A tot Europa, la premsa en paper està patint evidents pèrdues de difusió. És un fenomen general al vell continent, amb caigudes cada vegada més importants, sobretot a l’Estat espanyol, però molt més contingudes en els diaris regionals, acció ben semblant als mitjans de proximitat catalans. Aquest fet, lluny de ser conjuntural, ha esdevingut un fet estructural.

Els avenços tecnològics, el ritme de vida, l’augment salvatge de competència gràcies o per culpa d’internet, entre altres factors, han determinat una dispersió creixent de l’audiència, a la qual cal afegir un procés de pèrdua d’influència i prestigi de la premsa de paper, en alguns casos, massa i tot.

Un seguit de nous elements provoquen un canvi de mentalitat davant la informació. Per una banda, són els mitjans els que busquen els lectors (perquè la informació flota en l’ambient, n’hi ha tanta i és tan accessible que l’usuari no ha de fer esforços per obtenir-la). Per altra banda, hi ha molta informació gratuïta, i cada vegada més: premsa digital i gratuïta en paper, ràdio, televisió, xarxes socials… I per últim, rebre informació s’ofereix com una “experiència”: ha de ser divertit, ràpid i sobre la marxa. La informació va entrar en la voràgine del màrqueting i s’ha fet dominant.

Per tant, què busquen els grans grups de comunicació mundials per pal·liar la seva crisi de model? Paquets de mesures que contrarestin l’efecte dels nous competidors i del canvi de mentalitat que exposem: facilitar l’accés a tota mena de continguts; donar diversitat, proximitat i entreteniment; interactuar amb l’audiència i captar el públic jove, l’actiu de futur.

Henry Faure Walker, CEO de Newsquest Media Group, una de les companyies britàniques amb més mitjans locals (unes 200 capçaleres, entre diaris i revistes locals, amb uns 28 milions d’usuaris únics mensuals), va fer unes manifestacions força interessants al rotatiu The Times. Walker recordava al periodista –tot prenent un cafè– que el tristament famós incendi de la torre londinenca de Grenfell (el juny del 2014) va deixar 71 morts i va destruir 120 apartaments distribuïts en 24 plantes. Feia memòria per posar de manifest la necessitat que les autoritats locals siguin obertes i responsables davant el públic, a través d’una sòlida premsa local. Davant una catàstrofe com aquella es va trobar a faltar el caliu de la informació de proximitat, el relat proper i humà, el detall, què envoltava aquell desastre des del punt de vista ciutadà.

En una societat tan complexa com la que es va generant, els mitjans locals són més necessaris que mai perquè els ciutadans rebin informació veritable, útil i transparent que els permeti entendre millor el vertiginós i canviant món de l’era digital. Podríem dir que els periodistes de proximitat són més íntims, ens entenen més i, per tant, comprenen. En els últims anys, al rebuf del tancament de molts mitjans locals –sobretot als Estats Units–, una gens menyspreable quantitat de polítics locals del vell continent s’han acomodat i acostumat al secretisme, al fet que ningú expliqui el que no volen que se sàpiga. Però la situació està canviant, i més que enlloc al Regne Unit. I una sèrie de llançaments de diaris locals arreu d’Europa durant l’any passat és el millor senyal que això comença a millorar.

Qui ens governa de més a prop són els ajuntaments, i aquests són els òrgans que omplen els sots, recullen escombraries, cuiden els nens i allotgen els seus pares. Els ajuntaments decideixen quins edificis es construeixen, quina cura social es dona a la gent gran, quin transport públic s’ofereix. No obstant això, “els mitjans de comunicació regionals britànics i nord-americans s’han reduït en les últimes dècades i massa polítics locals n’estan contents perquè amb aquests mitjans desapareguts també se silencien una pila de secrets”, indica Henry Faure Walker al periodista que l’interroga.

Per tant, afegeix, els primers signes del ressorgiment de la premsa local al Regne Unit són benvinguts, i els ajuntaments han d’entendre millor que mai que és una oportunitat única per comunicar-se amb els ciutadans. “El comportament de l’alcalde de l’ajuntament de Kensington i de Chelsea en l’incendi de la Torre Grenfell, segons Walker, va posar de manifest el minvant interès per retre comptes en alguns ajuntaments. Els residents del barri estaven enfadats, després d’haver vist amics i familiars morts en l’incendi. Molts van ser desplaçats i alguns veïns de la zona van creure que només havien rebut una ajuda esporàdica del seu ajuntament.

És aquí quan el president executiu de Newsquest afegeix: “El paper del periodisme local de qualitat en els municipis és ara més important que mai. En moments de més incertesa, la gent recorre a capçaleres en què pot confiar –capçaleres de notícies locals en format digital i imprès– per esbrinar què està passant. Es fia del que se sent seu”. Parlant així, el CEO londinenc està descrivint la premsa de proximitat catalana, algunes de les capçaleres de la qual arriben a més del 75% de la gent a les seves ciutats o comarques, cada dia o cada setmana. Ni Facebook, de lluny, apunta, aconsegueix una penetració tan poderosa. Tenim de testimoni l’Estudi General de Mitjans i el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat.

