Confesso que, des de fa anys, la simbiosi premsa local i universitats em preocupa molt i m’ha ocupat moltes hores. El periodisme de proximitat –ho vaig dir no fa gaire a Comunicació 21– és delicat, requereix un tracte personalitzat i una pedagogia apropiada. Senzillament, fer periodisme de proximitat a Catalunya té unes característiques i unes connotacions que si no hi ha una sensibilitat adequada se n’anirà en orris. El doctor Manel López, de la UAB, deia un dia als joves que l’ACPC reunia cada any a Canyamars, que la premsa comarcal i local és un apèndix de la universitat on es fan les classes pràctiques més profitoses per arribar a ser un ben professional. Doncs, sí.
Al llarg dels anys he constatat que, les universitats del territori de parla catalana inscrites a la Xarxa Lluís Vives, ofereixen una docència de qualitat posant especial èmfasi en la formació dels futurs periodistes de la premsa comarcal i local i del periodisme de proximitat, en general. Ara se’m diu que la crisi ha fet baixar la guàrdia i molt del camí guanyat acaba en el no-res. No ho podem permetre. Hem de refer-lo, aquest camí.
El periodisme local i hiperlocal està envaint el món dels mitjans arreu, des d’Amèrica a Europa; per tant, cal que els departaments de Periodisme de les universitats de la Xarxa Vives tornin a preocupar-se per aquesta formació diferenciada. Les trobades que varen iniciar a Morella, i la col·laboració amb les diferents unitats investigadores, han de multiplicar la coordinació i l’efectivitat buscant el resultat final d’excel·lència docent en periodisme de proximitat. Han de ser les mateixes universitats les que entenguin que l’estudi, la investigació i la recerca en periodisme de proximitat ha de ser present de manera ferma i decidida a tots els plans d’estudi, postgraus i màsters.
Cal exigir el protagonisme més gran dels docents que han escollit el periodisme de proximitat, en general, i la premsa comarcal i local, en particular, per tal que puguin transferir amb un màxim de coneixements la veritable força i les possibilitats professionals que ofereix a l’alumnat aquest vessant de la comunicació en aquest moment transcendental. I cal demanar també el protagonisme dels alumnes que s’interessen per la premsa de casa, pel periodisme proper, net i transparent, perquè puguin trobar un lloc de treball digne en un dels mitjans de comunicació dels centenars qui hi ha arreu de Catalunya: premsa de pagament i gratuïta, digitals, ràdio i televisió, internet…
En una conversa amb el secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, li deia que els mitjans de proximitat volen i demanen protagonisme per continuar gaudint del suport dels responsables de la Xarxa Vives d’Universitats, dels rectors de les universitats que aglutina i dels degans de les diferents facultats de Ciències de la Comunicació que cada vegada l’han coneguda més, però no el suficient. Aquest és un suport que no implica subvencions de la Generalitat, però sí molta complicitat.
Si més no, cal fer-nos tots plegats una pregunta clau: cap a on creieu que va encaminat el periodisme i els mitjans de comunicació? Em vaig guardar una resposta del professor Santiago Tejedor, de la UAB, en una entrevista que li van fer el mes de desembre passat durant una visita a la Universitat del Salvador.
Deia: “Crec que cal fer un procés circular de tornada a un periodisme de més anàlisi i qualitat. Som en un escenari on podem accedir a grans quantitats d’informació i dades. El periodista es converteix en aquesta persona capaç de processar les dades i donar-los-hi una forma desitjable i amigable i presentar-les als usuaris. Estem també tornant a un periodisme de solucions, que permet a la gent aclarir i entendre els esdeveniments de la realitat i no centrar-se en un joc de creuament de declaracions. Crec que anem cap a un escenari marcat per les microaudiències i no tant pels mitjans generalistes. Es generaran continguts per a públics més reduïts. També estem en l’inici d’un periodisme que aposta pel local i proper”. Ho signo, jo també.
Aquesta resposta del professor Tejedor és un argument més per demanar amb veu alta i clara que és imprescindible la simbiosi entre premsa local i la llicenciatura de Periodisme. Som-hi, reprenguem el camí, però amb tots d’acord: professorat, mitjans i alumnes.
Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.
