La causa general contra el moviment republicà que té com a epicentre el Tribunal Suprem ho cobreix gairebé tot. I no és per menys. Però en paral·lel a aquesta gravíssima i injustificable causa penal, hi ha altres processos judicials oberts, un dels quals atempta directament contra els nostres mitjans de comunicació nacionals.
Serà finalment aquest divendres que els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, Vicent Sanchis i Saül Gordillo hauran de declarar com a investigats (allò que abans dèiem imputats) per la campanya de comunicació institucional de l’1-O… per un suposat delicte de desobediència. Desobediència a què?
Més enllà del nefast relat de ficció que s’ha anat escrivint entre els comandaments dels CFSE, les fiscalies, el Jutjat número 13 de Barcelona, l’Audiència Nacional i tutti quanti, a ningú no se li pot escapar què pot haver-hi darrera
Cal recordar que, el mes d’octubre va haver de declarar, també com a investigada, la presidenta en funcions de la CCMA, Núria Llorach, davant del magistrat Ramírez Sunyer, poc abans de la seva mort. Una denigrant i injustificable situació a la qual també es van veure sotmesos els directors d’El Punt Avui i el digital Directe.cat (ara LaRepública.cat).
Com en altres casos similars, aquestes actuacions judicials envers els màxims responsables dels mitjans de la CCMA no s’entenen si no obrim el focus: portem anys –uns quants ja– que Catalunya Ràdio i TV3 són objecte de tot tipus d’atacs i crítiques destructives pel seu suposat paper d’adoctrinament sobiranista… Una injusta i falsària campanya de propaganda negra contra la bona feina dels seus professionals que, fins i tot, ha acabat posant en perill la integritat física d’aquests quan han hagut de cobrir informativament manifestacions unionistes. Una agressivitat ambiental, tan familiar per al feixisme, que els ha obligat a amagar-hi qualsevol logotip de càmeres i micròfons.
I no, ni els equips de TV3 ni Catalunya Ràdio no s’han d’amagar de res ni de ningú, ni els seus directius han comès cap delicte en compliment de les seves obligacions de servei públic.
Però, no ens despistem. L’objectiu no és acabar agredint greument algun dels seus professionals (i esperem que això no passi), sinó intentar justificar una futura intervenció de la CCMA. Abaixar-li la persiana, en definitiva.
Defensar Sanchis i Gordillo és defensar el periodisme, tingui la legítima orientació que tingui. És defensar un dels principals valors democràtics que és la llibertat d’expressió. És defensar-nos a tots nosaltres.
Més que mai, solidaritzem-nos-hi.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
