La prevista entrada al Parlament de la ultradreta espanyolista torna a posar sobre la taula el paper que bona part dels mitjans de comunicació que veuen, escolten o llegeixen les catalanes i catalans han tingut en els seus resultats electorals. I dic això sense oblidar que l’ascens de l’extrema dreta és un fenomen internacional, que va més enllà del mateix continent europeu.

Per no fer un article massa feixuc, em centraré en un aspecte que considero cabdal, i que mostra amb tota cruesa el paper que juguen els mitjans de comunicació definint el terreny de joc on la ciutadania veu expressar-se el debat polític, les propostes partidàries, l’activitat parlamentària i governamental, i els seus protagonistes. Parlo de la normalització de l’extrema dreta, que ha continuat fent passes endavant durant aquesta campanya. Exemples en tenim molts, i em quedo amb dos estrictament mediàtics i un tercer que té la Moncloa com a directe protagonista.

Sense ordre cronològic, començo per una crònica de la nit electoral. En una de les televisions privades estatals es va situar Vox com a “dreta constitucionalista”. Així, tal com raja. La classificació de les forces unionistes com a “constitucionalistes” no és pas innocent ni casual. Però aquesta subordinació dels valors socials i democràtics de la Constitució Espanyola –homologables a la resta de democràcies liberals i compartits amb les forces sobiranistes– a la continuïtat de la unitat de l’actual Estat espanyol, fa que Vox gaudeixi d’aquesta etiqueta “positiva”. Una etiqueta que a més de normalitzar-los els blanqueja davant de molts ciutadans. Bravo!

I aquí el segon exemple: hores abans, una altra televisió del mateix grup mediàtic va fer un repàs dels missatges dels caps de llista sortint dels col·legis electorals. I després de la intervenció de Pere Aragonès, una veu en off apuntava “en l’altre extrem” per donar pas al candidat de Vox. Magnífic! Carambola a dues bandes: situes Vox i la principal força sobiranista en pla d’igualtat i a més qualifiques la segona d’extremista.

El tercer és de traca i mocador: pocs dies després de l’inici de la campanya electoral es va produir una votació al Congrés on Vox va votar favorablement un decret llei, cosa que va facilitar la seva aprovació. En lloc de passar xiulant pel damunt d’aquest suport –que mereixeria una anàlisi fora d’aquest article–, Pedro Sánchez va felicitar-los públicament per la seva “responsabilitat” i pel seu “sentit d’Estat”. Ni un carregament de Blanco Nuclear faria més efecte!

Com molt bé afirma la periodista i especialista en l’extrema dreta italiana, Alba Sidera, “repetir barbaritats serveix per aixecar, de mica en mica, el llistó del que considerem tolerable”. I no és una altra cosa que una variant de la frase amb què el mateix Joseph Goebbels resumia la seva sisena llei de la propaganda: “Si una mentida es repeteix de manera suficient, esdevé una veritat”. Unes lleis de la manipulació de l’opinió pública que la majoria de ciutadans d’aquest país portem patint de manera sistemàtica per molts mitjans de comunicació situats a Madrid, amb algunes complicitats aquí.

Si es dona per cert que el procés sobiranista català ha provocat un dany a l’activitat econòmica i industrial catalana; si es dona per cert que aquest procés polític atempta contra drets i llibertats; si es dona per cert que aquest suposa una amenaça per a una part de la població, ja sigui per qüestions d’origen o de parla; si es dona carta de naturalesa al “a por ellos”… En definitiva, si se situa el sobiranisme català com a enemic i no com a legítima proposta adreçada al conjunt de la ciutadania, l’extrema dreta espanyolista –que sempre ha existit a casa nostra– té el camp abonat per créixer, ara ja amb sigles 100% pròpies. Per això no ha d’estranyar que en una crònica televisiva es qualifiqués els protagonistes de les protestes a Vic davant d’un míting de Vox, de “turba independentista” enfront dels “simpatitzants” d’aquesta formació. De primer grau de cosificació de l’adversari.

De l’adhesió ‘inquebrantable’ a donar veu a l’antisemitisme

En altres temes, però, algú es posa exquisit i actua manu militari. En direcció radicalment contrària als fets que comento se situa la fulminant decisió de la cúpula de RTVE de sancionar els professionals implicats i demanar públicament disculpes per un trist rètol sobreimprès (un càiron) sobre la filla del rei i el seu avi fugat. El text de la nota oficial, signada per Rosa María Mateo, acaba amb una “inquebrantable” adhesió a la Corona espanyola, que recordava desagradablement la terminologia tronada de la “adhesión inquebrantable al Caudillo”. Les manipulacions informatives de l’1-O, la censura a emetre diversos documentals sobre el procés polític a Catalunya o les clavegueres de l’Estat no han tingut ni mitja conseqüència en aquella casa; ni tampoc l’atzagaiada lingüística del recent debat electoral retransmès pel Canal 24 Horas. Cap sorpresa. Tot en ordre, mai millor dit.

Mentrestant, quatre de les formacions que han obtingut representació parlamentària han mantingut viva la cantarella que TV3 és una “eina de propaganda” en els seus programes electorals. Una cantarella criminalitzadora que ha estat alimentada per moltes capçaleres de la premsa en paper i digital durant anys. Capçaleres que, oh casualitat!, han començat a entrevistar o a publicar perfils biogràfics de la neonazi que va llançar a Madrid un missatge fastigosament antisemita, en un homenatge perfectament autoritzat a la divisió militar espanyola que va combatre sota les ordres de les Waffen-SS. Endavant les atxes!

Potser, potser, que a banda de col·lectius com el Grup de Periodistes Ramon Barnils, altres entitats representatives de la professió diguessin i, sobretot, hi fessin quelcom. La deontologia periodística també passa per combatre la mentida, la manipulació i els discursos de l’odi.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.