En ple procés de depuracions a RTVE, de “neteges ètniques” o de “purgues” –tal com ho defineix el Consell d’Informatius de TVE– que va començar per Catalunya aquest passat estiu a Ràdio 4, i que tingué l’oportunitat d’analitzar fa uns mesos en aquest portal, sempre hi ha algú disposat a tirar del calaix de la demagògia per esquitxar altres mitjans i estendre el discurs de “tothom igual” que tan bé utilitzen determinades opcions polítiques.

Així, la diputada Dolors Montserrat ha tornat a posar en el punt de mira TV3 i, sense cap mirament ni escrúpol intel·lectual, ha afirmat que cal tancar-la per la seva manca de pluralitat. Una manca de pluralisme sobre el PP que no se sustenta en cap dada objectiva –els informes mensuals del CAC demostren la gran presència de la seva formació als Telenotícies. Podríem discutir el tema del pluralisme de la casa en altres àmbits, segur, però en aquest no hi ha recorregut. És una acusació sense fonament.

A la llarga llista de mitjans públics liquidats en català, com TV Mallorca o RTVV, sumada a la persecució de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio sota la Sènia, aquests dies s’ha sumat un nou capítol al fulletó de la corrupció sistèmica al País Valencià: qui va ser el darrer director de la ràdio i televisió publiques valencianes i un dels seu liquidadors, Ernesto Moreno, el detenen per un altre fosc afer, el del Palau de les Arts. La cirereta del pastís d’un procés de liquidació de RTVV, primer esborrant qualsevol rastre de servei públic independent del Govern valencià, per després directament esborrar-la del mapa. Una operació de demolició del prestigi davant l’audiència que comptà amb una baixa resistència interna per part dels seus treballadors, com assenyalà el documental 12:19 Temps de silenci emès… per TV3.

I tornant a TVE i al seu procés d’esdevenir el No-Do televisiu, sembla que un dels periodistes estrella de l’època Aznar, Ernesto Sáenz de Buruaga, conduirà un nou espai de debats a la casa, apadrinat directament des de la Moncloa! Un espai que, amb tota seguretat, seguirà el costum de no tenir cap, cap ni un, contertulià o col·laborador mínimament favorable al dret a decidir als catalans; tots en contra. Si algú dubta d’aquesta afirmació que torni a llegir aquest estudi de Mèdia.cat que demostra que TVE encara és menys plural –i mira que és de difícil aconseguir-ho– que les televisions privades espanyoles.

Entenc perfectament que a qui ja li semblen bé escenaris dantescos com aquest pugui quedar-se tan ample i disparar contra TV3; que vol dir també disparar contra els grans professionals que hi treballen dins i els que, des de fora, hi aporten programes i continguts d’una incontestable qualitat. És ben lògic que amb documentals com Castor, un negoci rodó? o Ciutat Morta emesos aquests dies, gent com Dolors Montserrat demani el tancament de TV3. Te tota la raó: cal acabar, exterminar, els mitjans comunicació amb autèntica vocació de servei públic. Amb propaganda governamental i els mitjans afins o controlats alguns ja en tenen prou i de sobres.

Aquesta és una qüestió que interpel·la directament els professionals de la comunicació i la informació catalans. Un nou exemple (en calien més?) de com és de necessari i urgent viure en un nou país, que ens integri en peu d’igualtat a l’Europa democràticament i socialment avançada. On ens toca ser-hi, no? Som-hi.

Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.