Mentre els grans diaris polemitzen sobre la imminència o no d’una fi momentània, o potser definitiva, de l’època de prosperitat de la premsa, els editors catalans de premsa de proximitat ja saben, de sempre, que han de fer mans i mànigues per subsistir amb ingressos publicitaris més restringits, però sòlids, intentant aprofitar totes les possibilitats imaginatives per generar nous ingressos.

Pel que ens arriba dels congressos internacionals, després de la crisi mundial en el sector del paper, els editors es mouen en un apassionat debat al voltant de la necessitat que tenen els periòdics de crear un nou model empresarial per afrontar els actuals desafiaments financers, administratius i tècnics, així com assegurar la seva continuïtat i prosperitat en els anys vinents. De disposar d’una única línia d’actuació han passat a ser intermediaris de la comunicació múltiple, amb plataformes tan diferents com la impressió en rotativa o portar el mitjà a internet amb so, imatge, interacció… i la digestió està essent molt difícil.

Al mateix temps, el problema de les vendes continua essent, ara més que mai, objecte de discussió. La davallada en la venda d’exemplars a la premsa diària sembla imparable i és senzillament brutal. Crec que a la premsa comarcal i local, els mitjans de proximitat, han de ser honestos i no burxar en el passat ‘boom’, perquè està rebent també –menys, això sí– la caiguda de vendes al quiosc, l’aprimament de les llistes de subscriptors, la pèrdua d’una important part de la publicitat nacional i estatal i uns canvis d’hàbit en els anuncis locals. Hi ha honroses excepcions, que confirmen la regla, no ho negarem; com tampoc que el sector local ha aguantat les dues crisis –estructural i de país– molt millor que la competència. Ara bé, cal afrontar el futur des de la humilitat, no mirar-nos el melic i salivar amb el temps passat, perquè hi ha molta feina al davant.

Fa uns mesos, en les trobades que fan anualment l’ACPC i l’associació AMIC, es van posar els fonaments del nou futur amb molt de senderi i perspectiva: a més de reflexionar sobre la situació de la premsa de proximitat en el mercat català, els editors van anar més lluny tot estudiant estratègies amb editors i professionals d’arreu, que ara les dues entitats intentaran fer viables per prosperar en el nou context editorial de tan ampli espectre. Els responsables de les dues associacions saben que fa falta una immersió a fons pel fons dels editors locals per resituar amb solvència els seus mitjans a l’avantguarda del temps que vivim, editorialment parlant, amb canvis darrere canvis, mil i una eines, i uns lectors a voltes desconcertats i desorientats.

Les noves oportunitats ja són aquí i n’hi ha més que cal anar a buscar ara que se surt del túnel fosc que durant set anys semblava no tenir fi. Les noves juntes de les associacions de premsa comarcal i local –de proximitat– han de dissenyar els camins que dotaran aquests mitjans multiplataforma (o en camí de ser-ho) d’una millor efectivitat mercès a unes eines millors i d’una més gran efectivitat com a conjunt patronal. Sense oblidar que han de caminar juntes en tot el que pot enfortir les editores i millorar els llocs de treball. En el context actual, anar per lliure poc que els farà tirar endavant.

Especial atenció, sisplau, als nous conceptes publicitaris i de vendes d’exemplars físics o a la xarxa, que els editors han de manejar de bell nou per rendibilitzar al màxim les seves activitats comercials, i les ‘millores pràctiques’ que poden adoptar seguint l’exemple d’empreses periodístiques més eficients, efectives, econòmiques i emprenedores d’arreu. Primer cal examinar amb profunditat com fer-ho, no només amb les vendes d’exemplars i subscriptors a quiosc, sinó amb la fidelització del lector que es troba darrere les pantalles d’ordinadors, tauletes, telèfons i ara rellotges!

Primera anàlisi i primera premissa: veure com es pot deturar la pèrdua de lectors i invertir aquesta tònica general amb la captació del lector jove i l’aprofitament del nou lector que ha creat la premsa gratuïta, amb la qual els editors catalans de premsa de pagament a comarques han de fer valer l’enginy per fer el camí junts.

Segona premissa: el nou treball s’ha de fer des d’un panorama actualitzat de les tendències i innovacions en el món dels mitjans de comunicació, per a la qual cosa comptem amb dues novetats interessants: la dignificació de la figura del periodista en la premsa comarcal i l’atenció necessària a les noves cultures i les noves llengües, convençuts del paper que hi poden jugar en aquest fenomen, que afecta cada vegada de manera més directa.

Segona anàlisi. Els polítics treballen per fer un país nou en el qual els editors de premsa local comarcal s’hi haurien de sentir com uns privilegiats, perquè van ser els primers que van entendre que calia fer una aposta de país, amb la seva llengua i cultura, i que aquesta aposta havia d’anar acompanyada d’una qualitat periodística que la fes rendible des d’una ferma influència social.

Naturalment, els lectors intel·ligents han estat de sempre al costat de la premsa “de casa”, de la premsa que “els dóna confiança” i valoren ara més que mai que els productes periodístics estiguin a l’altura dels temps que corren, amb creativitat i audàcia, perquè la diferència és un valor i un periòdic de proximitat també està obligat a decidir si vol ser o no un commodity o un article de valor afegit. En aquest darrer cas, cal invertir en intel·ligència, assumint problemes i treballant per al futur, preferint aquesta incertesa a la previsibilitat de la rutina assumida i no qüestionada. La premsa (i els altres mitjans) de proximitat es troba davant uns desafiaments assequibles i els superarà.

Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.