Fa quasi dues dècades, les televisions públiques van liderar el procés de la televisió en obert en el seu pas a la tecnologia digital, tot fent una aposta decidida per l’alta definició (HD). Tant a aquestes com a les privades en obert els havia sorgit una molt dura competència: els canals digitals per satèl·lit. Ara, la competència, encara molt més dura i creixent, prové de les plataformes OTT. Un escenari extraordinàriament més competitiu per aconseguir l’interès del consumidor de continguts digitals. Les plataformes de VoD i SVoD en línia estan sent especialment exitoses en tres àmbits: l’oferta de més i més continguts en ultra alta definició (UHD o 4K); la producció de sèries –i també films– de plantejament creatiu i pressupostari molt ambiciosos; i, estretament vinculada a l’anterior, atraure els sectors més joves de la població, que són el present i futur del negoci mundial.

Des de les corporacions públiques europees estan sorgint tot un seguit d’iniciatives per respondre eficaçment al repte majúscul plantejat. Aconseguir una coexistència amb les plataformes audiovisuals per als propers anys, que no els suposi esdevenir uns simples actors secundaris. Cada país té les seves característiques pròpies (lideratge o no de l’audiència televisiva per part dels canals públics, marc legislatiu…) però em sembla especialment rellevant oferir una ràpida mirada del que està passant amb els nostres veïns del nord, al costat d’algunes novetats d’àmbit general que poden marcar el futur.

Segona era per a la televisió digital terrestre

França està decidida a situar-se d’aquí menys de quatre anys –coincidint amb el Jocs Olímpics que se celebraran a París– amb una oferta de televisió en obert altament atractiva pel que fa a la seves característiques tecnològiques. Així, el CSA –el CAC francès a l’engròs– l’any passat va començar a treballar en la definició de la “modernització” de la TDT del 2024. A grans trets, l’aposta és doble: passar els canals de l’HD a l’UHD o 4K, gràcies a l’adopció de l’estàndard d’emissions DVB-T2, i desenvolupar amb força els serveis interactius a les pantalles connectades, amb un decidit impuls de la televisió híbrida o HbbTV.

Aquesta futura oferta televisiva amb les millors condicions tècniques d’imatge i so –HDR, HFR, NGA… – no serà traslladable al nostre país ni al conjunt de l’Estat espanyol ni volent-ho. Cosa que ens diferenciarà aviat de molts altres territoris del continent. Com he comentat en altres ocasions, el PlanTécnico Nacional de la Televisión Digital Terrestre no planteja cap canvi més o menys proper de l’estàndard utilitzat pels equips emissors –el ja antic DVB-T– i, per tant, els operadors televisius no podran anar més enllà d’oferir canals en HD, però mai en 4K. Cap ni un. I mentrestant, les pantalles familiars creixen de mida i no només tenen resolució 4K, sinó que ja n’hi ha de 8K, malgrat no haver encara oferta de continguts… menys al Japó. La tele de tota la vida pot quedar aviat com una oferta visualment poc atractiva si no fa el pas a l’UHD.

I mentre el CSA està treballant la proposta de salt tecnològic, la corporació pública audiovisual francesa acaba de llançar una consulta on es pregunta a la ciutadania què espera de l’oferta dels seus futurs continguts televisius i radiofònics, “inventem junts els mitjans del demà”. Un qüestionari en línia on es demana sobre els temes que haurien de prioritzar; com hauria de ser la representació de la diversitat de gènere, social, generacional (la diversitat cultural i lingüística francesa queda reduïda a un trist eufemisme: el de la “diversitat geogràfica”); quins nous continguts o formats esperarien trobar… Precisament, l’oferta de noves produccions adreçades al públic més jove és una de les prioritats de la televisió pública francesa. Fa pocs dies al Festival de la Fiction s’han presentat quatre noves produccions de ficció destinades a aquesta franja d’edat: des d’una comèdia esbojarrada, Carrément Craignos, a una sèrie basada en una col·lecció de còmics molt exitosa, La brigade des cauchemars.

Juntament amb la futura evolució tecnològica de la TDT, en les properes setmanes s’estrenarà la plataforma en streaming que han estat desenvolupant conjuntament la gran corporació pública (France Télévisions) i els dos grans grups privats gals (TF1 i M6). Salto serà el nom d’aquesta plataforma OTT que, a més de posar a disposició els continguts de la televisió lineal, oferirà avançaments de sèries –comptant amb la molt potent oferta pròpia– i inclourà alguns continguts propis que no s’oferiran a les graelles televisives. Un model de cooperació público-privada en el qual el Regne Unit n’és pioner, amb la seva plataforma BritBox, nascuda de l’acord estratègic de la BBC i ITV, i que està també disponible al Canadà i Austràlia. Un model que –amb algunes lleugeres diferències de plantejament– era una de les principals propostes del Llibre Blanc de l’Audiovisual de Catalunya de 2016. Un extens document que, com molts altres escrits estratègics que s’han elaborat al nostre país, continua criant pols a la lleixa.

De la pantalla del menjador a la resta de pantalles i amb la mateixa facilitat d’ús

Al costat d’aquesta resposta de les corporacions televisives a les OTT mundials com Netflix, Amazon Prime o HBO amb plataformes pròpies, els canals de televisió malden per arribar als mòbils amb la mateixa facilitat d’ús que ofereix el comandament a distància de les pantalles domèstiques. Per tant, es tracta de no haver de passar pels portals web de les televisions o els menús de les seves aplicacions.

Fa ja força anys es van fer proves pilot per oferir directament els continguts televisius als mòbils, però la cosa no arribà a bon port per diversos obstacles tecnològics: calia dotar els mòbils d’un receptor i els centres emissors d’equips de transmissió específics. Ara la cosa pot canviar radicalment amb l’entrada en escena d’un nou estàndard d’emissions, que faria arribar als mòbils els canals televisius igual que qualsevol contingut audiovisual que circula per la xarxa. I amb el proper salt al 5G es veuria solucionada la dificultat d’oferir permanentment un volum de dades tan elevat com el que precisa un contingut audiovisual en alta definició com el televisiu. Aquest estàndard encara embrionari, el DVB-I, ja està sent estudiat molt seriosament per la Unió Europea de Radiodifusió (UER), que ha creat un grup de treball específic per analitzar la seva complementarietat amb l’HbbTV; cosa que permetria estendre la publicitat personalitzada (el targeted advertising) de les televisions connectades de les llars al mòbil personal.

I tot això vol dir inversions i no pas petites: en talent creatiu i en canvis i renovacions tecnològiques. A corporacions amb greus dificultats pressupostàries com la CCMA, l’horitzó de futur és ple de núvols negres… si no millorem aviat i molt positivament el seu finançament.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.