“No crec en el model de pagament a internet”. Qui diu això és el jove periodista Ignacio Escolar, fundador, editor i director d’eldiario.es. Amb menys d’un any de vida, 5.000 socis i gairebé 2 milions d’usuaris únics al mes, eldiario.es s’ha convertit en un referent a la xarxa. La desfeta de Público va obligar molts periodistes a muntar projectes propis, com Mongolia, La Marea o Líbero, i Ignacio, que va ser el seu primer director, va apostar per un model de negoci que combina la modesta aportació mensual dels socis (no subscriptors) amb la publicitat.

Els números quadren i amb un pressupost anual d’un milió d’euros són capaços de competir a nivell estatal. La clau? “A internet es poden pagar redaccions però no les plantes nobles que tenien els periòdics en paper”. En una entrevista concedida a la revista Forbes, Escolar recorda que, el fet que els mitjans estiguin en crisi, no implica que vagin a morir: “Els diaris s’han de repensar”.

Repensar una indústria que no té un minut per parar, sense treva en la trinxera financera, amb EROs, conflictivitat laboral, depressió i tancaments no és pas fàcil. Però sí serà possible quan ho diu un senyor que admet que “tant rojos que érem i al final hem sortit tots empresaris”. La gana incentiva la imaginació i ells són un exemple.

Si Ignacio Escolar té raó i el model a internet passa per acumular suports econòmics estables i mensuals, les petites fraccions de milers de socis donaran viabilitat al mitjà, que els recompensarà amb un retorn d’una matèria que escasseja: la independència editorial. I si algú creu que el seu model té alguna fissura, ja es poden embeinar els arguments: “No hi ha res pitjor que la responsabilitat sense el poder”. I, per això mateix, Escolar manté el control al ser l’accionista majoritari.

David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.