L’argot laboral ens dóna perles lingüístiques que, sota les sigles tristament conegudes com a ERO o ERE, simplifiquen i abrevien un procés massiu de destrucció de llocs de treball. Si  l’Erosió Recurrent Obligada o l’Erosió Recurrent Efectiva ja formen part de la nostra quotidianitat, fer un repàs concentrat de les últimes notícies al respecte posa els pèls de punta.

L’ERO de RTVV afectarà a 1.295 empleats, el 76% de la plantilla; surten 93 treballadors de la televisió gallega; 160 acomiadaments més a Intereconomía; Axel Springer acomiada 29 treballadors; el diari Qué! 29 més (i tanca l’edició en paper); el supervivent temporal 20 Minutos, fa plegar a 23 empleats i a banda d’11 baixes més incentivades (tancant set delegacions); 124 treballadors sortiran voluntàriament d’EFE; 142 baixes més a El Mundo; 200 a la SER; 39 acomiadaments a la rotativa de La Vanguardia…

RIP. Raons Importants per Protestar, podria ser una nova versió post mortem de les famoses i conegudes sigles. Ara per ara, és l’únic que es pot fer davant la cacofonia que el sector pateix. Sí, perquè estem vivint –en rigorós directe i en exclusiva– la deconstrucció d’un sector que pretén continuar sent estratègic, tot i que no m’atreveixo a assenyalar per a qui ni per a què. Potser els futurs llicenciats en Periodisme ens ho diran algun dia. Mentrestant, tot continua en revisió i el dubte o la inconsistència dominen l’escena, l’escenari i el plànol. Si es tractés d’un pel·lícula seria muda –sorda, millor dit–, en blanc i negre i amb un zoom final.

I les accions de Prisa a 40 cèntims.

David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.

[email protected]