Un cop acabat el primer Congrés Interpirinenc de Mitjans de Proximitat organitzat per l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació toca fer balanç, i aquest és clarament positiu. Positiu si ho valorem en termes d’assistència, més de 180 mitjans i professionals dels diversos països i comunitats que tenen el Pirineu com a columna vertebral. Un èxit pel nivell de les ponències, pels espais i l’entorn únic de La Seu d’Urgell amb un Pirineu amb pocs bolets però tenyit de tardor i, perquè no dir-ho, un èxit d’organització per part de la feina de les i els professionals de l’entitat que es va desviure perquè tothom se sentís còmode un parell de dies en què molts van fer forces hores de viatge.

A La Seu ens vam aplegar editores i editors ,així com professionals del sector, del País Basc, Andorra, Navarra, Aragó, les Illes Balears, País Valencià, Catalunya Nord, l’Ariège, etc. Llàstima que un esdeveniment com aquest tingui tan poc ressò en els grans mitjans del país, de la mateixa manera que els mitjans del territori gairebé mai hi tenen presència.

Per mi un dels èxits aconseguits és que, novament, des de l’AMIC valorem i donem visibilitat als mitjans de proximitat com a element clau en la dinamització del territori, i el que és el mateix, per evitar la desertització en tots els sentits: cultural, econòmica i social. Però les administracions s’ho creuen de veritat? Els mitjans dels territoris de parla catalana –l’AMIC en representa 385– són estructures clau per a la normalització lingüística, per l’arrelament de la gent als seus pobles i ciutats, per reforçar la identitat com a país.

La majoria de mitjans associats a l’AMIC són una mostra d’aquesta força i diversitat, una riquesa que cal preservar amb apostes polítiques més decidides, si no volem un país empobrit i comunicativament desertitzat.

Ramon Grau, president de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram