La greu situació que estan patint gran part de les empreses públiques i privades de la comunicació al nostre país, tindrà conseqüències de llarg abast si no aconseguim revertir un procés que ens pot deixar amb un mapa de mitjans –no només de proximitat– molt tocat. Tenim un sector industrial i professional de pes que en podria sortir afeblit, un cop el conjunt de la societat vagi sortint de la crisi general que patim.
Com s’ha dit altres cops, el sector de la comunicació audiovisual va molt més enllà dels propis mitjans. Parlem de centenars d’empreses i molts milers de professionals que, això sí, depenen en bona mesura de la marxa d’aquests mitjans, especialment dels televisius.
És així com cal entendre la importància que, per primer cop, els periodistes i la resta de col·lectius professionals que realitzen, creen o produeixen continguts per a aquests mitjans s’hagin aplegat junts per defensar propostes unitàries per sortir-se’n. No uns per davant d’altres, sinó tots per igual, treballant en una plataforma impulsada des dels dos col·legis professionals que els representen i el món sindical.
Cal reclamar, com s’ha fet, l’atenció urgent dels responsables governamentals en aquest afer. Tots els estudis internacionals assenyalen que aquest és un sector estratègic per sortir de la crisi, per generar riquesa i ocupació de qualitat. Però ara tocar ajudar-lo perquè faci de palanca industrial.
I cal fer una urgent reflexió de país, tant important econòmicament com cultural i cívica: el consum mediàtic i de continguts audiovisuals no baixarà, al contrari. Però el que es faci o no en els immediats anys decidirà si, en el futur, aquest consum continuarà sent satisfet en bona part per mitjans i continguts propis… o de fora.
