Les administracions locals, amb el pas del temps, han anat incorporant noves funcions que en molts casos no els corresponia. Un bon exemple és l’evolució que han tingut els senzills butlletins municipals fins a esdevenir, en determinats llocs, un potent mitjà gratuït d’informació local.

Per què han tingut aquesta evolució? Entre altres motius, perquè la funció d’un butlletí és mostrar només les feines fetes per l’ajuntament. En canvi, una publicació d’informació gratuïta els permet barrejar la informació municipal amb continguts diversos d’interès per al lector amb l’objectiu d’intentar confondre i manipular-lo en benefici propi.

A més a més, com que la premsa privada té publicitat, els mitjans públics també en busquen i, d’aquesta manera, obtenen dos resultats: per una banda, s’assemblen més a un mitjà de comunicació privat; i per una altra, com que hi ha molts diners públics al darrere, poden captar publicitat privada a preus rebentats i fer mal a la premsa local en mans d’emprenedors privats, i en la població que no hi ha cap mitjà privat local, fer de barrera d’entrada, impedir la lliure iniciativa dels joves periodistes del municipi.

Amb voluntat de manca de transparència, les administracions locals, quan editen premsa no acostumen a explicar al ciutadà el cost de cada edició i, en alguns casos, decideixen enviar-la directament als domicilis del municipi, sense demanar cap autorització per poder fer l’enviament. Per sort, mercès a la crisi cada cop n’hi ha menys que ho fan.

Davant d’aquesta important despesa municipal, que és editar una publicació gratuïta i enviar-la, per què no es fa una llei que obligui els ajuntaments a demanar autorització per enviar un mitjà de comunicació a un domicili particular, igual que passa amb l’adreça digital? Què envaeix més la intimitat, un enviament a una adreça digital o a una de postal?

Els recursos públics són escassos i ho continuaran sent durant molt temps, i en aquest escenari és determinant que l’Associació i la Federació de Municipis i els partits polítics catalans entomin el problema i obliguin els ajuntaments a eliminar la publicitat privada a la premsa municipal gratuïta i que tornin al seu origen, ser un senzill butlletí municipal. I que, abans d’enviar-lo a un domicili particular, hagin de demanar permís al ciutadà, primer, si el vol rebre, i si és que sí, si el vol rebre per correu postal o electrònic.

Una norma que ha de tenir la voluntat de preservar i potenciar la llibertat d’informació dels ciutadans, la llibertat de premsa i la igualtat d’oportunitats alhora de crear un mitjà de comunicació, fem que sigui el moment dels periodistes emprenedors de mitjans de proximitat.

Josep Ritort i Ferrús. Secretari general de l’ACPG.