Fa uns dies, el canal internacional de TV3, TV3Cat, el canal d’internet que totes les catalanes i catalans a l’exterior utilitzem per poder veure “la nostra” allà on siguem, anunciava un nou Sense Ficció més que interessant: Dones a l’espai. “Dones, ciència i lluita per la igualtat, això serà apassionant!”, vaig pensar. Va aparèixer l’admirada periodista Montse Armengou acostant-se a càmera tot fent la tradicional introducció que precedeix sempre cada documental del programa, una portada en què s’intercalen alguns fragments destacats. Bona temàtica, bon periodisme, crispetes a punt. De sobte, però, les imatges es fonen a negre, sona la clàssica sintonia repetitiva de continuïtat i comença a desfilar com a chyron a la pantalla el temut missatge: “Emissió no disponible fora de l’Estat espanyol”. Decepció. Una vegada més. Apa, circulin.

El canal internacional de TV3 es va crear justament perquè hi pogués haver un canal amb informació i entreteniment que fos “la teva” però per als qui només ens podíem connectar tecnològicament des de fora per internet. La pregunta és: perquè un canal plantejat per a centenars de milers de persones que no som a Catalunya programa el que NO es pot veure a fora per qüestions de drets? Enguany se celebren deu anys justos del canvi de nom i de logo de TV3Cat. Tot i això, la gran majoria a fora seguim anomenant-lo “TV3 canal internacional”, perquè si no es confon lògicament amb el domini de la cadena (tv3.cat) i amb tots els seus perfils a les xarxes socials, i corres el perill que la persona amb qui parles no t’entengui. Quan el nom es confon amb altres coses i el teu públic no ha fet el canvi al cap de deu anys potser és que el naming del teu producte falla. A no ser que sigui una confusió volguda.

L’activista catalanoargentí Josep Font porta anys traslladant justament aquesta pregunta a la pròpia cadena i a representants del Departament d’Exteriors. “Sospito que les queixes ni tan sols arriben al director de TVC, Vicent Sanchis, perquè estic segur que ho solucionaria. No té cap lògica que hi hagi un canal internacional amb programació que no és apta per ser a emesa internacionalment. La meva conclusió només pot ser que la programació de TV3Cat no es fa de manera curosa”, m’assegurava fa uns dies parlant de l’assumpte. N’ha arribat a parlar diverses vegades fins i tot amb la defensora de l’espectador a la cadena, Laura Baladas, qui de ben segur també ha rebut queixes de desenes d’altres catalanes i catalans que residim a fora. Sobta que passin els anys i ningú mogui ni un dit per normalitzar una absurditat com aquesta. Tant costa seleccionar i programar el que realment sí que es pot emetre internacionalment?

“És el canal de TVC que es veu fora de Catalunya des del 2009. (…) TV3Cat emet una selecció dels programes de producció pròpia amb drets de difusió internacional de les cadenes de TVC”. Així és com al cap dels anys se segueix presentant TV3Cat a la pàgina web corporativa. L’evolució dels usos amb la tecnologia fa que de fet es poden anar seleccionant continguts per TV3 a la carta, i fins i tot sense viure a fora qualsevol pot decidir posar aquest canal concret des de la tauleta, si ho vol. Podria ser simplement canal per internet, sense cap pretensió de ser un canal amb continguts propis o amb els drets adquirits per a la difusió internacional. Però en canvi així es presenta i costa d’entendre, perquè després, a la pràctica, la programació no es pren prou seriosament com per poder complir amb el que és esperable i amb la qualitat desitjable.

Imagina-ho des d’una altra perspectiva. Una persona de Barcelona o de Girona posa el canal Esport3 i en pantalla apareix la típica parella de periodistes-comentaristes (homes, un altre clàssic del gènere, per cert) per introduir un Barça-València. I de sobte, just quan comença el partit, la imatge es fon a negre durant una hora i mitja perquè, oh sorpresa, “Emissió no disponible per falta de drets”. Quin sentit tindria? Cap ni un. Epic fail. Per això aquesta negligència no es produeix als altres canals. El problema és el de sempre: els residents a l’exterior, segur que són quatre i que no se n’adonen. No tenir en consideració la qualitat del teu producte i el teu públic objectiu, a la llarga, passarà factura.

A l’organigrama de la Corporació no queda gens clar qui és el coordinador de TV3Cat i per tant el responsable d’aquesta desídia de “la teva”. Fora bo que des de Televisió de Catalunya algú decideixi prendre’s seriosament la seva pròpia programació internacional. Pot ser un bon propòsit per al nou curs justament per celebrar aquest desè aniversari fent justícia a l’esperit amb el qual va néixer el canal. Perquè si no, el que fem els de fora és com tothom: canviar d’enllaç en un clic.

Cada vegada es mira menys la televisió convencional i es consumeixen més continguts audiovisuals variats i interactius per internet. Si les espectadores i els espectadors internacionals de Televisió de Catalunya tenim algun dret, demanem que se’ns respecti i que realment es difonguin continguts sense talls ni silencis, amb la mateixa qualitat que als altres canals. Si no, sincerament, ja poden dedicar el canal de televisió per internet a explorar nous models com estan fent altres mitjans de comunicació europeus, no cal seguir en l’absurditat actual i de pas es pot seguir innovant.

Mireia Domènech i Bonet, periodista i comunicadora internacional i cultural.

 

Article publicat a Exterior.cat.