El panorama audiovisual a l’Estat és d’una singularitat fora de dubtes, construïda per una desregulació a batzegades que ha anat consolidant dues realitats que la vertebren: la inexistència d’una autoritat independent que el reguli, i garanteixi els drets dels usuaris i les mínimes obligacions de programació; i uns beneficis extraordinaris en unes molt poques mans. I, cal subratllar-ho, una ha ajudat i molt l’altra.

Els comptes d’explotació de les dues grans cadenes privades l’any 2010 destaquen dins el panorama europeu. I no és cap casualitat, ni és perquè facin millors continguts que altres. Els resultats de la Llei general de l’audiovisual demostren, un cop més, quins eren els seus beneficiaris: uns pocs grups que tenen un accés privilegiat a un mercat captiu que són els comptes publicitaris a la televisió.

I s’aturen aquí? No pas. Mantenint-se fidel a una estratègia fins ara guanyadora amb el govern del PSOE, el fins fa poc president d’UTECA, Alejandro Echevarría, ha tornat a carregar contra les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual i contra les obligacions de finançament del cinema, ja prou reduïdes amb la llei esmentada. Només faltava el tercer clàssic: la supressió de la publicitat a les televisions públiques autonòmiques. Ja el recuperaran…

El sector ha de generar beneficis, com tota indústria. Altra cosa és que el sistema permeti o no que aquests puguin arribar al conjunt d’operadors. I ni la planificació dels canals, ni la regulació jurídica ha anat per aquí. Mentre a nivell estatal, després de l’absorció de Prisa per Telecinco, es camina cap a un oligopoli de grans magnituds amb epicentre a Madrid, altres televisions que estan oferint continguts de qualitat estan passant per moments delicats, malgrat ofereixin bons resultats d’audiència. A banda del procés que pugui seguir TV3 per mantenir-se com a televisió de referència al país, i competitiva davant d’aquests grans grups, la situació de les televisions locals és especialment preocupant.