El Remei és un petit barri de Badalona. Poc més de 2,6 quilòmetres quadrats i un miler de veïns. En un dels carrers principals, d’una vintena de balcons pengen llençols blancs amb el mateix missatge: Los vecinos del Remei, en lucha por un barrio digno. Segur que els sona la història. Sobretot després que l’alcalde de la ciutat fes un polèmic tuit celebrant haver evitat la instal·lació d’un centre per a menors migrants no acompanyats en aquest barri. El cas va córrer com la pólvora per les xarxes socials i va tenir ressò mediàtic a nivell estatal.
Dies després, el setmanari local Línia Nord va enviar un periodista sobre el terreny. Ningú ho havia fet. I la sorpresa va ser majúscula quan aquest periodista va poder comprovar que molts veïns no tenien ni idea de què es volia instal·lar a la zona. En altres paraules, molts no sabien contra què “lluitaven”. Alguns parlaven d’ocupes, altres de drogoaddictes, també de joves delinqüents… La desinformació, que sempre empitjora els conflictes, regnava al barri.
El Remei és només un dels molts deserts mediàtics que tenim al nostre país i, especialment, a l’àrea metropolitana de Barcelona. Barris sencers que, si no fos per la premsa de proximitat, estarien encara més oblidats que ara. On la premsa escrita de pagament ha pràcticament desaparegut, on no es consumeix cap diari digital català mainstream i on els canals de televisió que menys destaquen per la seva qualitat i rigorositat informativa registren grans audiències. I, sobretot, on les xarxes socials, exactament igual que els miratges al desert, creen la falsa il·lusió d’informació entre un veïnat que, sovint sense saber-ho, s’empassa fake news sense filtre ni aturador.
El Grup Comunicació 21, que avui està d’aniversari, fa 20 anys que es dedica, a través de la seva xarxa de periòdics de proximitat Línia, a reforestar –valgui la metàfora– deserts mediàtics. En alguns casos té la sort de no ser l’únic, però en molts altres s’hi ha enfrontat sol. I no ho ha tingut ni ho té precisament fàcil. La crisi dels mitjans de comunicació ha fet créixer els deserts informatius de la mateixa manera que la crisi climàtica està desertitzant a pas accelerat algunes parts del nostre planeta. Si parlem d’emergència climàtica, doncs, per què no fer-ho d’emergència mediàtica?
Potser ens falta trobar la nostra Greta Thunberg perquè ens sacsegi de dalt a baix i ens faci lluitar per un futur que molts donen per mort. Perquè ens alliberi de la resignació i ens faci creure que hi ha vida més enllà de demà. Perquè per molt malament que estigui l’ofici, avui encara podem enviar un periodista al barri del Remei de Badalona a combatre la desinformació i reforestar, a modesta escala, un petit desert mediàtic.
I si la nostra Greta Thunberg es diu Periodisme?
Arnau Nadeu, director editorial de la xarxa de periòdics de proximitat Línia.
Article publicat en el número de tardor 2019 de la revista Comunicació 21.
