Si amb la recuperació dels ajuntaments democràtics es van transformar les capçaleres de l’antiga premsa del Movimiento en butlletins municipals i es va viure el naixement de noves publicacions locals, de seguida es van anar afegint emissores municipals i, més tard, canals de TV. La generalització d’internet obrí un quart canal –els portals web– que van anar incorporant els continguts dels mitjans de comunicació municipals, i donà pas a la creació de redaccions i empreses multimèdia públiques.

En aquests darrers anys, tant per la crisi financera dels ajuntaments que s’ha endut per davant la major part de la TV local pública i que ha provocat la dràstica reducció de professionals de moltes emissores de ràdio, com per les possibilitats que ofereixen les TIC d’oferir canals d’informació i interacció entre ciutadania i institucions, el sector de la comunicació pública de proximitat (ajuntaments, consells comarcals…) ha de fer un esforç continu per oferir noves eines a la xarxa al menor cost possible. I unes eines de comunicació que siguin atractives i d’autèntic servei públic. Per tant, conceptes com interacció, horitzontalitat en la comunicació i transparència en les dades, són claus en la comunicació institucional davant d’una ciutadania crítica i exigent amb les administracions públiques i els seus governants.

El recent seminari organitzat al Citilab de Cornellà per l’associació Comunicació Pública, Trending Topics en comunicació pública, ha servit per analitzar casos d’èxit de comunicació a la xarxa, des de WhatsApp a Instagram, i també per presentar experiències que estrenyen els vincles entre els continguts televisius i l’educació, com el treball fet per la Fundació Bofill amb el programa Tot un món de TV3, gràcies a la plataforma col·laborativa catalana MyDocumenta. Un exemple de com es pot oferir a la xarxa una eina pedagògica de gran utilitat sobre la nova immigració a Catalunya. Un tema d’especial rellevància per l’estratègic paper que juguen les escoles de formar les noves generacions amb l’objectiu de consolidar tantes procedències culturals, lingüístiques i socials en un sol poble, en un país divers però compartit per tothom.

Tot un exemple de la incidència social que poden assolir els continguts de servei públic audiovisuals de qualitat, que va més enllà de l’impacte en l’audiència en el moment de la seva emissió. Una incidència que ara pot créixer gràcies a unes xarxes socials on el contingut audiovisual és el protagonista del temps dedicat pels seus milions d’usuaris en les seves converses, comentaris, comparticions i interaccions de tota mena. I això va a més.

Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram