Existeix en el món comunicatiu local la certesa de que les eleccions municipals del 22 de maig marcaran un abans i un desprès. El transvasament de recursos que fins ara han alimentat les estructures dels mitjans de comunicació públics quedaran qüestionats per una severa reestructuració de les finances municipals, al límit de les seves possibilitats. Tocar de peus a terra, i entendre la nova situació financera, obligarà a molts consistoris a replantejar la viabilitat de televisions, ràdios i butlletins municipals que han proliferat en els últims anys amb una presència aclaparadora i amb un retorn no econòmic força qüestionable.
La factura no es pot pagar i la reconversió es fa inevitable. Ja sabem quant, però si parlem del com les veus es fusionen amb una cacofonia inintel·ligible; quasi bé un guirigall de bones intencions que s’esvairan amb la constitució dels nous equips de govern. Hem temo que es farà de la pitjor manera possible, o sigui, a cop de tisora i sense un calendari progressiu i ordenat que dimensioni les estructures.
El panorama no deixa opcions que no passin per la reconversió –retallada sense pal·liatius, millor dit– que els mitjans públics locals afrontaran amb la lògica incertesa per les plantilles de professionals de la comunicació local. Un col·lectiu que fins ara ha estat –dins el permanent grau de relativa precarietat de mitjans i recursos– al marge de les retallades generalitzades. El cert és que la reconversió qüestiona de ple el desenvolupament d’un model, clarament sobredimensionat i amb excessos difícils de pair amb la caixa buida, on els partits polítics governants (de tots els colors) han volgut tenir mitjans afins o controlats en connivència amb la seva agenda política. En alguns casos sonors, fins i tot, això de ser mitjans públics no ha passat de ser un trist eufemisme.
Amb uns rèdits clarament insuficients i amb audiències baixíssimes o amb repercussió nul·la, els professionalitzats mitjans públics locals els hi toca ara fer una aposta clara per col·laborar en la dimensió de les seves estructures traçant una línia vermella amb allò que és insubstituïble i imprescindible: la vocació informativa del servei públic que ofereixen i que estan obligats a donar, mani qui mani. Potser la crisi és també una oportunitat per recuperar valors que no s’haurien d’haver perdut mai.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
