Els mitjans de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre es caracteritzen per donar resposta a les necessitats socials, culturals i de comunicació específiques de determinades comunitats i grups socials a què donen cobertura, tot fomentant la participació ciutadana i la vertebració del teixit associatiu en el nivell més proper a la ciutadania.

Reconeguts com un “tercer sector” dins la comunicació audiovisual, diferent dels mitjans públics i també dels comercials, diverses organitzacions internacionals, com ara les Nacions Unides, la UNESCO, el Consell d’Europa o la Unió Europea, han posat èmfasi en la necessitat de donar suport a aquest tipus de serveis. En efecte, aquest tipus de serveis duen a terme una funció imprescindible a l’hora de capacitar la ciutadania i estimular-la per participar activament en la societat civil, enriqueixen el debat social i representen un instrument de pluralisme intern, o d’idees, la qual cosa repercuteix en la consolidació de la diversitat cultural i lingüística, la inclusió social i la identitat local, ja que contribueixen a reforçar les identitats de comunitats d’interessos específics i, alhora, permeten que les persones membres d’aquestes comunitats estableixin vincles amb altres grups socials, la qual cosa repercuteix en el foment de la tolerància i el pluralisme a la societat.

Per una altra banda, aquests mitjans promouen el diàleg intercultural mitjançant l’educació del públic en general, la lluita contra els estereotips negatius i la correcció de determinades idees respecte de categories socials amenaçades d’exclusió, com són les persones refugiades i immigrants i, en general, les minories ètniques o religioses. Un últim element, no menys important, és que els serveis de comunicació audiovisual sense ànim de lucre poden actuar també com a catalitzadors de la creativitat local, ja que ofereixen als i les artistes i a l’empresariat creatiu una plataforma pública per assajar idees i conceptes nous.

A Catalunya, aquest tipus de serveis compten amb una llarga tradició i se’n va fer la primera regulació en una norma amb rang de llei, la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya. Posteriorment, la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual, n’establiria les normes bàsiques que regeixen aquests mitjans a nivell de tot l’Estat.

No obstant això, la realitat és que aquests mitjans es troben desprotegits, ja que aquestes disposicions legals no tenen un desenvolupament que els permeti garantir-los una mínima estabilitat per a dur a terme les seves activitats. Això els fa particularment vulnerables enfront dels altres sectors de la comunicació –el públic i el comercial– i sobretot, davant la proliferació d’activitats audiovisuals sense títol habilitant, les anomenades “emissores pirates”.

Per aquestes raons, el Govern impulsa un projecte de decret que desplegui les disposicions legals sobre els serveis de comunicació audiovisual comunitària sense ànim de lucre. Aquest projecte de decret desplega la reserva d’espai de comunicació per a aquests mitjans, l’accés a aquest espai públic mitjançant llicència o comunicació prèvia, els mitjans de finançament i el suport tècnic i econòmic de les administracions públiques catalanes per a aquests mitjans i la creació d’un òrgan de participació ciutadana i de consulta. Un decret que potser arriba tard però que neix ara amb vocació innovadora.

Tanmateix, el desplegament definitiu d’aquest tipus de serveis de comunicació audiovisual depèn encara, en gran mesura, de la reserva d’espectre radioelèctric per a la seva prestació, qüestió aquesta que correspon a l’Estat. Al respecte tant el Tribunal Suprem com el Consell d’Estat com el Congrés dels Diputats s’han pronunciat ja en el sentit d’exigir al Govern central que adopti les mesures oportunes per a garantir als serveis de comunicació audiovisual comunitària el gaudi de l’espectre radioelèctric que necessiten.

Jordi del Río, director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram