Fa uns dies el ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya aprovava l’informe sobre pluralisme radiofònic i televisiu, que donaria per fer varis articles. Deixarem de banda l’anàlisi dels mitjans catalans esmentats, inclosa TVE Catalunya. Em centraré en algunes xifres de les dues principals televisions privades estatals, que il·lustren magníficament quin és el seu paper d’agents d’intervenció política en l’opinió pública. Cosa que passa més enllà de les campanyes electorals; no és pas cosa d’un parell de setmanes, no.

Comencem per la CUP: Antena 3 va fer-los desaparèixer durant tota la campanya, directament. Zero segons. Res. Telecinco els va “obsequiar” amb un estratosfèric 1,4% del temps total, 12 cops inferior al que van donar al PP!

Seguim amb el PDeCAT. Aquí la cosa és més fàcil d’explicar: cap menció ni a una ni a l’altra televisió. Unanimitat!

I acabem amb el bloc unionista. Si sumem Vox, PP, Cs i el PSC van tenir aproximadament dues terceres parts del temps informatiu: un 63,5% Antena 3 i un 67,6% Telecinco. O sigui, per cada tres minuts dedicats a les candidatures independentistes i els Comuns, la televisió més vista al conjunt de l’Estat i la segona a Catalunya atorgava gairebé set minuts a les unionistes. Més del doble, per dir-ho ras i curt.

Si anem més al detall, destaquen dues dades que, segurament, no sorprendran cap lector d’aquest article. Una: la candidatura del PSC va sumar, ella sola, la quarta part del temps a Telecinco i quasi el 30% (29,1) en el cas d’Antena 3. Quan alguns parlaven de l’“efecte Illa” potser es referien a això, potser… I dues: el PP va ser en les dues televisions la segona força en temps assignat als informatius. La segona!

La LOREG, la normativa estatal que regula els processos electorals, estableix un principi general d’actuació per al conjunt dels mitjans de comunicació: “totes les persones tenen el dret que la comunicació informativa (…) sigui respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural”. Està força estesa la creença que els mitjans privats queden fora de l’abast d’aquesta llei, més enllà de la possibilitat o no de poder ser contractats per a l’emissió de missatges propagandístics… però no és pas així. La LOREG indica expressament que “les emissores de titularitat privada hauran de respectar els principis de pluralisme i igualtat”, i que les televisions privades “hauran de respectar els principis de proporcionalitat i neutralitat informativa (…) en la informació relativa a la campanya electoral”.

Fa uns anys el CAC va decidir, molt encertadament, incloure dins dels seus informes de pluralisme les principals televisions privades espanyoles, cosa que va provocar una certa polèmica dins i fora de l’organisme. Els qui ho discutien –i alguns encara ho fan– venien a dir que la nostra autoritat audiovisual no té res a dir sobre els mitjans de comunicació la llicència dels quals pertany al Govern estatal. No deixa de ser un altre exemple d’una visió provinciana i autorestrictiva de les nostres institucions. La mateixa legislació catalana desmenteix aquesta eixorca concepció: “El Consell vetlla (…) pel pluralisme polític (…) en el conjunt del sistema audiovisual a Catalunya” i “per la neutralitat i l’honestedat informatives”. No hi ha cap dubte que la inclusió d’aquests mitjans als estudis de pluralisme és ben pertinent. Millor dit, és necessari.

El tema a debatre és ben bé un altre: un cop demostrat, de nou, que majoritàriament aquestes televisions no ofereixen una informació ni plural ni equilibrada del que passa al nostre país, no caldria anar més enllà de la simple publicació d’un estudi, setmanes després de la cita amb les urnes? És més, no seria oportú que algú es preocupés que en unes futures eleccions Telecinco i Antena 3 parlessin de la campanya amb “proporcionalitat i neutralitat”? I quan formulo aquestes dues preguntes penso molt especialment en tots els milers i milers de conciutadans que tenen aquests mitjans com la seva única o, si més no, principal finestra mediàtica.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.