Que els mitjans de comunicació públics del país estan sotmesos a una continuada campanya d’atacs i desqualificacions ja fa massa temps que dura. Com en altres àmbits del nostre país, una gens dissimulada aliança fàctica entre polítics, opinadors i mitjans d’allà –i també d’aquí– intenten crear la falsa imatge d’uns mitjans que manipulen les ments d’una pobre ciutadania que ha de ser protegida de tanta suposada propaganda mediàtica perversa.

Ara, amb la cobertura informativa de les multitudinàries mobilitzacions ciutadanes que denuncien la repressió judicial contra representants de la sobirania popular, s’ha desfermat un altre capítol de declaracions ofensives i acusacions infames de polítics unionistes contra Catalunya Ràdio i TV3. D’ells en destaca la vicepresidenta Soraya Sáez de Santamaria qui, després d’acusar a TV3 de “sectarisme” –la seva ment l’haurà traït pensant en altres televisions– s’ha atrevit a reclamar que el Parlament celebri un ple per fer un “control molt exhaustiu” d’aquesta. Unes paraules que situen la cadena tocant la ratlla de les organitzacions delictives. Per veure com funciona l’abús de les institucions de govern a l’hora de censurar i criminalitzar els periodistes, ja no cal anar a Turquia.

La voluntat d’intervencionisme envers el nostre espai nacional de comunicació no té ara cap aturador. Es combaten els continguts informatius i es llencen insults directes contra els seus professionals, com hem pogut llegir fa uns dies en una piulada d’una diputada al Parlament.

Aquesta campanya té un doble i pervers propòsit: intentar generar un clima d’assetjament als seus professionals que els faci proclius a l’autocensura –com s’està volen aconseguir a les escoles per la via de querelles a la fiscalia. I com a segon propòsit, alimentar un discurs d’animadversió que pugui justificar futures accions de represàlia contra la CCMA –com si l’operació d’ofec econòmic perpetrada pel ministre Montoro no ho fos prou. Unes actuacions que poden ser irreparables si no es constitueix aviat un nou Govern.

Acabo amb una bona notícia i una proposta final. Fa pocs dies s’inaugurava la nova seu barcelonina de l’Open Society Foundations, organització internacional que ha fixat com un dels seus principals objectius d’actuació per al 2018 el periodisme i la llibertat. Una nova seu , amb espais oberts a les entitats, d’una fundació que desenvolupa una important tasca de defensa jurídica, com en el cas del català Shan Muhammad, que ha pogut portar el seu cas de denúncia contra la policia espanyola al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

I com la llibertat d’informació és un dret que ara i aquí ens tocarà defensar, davant del proper Dia Mundial de la Llibertat de Premsa (3 de maig) seria ben oportú de pensar en fer-hi alguna cosa aquella jornada.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram