RTVE ha tornat a ser notícia pel seu decidit retorn a la “caspa” i a la manipulació informativa sense complexes, pel broc gros. Després del recent nomenament del director general de l’exemplar Telemadrid com a president de RTVE, les seves decisions han començat a fer marcar el pas de la línia editorial de la casa. José Antonio Álvarez Gundín passava de la sotsdirecció de La Razón a la direcció d’informatius de TVE, i començava la seva particular “neteja ètnica” dels Telediarios, perquè segons ell “aquí hi ha molt català”; mentre que a Sant Cugat hi destinava el cap de comunicació d’Alícia Sánchez Camacho. D’això se’n diu eficàcia.

Hauria de fer reflexionar a uns quants que el principal grup parlamentari català a Madrid hagués votat en blanc al nomenament de José Antonio Sánchez; o que la persona que van proposar al consell d’administració de RTVE s’hagués abstingut en el nomenament d’Alvarez Gundín, i que després hagués votat a favor que Eladio Jareño tornés a ser el director de TVE Catalunya. Felicitats! El Jaume Canivell d’en Berlanga i la seva La escopeta nacional encara té dignes successors movent-se per Madrid.

La “nova” etapa a TVE es va poder constatar aquest darrer cap de setmana, amb un pretès reportatge a l’Informe semanal sobre la querella al president Mas, que era una taca descomunal al prestigi d’aquest històric espai televisiu i un insult a la intel·ligència dels televidents. Un pamflet de factura menys que mediocre, que s’obria i tancava amb una entrevista al ministre de Justícia, i on Joaquín Leguina i Ramón Tamames feien l’histriònic paper d’experts sobre el que volem els catalans i què passa al nostre país. Pluralisme? Ha, ha. Rigor informatiu? Ha, ha, ha. Neutralitat? Quin tip de riure!

L’any 2005 compareixia a la comissió del Congrés de Diputats que estava treballant la reforma de la Llei de RTVE. Més enllà de poder presenciar en directe les picabaralles entre PP i PSOE sobre quina etapa havia estat més progovernamental que les altres, vaig comprovar l’immens fossat que em distanciava dels diputats ponents quan els argumentava una concepció plurinacional de la ràdio i la televisió públiques de l’Estat espanyol. Silenci, cares llargues; cap interès en debatre el tema. No és que els hi quedés lluny, no. Uns i altres simplement ho veien com una qüestió aliena –quan no directament molesta– per als mitjans públics espanyols. Si més no, van ser ben sincers.

És una llàstima que el recent 50è aniversari de les primeres emissions televisives en català, mèrit del compromís de molts professionals de TVE Catalunya en una època ben difícil, hagi estat sepultat per aquesta “nova” etapa d’instrumentalització d’uns mitjans públics que paguem –i molt– els catalans. Uns mitjans pretesament públics des dels quals es destil·larà un missatge d’hostilitat, animadversió i tergiversació del procés democràtic que estem protagonitzant els ciutadans de Catalunya. Els bons i grans professionals d’aquí , i també d’allà, no s’ho mereixen.

Però, en fi, d’aquí no gaire temps aquesta inqualificable direcció de RTVE haurà de destinar els seus No-Do a altres temes. Adéu!

Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.