Aquests darrers dies estem assistint a un funeral al PSOE. El triangle Cerdán-Koldo-Ábalos està fent sacsejar les estructures de Ferraz i de la Moncloa amb casos de corrupteles i comissions per adjudicacions d’obres. Encara no hi ha sentència judicial i, evidentment, sempre ha d’imperar la presumpció d’innocència, però els àudios són tan evidents que no deixen cap ombra de dubte. Pedro Sánchez està contra les cordes i veurem si la supervivència de la qual sempre ha fet gala el pot acabar salvant. Enmig d’aquesta tempesta política apareixen desenes i desenes d’informacions per tots els canals possibles (mitjans de comunicació, xarxes, WhatsApp…) que ens fan preguntar: què és cert i què no és cert, en el cas Cerdán?
Un cop més aquesta sobreinformació, molts de cops barrejada amb les fake news, ens fa perdre el món de vista. En cap cas estic absolent el triangle del PSOE. Al contrari. Ha quedat més que evident que són culpables i veurem si aquestes martingales arriben a esquitxar directament Pedro Sánchez o hi ha un finançament irregular del partit, però sí que hem de separar el gra de la palla i fer una reflexió, tots plegats, sobre aquesta trista aparició del pseudoperiodisme. Com va dir Elon Musk durant la campanya nord-americana, i dirigit als seus electors, “you are the media now” (vosaltres sou ara els mitjans). I així ens va.
Com a context d’aquestes fake news, només cal recordar que, segons un estudi del prestigiós Reuters Institute (Oxford) i un grup d’experts de la Comissió Europea, durant el primer trimestre de la covid-19 es va produir un augment del 900% en el volum de notícies falses desmentides per verificadors. Una dada esfereïdora i que ha destacat un dels meus alumnes de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona en un bon treball de final de grau (TFG), dedicat a la desinformació.
“El problema d’aquestes boles fa que, fins i tot, es pugui arribar a minimitzar la gravetat dels fets de Cerdán i companyia”
Però centrem-nos en el cas Cerdán: posaré un parell exemples d’aquestes informacions que desorienten. El 20 de juny, alguns mitjans van fer-se ressò que el BOE havia publicat els contractes pel subministrament de paperetes i sobres per a les eleccions espanyoles previstes el 2027. Un tràmit aparentment normal. Però les especulacions es van disparar i alguns sectors ho van portar al seu terreny insinuant que Sánchez convocaria eleccions d’immediat acorralat pel cas Cerdán. Les xarxes es van omplir d’aquesta teoria conspiranoica i alguns polítics, com l’eurodiputat Juan Carlos Girauta, s’hi van abonar: “Pues ya estaría”, piulava a X adjuntant una notícia d’El Debate.
El segon exemple: el complicat llenguatge terminològic i/o jurídic de quan la UCO (Unitat Central Operativa) de la Guàrdia Civil va entrar a Ferraz. En concret, els agents havien de clonar el correu electrònic de Santos Cerdán, però no hi va haver un escorcoll com a tal perquè no tenien autorització judicial. Molts mitjans parlaven de registre i el ministre Óscar Puente, un habitual a les xarxes, els contestava això: “Nadie ha registrado el Ministerio, ni Adif, ni Ferraz ni la dirección general de carreteras. Han pedido un email para copiarlo, los expedientes de cinco contratos en Adif y de seis contratos en la DGC. Y no es la primera vez. Las entradas y registros son otra cosa”. En resum, ja no sabies a qui creure’t.
En aquest mateix àmbit, el dia abans també es van fer virals unes imatges d’uns camions amb desenes de caixes de mudança que sortien de la seu socialista. Eren certes? S’estaven eliminant proves? En tot cas, tingui raó un o l’altre, aquella imatge de la Guàrdia Civil entrant a Ferraz va fer molt de mal a les files socialistes i va evocar tristos records com el del cas Filesa.
“Hem de separar el gra de la palla i fer una reflexió, tots plegats, sobre aquesta trista aparició del pseudoperiodisme”
El problema d’aquestes boles fa que, fins i tot, es pugui arribar a minimitzar la gravetat dels fets de Cerdán i companyia. Precisament, aquesta paradoxa és la que segurament ha acabat condemnant el PSOE. Sánchez sempre ha parlat de fang i guerra bruta d’alguns pseudomitjans (com ell mateix els qualifica) contra el seu partit i contra el govern d’esquerres. Que si la seva dona, el germà, el fiscal general… Tot són manipulacions i mentides, segons Sánchez i el seu entorn. És per això que, quan a Madrid sonaven els tambors de guerra sobre uns possibles àudios de la UCO, els socialistes no hi van prestar l’atenció necessària i ho anaven emmarcant en el fang que promou PP-VOX o personatges com Alvise o Vito Quiles. Aquest menysteniment va fer que els esclatés als morros una crisi de grans dimensions sense estar del tot preparats i que pot tenir unes conseqüències imprevisibles. Una crisi que pot acabar amb la legislatura i el sanchisme. Veurem.
Marc Bataller, periodista i consultor en comunicació.
La corrupció no escandalitza - Albert Brosa