El paper dels mitjans de comunicació de proximitat a Catalunya segueix la seva trajectòria a l’alça, també en l’àmbit de les administracions, afortunadament. La relació existent entre l’administració i el món de la comunicació local s’escriu en un camí conjunt en el qual els mitjans i els polítics estan cridats a entendre’s i a compartir les seves carreres en l’intent de transmetre a la societat els valors que els mou en la seva vocació del servei comú al ciutadà. L’ofensiva mediàtica que bombardeja Catalunya des de fora obliga a aquesta comunió. En el nostre país, el nivell d’informació dels ciutadans està directament relacionat amb la maduresa de la societat. Com més informada estigui la societat, més crítica serà en el seu enjudiciament i, per tant, també serà més exigent amb els que són responsables de la gestió i de dur a terme les polítiques de desenvolupa desenvolupament, i amb elles l’envit provinent de qui enyora el passat i defuig la llibertat d’expressió i la mateixa democràcia. No ho dubteu: el mitjà local és cada vegada més necessari.

Des de fa més de dos-cents anys, la informació local a Catalunya ha estat la que més pes ha tingut en cadascuna de les seves comarques i demarcacions. No obstant això, hem pogut veure que la informació relativa al nostre país pot conviure amb la local: la família de prop i la família de lluny. En aquest context, una de les característiques del panorama comunicatiu dels grans mitjans catalans, pràcticament tots amb seu a Barcelona, és que cada vegada més aposten per la informació més propera com un valor a l’alça; és a dir, reconeixen el que la “premsa de casa” exemplaritza des dels seus inicis. Es remena el mercat local per col·locar i difondre els mitjans que es consideraven de primera divisió i ara juguen per no baixar de categoria en el camp d’aquell equip considerat feble o marginal. És ara, quan el pendent els fa rodolar cap avall, quan els mitjans poderosos intenten dissenyar com aconseguir fer forat en el mercat local, on la premsa local és forta i consolidada.

Ara bé, pel que fa a la publicitat –on la premsa diària es guanya ara les garrofes– cal canviar de camp. Els mitjans barcelonins són veritablement a la divisió d’honor. Les associacions de mitjans de proximitat no poden dilatar més una estratègia per la qual els anunciants entenguin millor que els mitjans locals ofereixen un entorn segur i fiable, lliure dels riscos associats singularment amb altres plataformes digitals. En el panorama mediàtic actual, la confiança i el context són de gran importància per a les marques. I la gent confia en el contingut dels periòdics locals, per exemple en els seus webs, tres vegades més que en les xarxes socials.

No me n’estic mai de pregonar que crec fermament en un futur brillant per als mitjans de proximitat, el seu premi per haver fet una aposta per la qualitat: credibilitat, rigor, referència, opinió, simultaneïtat i fidelitat, valors reconeguts pel ciutadà que se’ls fa seus, i per això són els que aguanten millor la difusió i sostenen la meitat de les seves vendes amb la subscripció. Ningú més està a la seva alçada amb una mostra tan fefaent de fidelització.

La proximitat significa mantenir-se a prop dels lectors, donar prioritat a tot el que els afecta i treballar a prop de les fonts d’informació. I fer-ho com a mirall de la realitat del seu entorn significa completar i interpretar l’actualitat (donar-la ja ho fan els altres suports més immediats), seleccionar i remarcar què és important i, finalment, generar actualitat (incorporant temes propis i/o investigació).

La premsa tradicional, si vol sobreviure i recuperar posicions competitives en el mercat (en el supòsit que hi sigui a temps), en gran nombre ha de fer una aposta per millorar la qualitat: credibilitat, rigor, referència, opinió, simultaneïtat i fidelitat, precisament els valors sobre els quals s’ha forjat la premsa local i comarcal catalana, que en fa bandera.

Grans editores de premsa de l’Estat, com Vocento, Prensa Ibérica, Godó o Henneo, estan d’acord amb el fet que cal donar una volta al model informatiu fent-lo més local, cosa que vol dir també més competitiu. Els editors de mitjans de proximitat, d’altra banda, estan generant el poder suficient per ocupar els buits que el nou escenari està deixant avançant-se als nous competidors o a altres impactes que desconeixem –però intuïm–. Repensar el model informatiu vol dir en aquest cas evolucionar cap a les arrels de la proximitat, la realitat, la profunditat, l’originalitat i la tensió.

Aquests són alguns dels inputs diferenciadors de la premsa local i comarcal catalana: la proximitat significa mantenir-se a prop dels lectors, donar prioritat a tot el que els afecta i treballar les fonts d’informació, prioritzant la realitat per completar i interpretar l’actualitat. Donar-la, l’actualitat, ja ho fan altres suports més immediats, per poderosos. Però seleccionar-la, remarcant què és important per al seu lector –que és també el seu veí–, generant una actualitat viva i incorporant temes propis i/o d’investigació, són atributs dels mitjans de proximitat.

Les últimes jornades internacionals de l’AMIC van evidenciar que gran part dels editors catalans han sabut reorientar el periodisme que es fa des dels mitjans de proximitat en enfocaments estratègics per a la narració d’esdeveniments, el compromís de l’audiència i el desenvolupament empresarial.

Afortunadament, el nostre model és ben lluny del que definia el CEO del Newsquest Media Group. Sembla lògic, en conseqüència, animar els professionals del periodisme i els propietaris de mitjans d’informació de Catalunya a seguir exercint les seves funcions amb responsabilitat, a continuar treballant pel bé comú de la societat i no per altres interessos, a implicar-se més, si cap, en el desenvolupament del nostre país en aquests moments de reivindicació i lluita pel futur, compromisos que, per fortuna, estan ben assumits i cal desenvolupar amb fermesa.

La gent vol saber què passa al seu entorn més proper i, a més, vol conèixer la persona que l’hi explica. Aquestes dues bases són els fonaments per on s’han de moure els mitjans locals. La lliçó està ben apresa.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.

 

Article publicat en el número d’hivern 2019 de la revista Comunicació 21.