caducat del tot. Un acord parlamentari que estableix els objectius bàsics de l’activitat de la CCMA i el seu finançament i que, juntament amb la reforma de la llei de la ‘Corpo’ aprovada fa una mica més d’un any, dibuixa el marc normatiu dels mitjans públics nacionals per als propers anys. Una etapa crucial que s’iniciarà amb la renovació –pendent de fa massa temps– del seu consell de govern i la posterior elecció dels nous equips directius de Catalunya Ràdio i TV3.
A inicis del 2010, la cambra catalana acordava el text del primer mandat marc, d’acord amb la llei de la CCMA que s’havia reformat feia ja un parell d’anys llargs (la lentitud normativa ve de lluny…). El temps passat entre un i altre fa especialment interessant de veure quines diferències hi puguin haver i quines prioritats incorpora el nou redactat.
De la TDT a les plataformes en línia
En el text del primer mandat marc hi havia un capítol dedicat a la “transició a la televisió digital terrestre”. Era obligat de fer-ho sens dubte, a pocs mesos que la televisió analògica finalitzés les seves emissions i amb una TDT que encara trigaria uns anys a consolidar l’oferta que coneixem avui. En el nou mandat marc la mirada va cap a una altra banda: cap a les plataformes digitals de distribució de continguts audiovisuals, siguin OTT, plataformes de compartició de vídeos o xarxes socials. És més, l’acord parlamentari demana a la CCMA que “lideri” els nous models de distribució i els nous formats audiovisuals, amb l’objectiu “d’arribar a nous públics”.
Per si la cosa quedés encara curta, el nou mandat marc afegeix que els mitjans de la ‘Corpo’ han de “garantir la visibilitat i prominència dels continguts i serveis audiovisuals públics en l’entorn connectat”. Per demanar, que no quedi…
Passar del paper als fets
Però tot això pot quedar en una bonica declaració de bones intencions –com li ha passat fins i tot a lleis com la del cinema– si la CCMA no compta ben aviat amb tres factors, imprescindibles tots ells: una ambiciosa estratègia orientada a les generacions més joves i als nous hàbits digitals de consum audiovisual; un equip directiu que lideri aquesta estratègia i els canvis interns necessaris –que no poden ser ni menors ni cosmètics–; i un pressupost suficient per fer possible aquestes transformacions i inversions. I suficient no vol dir pas una petita millora dels recursos disponibles avui per a la producció o compra de continguts i per a la seva presència digital. No ens enganyem, que prendrem mal.
Com ha afirmat fa pocs dies l’autoritat de l’audiovisual i les telecomunicacions britànica, l’Ofcom, “hi ha una pressió creixent sobre la sostenibilitat financera del sistema públic audiovisual. Els radiodifusors públics han d’invertir més per desenvolupar les seves estratègies en línia, tot mantenint al mateix temps els seus serveis d’emissió televisiva”. I això s’afirma allà, amb una poderosa BBC, que compta amb un pressupost que, aproximadament, multiplica per 20 el que té la ‘Corpo’. Gràcies a aquesta importantíssima capacitat inversora, la BBC compta amb dues potents i exitoses plataformes en línia: una de pròpia, iPlayer, i una altra coliderada amb el principal operador britànic privat, Britbox, present també als Estats Units, Canadà i Austràlia.
Així mateix, l’Ofcom subratlla la situació diferencial de la BBC respecte altres corporacions públiques, que li permet negociar amb bones condicions amb les grans plataformes en línia mundials gràcies a tenir dues “característiques imprescindibles” per fer-ho: la seva grandària i l’atractiu o fidelització que genera la marca BBC dins i fora del Regne Unit.
I una de les coses que li tocarà aconseguir a la BBC, i més encara a la resta de corporacions públiques audiovisuals, és que els menús de les plataformes digitals incloguin els seus continguts i/o canals; sigui per la via de la negociació o d’una futura obligatorietat normativa, com es planteja regular Alemanya o el Canadà, i probablement també la Gran Bretanya. I per què és tant important això? Perquè aquestes plataformes –via les aplicacions del televisor connectat o del mòbil– estan esdevenint la porta d’accés al consum audiovisual familiar o personal. No una porta d’accés, no. LA porta d’accés.
Els diners no ho són tot, però expliquen moltes coses
Intentar competir en tots els fronts amb les grans plataformes en línia seria un plantejament insensat. De fet, el nou mandat marc apunta a la “col·laboració” amb aquestes, especialment en la “producció de continguts”, sense cap altra concreció. Si mirem les xifres veurem on som davant d’aquests grans grups mundials: sumant totes les televisions públiques membres de la UER, aquestes van invertir en continguts uns 19.500 milions d’euros l’any passat. Molts diners, no? Doncs bé, aquesta va ser una quantitat molt inferior al que va invertir Disney només en sèries i pel·lícules, i només una mica per sobre del que preveia destinar Netflix durant aquest 2020.
En un d’aquests saberuts i extensos informes que genera el nostre país –i que sovint acaben en un calaix per sempre més– es demanava incrementar el pressupost de la CCMA en uns 137 milions d’euros anuals, cosa que significaria un creixement de l’aportació pública al voltant d’un 50% respecte de les xifres actuals. Aquesta proposta del Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya del 2017 és tan necessària per a la ‘Corpo’ com difícil que l’obtingui a curt termini. I tant de bo m’equivoqui amb aquest pronòstic!
El temps per preparar els nostres mitjans audiovisuals per al 2030 –any en què la TDT té molts números d’haver de desaparèixer de l’espai radioelèctric– es va escurçant inexorablement. I deixa menys marge de maniobra per alinear exitosament TV3 cap aquest futur escenari, emmarcat per la fibra òptica i per les connexions 5G pel que fa a les tecnologies de difusió o distribució. Un escenari que podria acabar sent dominat a casa nostra pels grans grups internacionals i pel hub industrial que s’està configurant a Madrid, si no hi posem solucions aviat, també en l’articulat de les futures legislacions audiovisuals, tant l’estatal com la nacional, que s’haurien d’aprovar l’any vinent.
Molts –massa?– reptes per a una ‘Corpo’ avui mal dimensionada en estructura i pressupost.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
