Continua la tasca del fòrum independent Periodismo 2030, integrat per periodistes de tots els punts d’Espanya, el qual, dirigit per Fernando Jáuregui i Sergio Martín, es vanta de treballar al marge de qualsevol adscripció, tot destacant que Periodismo 2030 “és un esforç encoratjat per un grup independent i obert de periodistes, un grup que creix de dia en dia perquè comparteix els mateixos propòsits: ajudar a la consolidació d’un nou periodisme quan està naixent un món indubtablement nou”.

El treball més destacat d’aquest fòrum és l’estudi de l’estat del periodisme a Espanya a través de les autonomies. Fa pocs dies, s’ha donat a conèixer el resultat de l’enquesta de GAD3-Fundació AXA, segons la qual –i per a mi ha estat una sorpresa– els catalans estan menys interessats per la informació política que la resta de l’Estat. Aquestes són algunes de les conclusions del resultat d’una enquesta realitzada a 4.300 persones d’entre 18 i 60 anys en tot el territori espanyol –405 a Catalunya– per GAD3 i la Fundació AXA per al fòrum independent Periodismo2030.

Es destaca també d’aquest treball que, tot i que els catalans es fien més dels mitjans privats que dels públics, la meitat desconfia dels mitjans en general. Segurament per això es diu que Catalunya està al capdavant dels qui demanen als seus periodistes que siguin més crítics amb el poder.

Pel que fa als hàbits d’informació, els ciutadans de Catalunya es mostren, el mateix que els de la resta de l’Estat, interessats sobretot per la informació local, seguida de la de l’entorn, la sanitària, la científica i, només en cinquè lloc, per les notícies polítiques: mentre un 84% prefereix la informació local i un 81% la de medi ambient, només un 75% diu està apassionat per la informació política, enfront d’un 81% a Madrid o un 80% a Galícia, sempre d’acord amb aquest macro sondeig.

L’enquesta mostra que un 88% dels catalans es creuen ‘molt’ o ‘bastant’ informats sobre l’actualitat, un percentatge per sota de la mitjana de tot l’Estat (90%). També s’indica que el 81% dels catalans ha augmentat el seu consum d’informació durant la pandèmia, i que un elevat percentatge (61%, enfront d’una mitjana estatal del 59%) ha teletreballat o teletreballa i/o estudia a casa amb motiu dels confinaments pel Coronavirus.

No som gaire originals davant la pantalla petita. La televisió és la principal font d’informació diària per a un 64% dels catalans, davant d’un 68% del País Valencià i el 67% de la Comunitat de Madrid. Per seguir les tertúlies, la majoria dels catalans aposten per la televisió, més que per la ràdio: un 69%, molt similar al 70% de Madrid i al 67% del País Basc. Certament, són xifres molt allunyades del següent mitjà triat per seguir les tertúlies. Un 35% dels catalans opten per la ràdio, enfront del 38% dels habitants d’Andalusia, Castella i Lleó i Madrid.

Pel que fa a la confiança en els mitjans, l’enquesta de GAD3-Fundació AXA ens diu que els ciutadans de Catalunya prefereixen els privats, un 21% enfront del 17% que posa la seva confiança en els mitjans de comunicació públics. Destaca també que els catalans, juntament amb els bascos, són qui amb més intensitat demanen als periodistes que siguin més crítics amb el poder: el 4,2 de cada cinc enquestats es mostren totalment d’acord amb aquesta exigència, mentre que a penes el 2,8 creuen que es pot confiar totalment en els mitjans, la qual cosa és una dada preocupant.

Els catalans també se situen al capdavant dels que creuen que, si es vol informació de qualitat, han d’estar disposats a pagar-la. Una mica més de la meitat (2,7 de cada cinc) ho creuen així, tal i com ho recull el treball que comentem.

L’enquesta relativa a Catalunya conté punts molt semblants a la realitzada fa uns mesos a l’Aragó. És també especialment rellevant l’atenció dels aragonesos a la informació local, un punt i escaig més que a Catalunya: el 85,4% dels aragonesos enquestats confirmen el seu interès en aquest àmbit d’informació més propera, davant el 84,9% del conjunt dels enquestats a tot Espanya. Les dades tornen a sorprendre quan es diu que a Catalunya, amb llarga i assentada tradició de premsa de proximitat, local i comarcal, només el 84% prefereix la informació local.

Pel que fa a la mitjana estatal, és superior l’interès dels aragonesos per la informació sanitària (82,5% davant un 81%), medi ambient (76,1% enfront del 75,8% de mitjana, però el 81% a Catalunya), cultura (71,9% enfront del 70,6%) i, en darrer terme, societat/cor (31,3% enfront del 27,4%).

En el que pràcticament empaten Catalunya i l’Aragó és en què, tant el nivell de confiança en els mitjans com la percepció dels ciutadans sobre les fake news, estan íntimament relacionades amb l’edat dels enquestats. I també en com els més joves són els enquestats que millor valoren la informació dels portals digitals, les xarxes socials i els canals de missatgeria privada.

Els consumidors majoritaris de tertúlies periodístiques a Espanya són els homes catalans, menors de 40 anys, que resideixen principalment en entorns urbans i amb formació universitària. La televisió és el mitjà principal per consumir aquests continguts i les plataformes digitals van guanyant terreny a mitjans tradicionals com la ràdio. Dues curiositats: els madrilenys són els que més consumeixen tertúlies periodístiques a través de la TV, i els valencians són els que més utilitzen podcasts per accedir a tertúlies periodístiques.

I dos apunts finals a l’enquesta encarregada per Periodismo 2030: catalans i bascos són els ciutadans que més demanen als mitjans crítica amb el poder. I precisament els bascos són els que menys creuen en la independència dels mitjans de comunicació. Amb tot, una enquesta a poc més de 400 ciutadans dona pel que dona. A mi em genera dubtes.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.